Els Xiquets de Valls, el 1885 i 1886 per la Candela a Valls

Una nova malaltia epidèmica va estendre’s per Europa al segle XIX. El còlera, conegut popularment com el “còlera morbo” o el “còlera asiàtic”, per provenir d’aquest continent.

El còlera va assotar per primer cop Espanya el 1833. Els nostres avantpassats el van témer per no conèixer-ne cap remei durant bona part del segle XIX. El fet que les morts es concentressin en un període breu (durant unes setmanes a l’estiu) i que molt poques famílies se n’escapessin va multiplicar-ne l’impacte emocional.

Una de les pandèmies, la cinquena, va transcórrer entre els estius del 1884 i el 1886. El govern espanyol va donar-la per extingida equivocadament el desembre del 1884. L’estiu del 1885 va reaparèixer, per esvanir-se a l’hivern. Al Camp de Tarragona, va incidir notablement el 1885.

L’Església va combatre-la oferint mitjans i consol. Però també, cridant als fidels a refiar-se de la seva fe, a més de la medecina, per salvar-se’n. La població va seguir els seus precs. Els vallencs van implorar la intercessió de la seva compatrona, la Mare de Deu de la Candela, entre d’altres advocacions, a més d’ordenar mesures més tangibles.

No ha de sorprendre, doncs, que Valls també festegés extraordinàriament la diada de la Mare de Deu de la Candela quan va sentir-se lliure de l’epidèmia; dos cops, els anys 1885 i 1886. Les celebracions religioses van correspondre’s a la magnitud de la devoció. Trasllat de la imatge de la Mare de Deu a l’altar major de l’església parroquial i Novena (amb cant del Rosari, acompanyament d’orquestra, goigs i sermó d’un orador distingit) dos dies abans. Completes i Novena la vigília. Benedicció de les candeles, Ofici, processó i Novena el dia 2 de febrer.

Els anhels dels veïns també van traduir-se en l’organització d’actes profans. Entre aquests, va avançar-se al 1885 la notícia que “á más de las funciones religiosas habrá castells que levantarán las collas de Xiquets” (El Eco de Valls: 1885. ACAC).

Els castells, doncs, no van faltar-hi. Havia d’ésser així per tractar-se de Valls. Però els cronistes, malauradament, no van restar a l’alçada: no van parlar-ne massa, com tantes vegades a l’època. Aleshores incidien en allò més llustrós, en sintonia amb la condició social dels lectors, o que no pecava de quotidià (en mans del poble menut), encara que la informació resultés intranscendent molts cops.

Un accident inusual, el migdia del 2 de febrer a la plaça del Blat, doncs, sí va cridar-los l’atenció en aquella ocasió. Una de les dues publicacions locals va comentar: “Mientras los xiquets levantaban sus torres frente la Casa de la Ciudad, del balcón de la misma correspondiente al salón de sesiones, se desprendió un ángulo de la losa que causó una herida algo grave á un individuo que fué auxiliado por los vecinos, de momento, y llevado seguidamente á casa del facultativo D. Juan Roset en donde se le hizo la primera cura siendo acompañado luego á su casa. Posteriormente hemos sabido que la herida no ofrece verdadera gravedad” (El Eco de Valls: 1885. ACAC). L’altra: “No hi ha cap testa que no’s trenqui un plat. / Lo día de la Candelera caigué un tros de pedra d’un dels balcons de cá la Ciutat, ferint á un home que s’estava en la plassa contemplant los castells. Mes tart havem vist que lo Ajuntament ha pres la prudenta mida de tirar tot lo resto del balcó á terra pera ferlo de nou” (La Veu de la Comarca: 1885. ACAC).

La presència de personalitats a la plaça també va desviar les mirades de la premsa dels castells, també com tantes vegades en temps pretèrits. Els mots almenys constaten que no van concórrer-hi “las collas de Xiquets”, sinó la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i el seu prestigi a la comunitat. Els castells eren encara un senyal d’identitat local que els visitants no podien defugir i que havien de presenciar, a més, des d’un lloc privilegiat, el balcó de l’Ajuntament.

A una de les publicacions locals es llegeix: “De regreso de una escursión al monasterio de Poblet llegaron á esta ciudad el domingo [1 de febrer] por la noche los señores D. J[oan] Sardá [Lloret], abogado y literato de Barcelona, el distinguido novelista catalanista nuestro paisano don Narciso Oller [de Moragas], y Mr. [Isaac] Paulotzky, escritor ruso que ha venido á nuestro pais para estudiar sobre nuestras costumbres. En esta ciudad se les unió nuestro paisano D. José Ixart [de Moragas, cosí germà de Narcís Oller] y después de visitar la ciudad y ver los castells que alzó la colla vella el dia de la Virgen de la Candela, regresaron á Barcelona dicho dia con el último tren” (El Eco de Valls: 1885. ACAC).

A l’altra: “Á la sortida del Ofici la colla vella dels Xiquets se situà en la plassa del Blat, y alli aixecà un sens fi de castells devant d’un nombrós públich. En los balcons de la Casa Consistorial hi vegerem, que contemplavan als hércules del sigle XIX, los distingits escriptors, Srs. Oller, Ixart, Sardà y alguns altres mes, quals noms no recordém en aquest instant, entre ells també s’hi trobava Mr. Paulotzky que, segons noticias, viatje ab lo sol objecte de coleccioná las cansons populars de tots los paissos” (La Veu de la Comarca: 1885. ACAC).

Una correspondència a la premsa de Tarragona, en canvi, va recórrer a la fórmula estereotipada, com l’anunci de la presència castellera, per ressenyar que “después de los divinos oficios las collas del xiquets de Valls levantaron en frente de la casa de la ciudad lucidísimas y atrevidas torres” (Diario de Tarragona: 1885. HCT). La Colla Vella, s’ha dit abans, va actuar-hi en solitari.

Els comptes municipals també testimonien la intervenció dels castellers. Al 3 de maig de 1885, es comptabilitzen 20 pessetes a Josep Oller “por hachas para los Castells” per a la processó (ACAC).

Al 1886, Valls va celebrar de nou la festivitat de la Mare de Deu de la Candela després de seguir patint el còlera. Els castellers també van participar-hi. La seva intervenció va preveure’s pels dies 1, 2 i 3 de febrer. El vespre del primer dia i el migdia de l’endemà havien d’aixecar “extraordinarias y may vistas torres” a la plaça del Blat (La Veu de la Comarca, El Eco de Valls: 1886. ACAC). Aquest cop amb la certesa d’anar a cura de les dues colles, la Vella i la Nova dels Xiquets de Valls. La premsa local, en aquesta ocasió, desgrana les millors construccions aconseguides a les dues exhibicions davant de l’Ajuntament.

Una de les dues capçaleres hi esmenta el descarregament dels registres més reeixits i habituals de l’època. El quatre de nou, el tres de nou, el cinc de vuit, el tres de vuit aixecat per sota, el dos de vuit i el pilar de set; hi falta el quatre de vuit amb l’agulla. Els superiors, avui dia anomenats de gamma extra, aleshores es plantaven puntualment (o així és documentat). Un d’aquests darrers, el pilar de vuit, precisament, també va afrontar-se després de Completes, però va caure després de l’aleta. És alhora la darrera referència vuitcentista d’aquesta construcció a hores d’ara: “Los «Xiquets de Valls» recorriendo y elevando durante todo el día por las calles sus torres han prestado grande animación á las fiestas. En los dos dias y á la salida de los Divinos Oficios han lucido según costumbre sus fuerzas y habilidades las dos collas en la plaza de la Libertad. El martes [2 de febrer al migdia] levantaron las dos los tres y cuatro de nou y los cinch de vuit y lo pilà de set por una de ellas. Anteayer [1 de febrer, després de Completes] pudimos admirar los tres de vuit aixecats per baix, los dos de vuit y el pilà de set que elevaron las dos y el pila de vuit que una de ellas intentó levantar pero que se cayó al descender l’anxaneta” (El Eco de Valls: 1886. ACAC).

L’altra publicació arrodoneix l’èxit dels castellers, per afegir-hi el quatre de vuit amb l’agulla el migdia de la Candela: “A la sortida del ofici, las duas collas de Xiquets aixecaren tots los mes atrevits y difícils castells. Sols basta dir que’s feren lo 3 de 9, lo 4 de 9, lo 5 de 8, lo 4 de 8 ab lo pilá de 6 al mitj, y l’espadat de 7” (La Veu de la Comarca: 1886. ACAC).

Els seus comentaris sobre l’exhibició de Completes, en canvi, pinten bastos. Donen a entendre l’haver-hi hagut diverses llenyes i, a més, la menor consideració dels castells tan sols carregats durant aquella època; s’obvia l’aleta en el pilar de vuit:“Á las dotze del mitj día del dillums, una monstruosa tronada, lo repich general de campanas, la música y las grallas y’ls tambals anunciaren lo comens de la festa. Per la tarde, los gegants y castells recorregueren los principals carrers, fins á entrada de fosch. Mes tart, se celebraren unas solemnes completas en la parroquia de Snt. Joan, y en las quals hi assistí la inmensa majoria de la Corporació municipal. Desprès d’ellas, las duas collas de xiquets se situaren en la plassa del Blat, ahont aixecaren, ab poca fortuna, alguns castells, y aquí acaba la festa del primer dia”.

Els comptes municipals també al•ludeixen als castells. Al 20 maig de 1886 és anotat el lliurament de 42,40 pessetes a Isidre Tondo Ballart, “Rabassó”, el cap de la Colla Vella dels Xiquets de Valls “por importe de hachas para la danza llamada Colla Vella en la festividad de la Candela” (ACAC). La quantitat duplica la de l’edició de l’any anterior. Per què el comptable va incloure-hi també les atxes per a la Colla Nova?

Al 24 de desembre de 1886, també figura l’assentament següent: “A José Torné Antich concejal de dicho Ayuntamiento pesetas 574, 50 por lo que satisfizo por gratificacion á la danza llamada Xiquets de Valls y fuegos artificiales a la festividad de la Virgen de la Candela de 1886” (ACAC). L’Ajuntament, doncs, va remunerar als castellers aquell cop.

Xavier Güell

Publicat a: El Vallenc, Valls, 4 de febrer de 2011, pàg. 98.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Valls i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s