La Colla Vella en un míting carlí a Montblanc el 1903

 El poble ras va aplegar-se, en funció del seu ofici, en confraries i, més endavant, en gremis durant l’Antic Règim, encaixonant-se tota la població dins d’un ordre jeràrquic ascendent que s’escenificava a les desfilades solemnes. Els gremis hi acudien amb els seus prohoms, la seva ensenya, la imatge del seu sant protector i l’exercici festiu que mantenien. Els gremis van assumir la interpretació dels elements dels seguicis d’ençà de l’Edat Mitjana i fins la primera meitat del segle XIX arreu de l’Estat; fins que la liberalització del treball i de la vida personal no van dur-ne la supressió.

L’esfondrament de la fórmula gremial, amb tot, no va comportar la desaparició de les manifestacions de carrer, però sí que s’haguessin de vertebrar a remolc de les afinitats personals dels actors i de refiar-se del lideratge d’un d’ells (el cap de colla). Tothom, a més, per la seva condició humil (algú ratllava el lumpen), va incentivar-hi l’obtenció de remuneracions materials a canvi, obrant com uns professionals a temps parcial, amb la intenció de complementar la seva economia de subsistència, a banda de satisfer-se necessitats de gaudi o sociabilitat.

La comunió d’una bandera política va esdevenir una de les fórmules aglutinadores d’aquests col·lectius durant el segle XIX. La carlina, una de les més reeixides, fet gens sorprenent, atesa les moltes simpaties que va suscitar al país fins la Guerra Civil del 1936.

Els carlins, seguidors de Carles, germà del rei Ferran VII, van oposar-se als isabelins, partidaris d’Isabel II, filla del rei Ferran. El plet, alhora, va abraçar una dimensió més profunda. Els carlins van defensar inicialment l’Antic Règim; els liberals, aliats d’Isabel II, la implantació del liberalisme.

El conflicte va sorgir per l’aplicació de la Pragmàtica Sanció el 1830, una llei aprovada per les corts espanyoles el 1789 que mai havia entrat en vigor i que invalidava la llei Sàlica. La llei Sàlica, que regulava l’ordre de successió a la corona espanyola d’ençà d’instaurar-s’hi la Casa de Borbó amb Felip V, privava l’accés a la corona a la descendència femenina del rei sempre que hi hagués un parent col·lateral baró.

La Colla dels Pagesos, la Muxerra i la Colla Vella dels Xiquets de Valls –les diverses denominacions amb què es va conèixer la mateixa formació al llarg del temps– van vincular-se amb la causa carlina durant el segle XIX i els primers anys del segle XX.

Aquesta circumstància contextualitza la seva citació en diversos escenaris amb connotacions carlines. Un d’aquests se situa a Montblanc el diumenge 21 de juny de 1903. Aleshores, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va animar la visita de Juan Vázquez de Mella Fanjul, un destacat dirigent carlí de l’època convidat per presidir-hi un míting aquella tarda. El carlisme va protagonitzar actes multitudinaris arreu aquells anys per exterioritzar el seu poder de convocatòria, renovar els lligams amb els seus partidaris o per captar-ne de nous.

Un redactor del Diario de Tarragona va seguir in situ la jornada, malgrat no combregar l’ideari carlí. El seu relat assenyala que Vázquez de Mella va arribar a Montblanc cap allà tres quarts de deu del matí amb el tren de Tarragona-Reus, ple a vessar de correligionaris d’arreu del Camp de Tarragona. Les dues orquestres locals (la Vella i la Nova), diverses societats corals, el ball de bastons (suposadament local) i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a banda d’una multitud expectant, van rebre als expedicionaris: “los acordes de dos músicas que, aunque ejecutaban al unísono un himno guerrero, cada cual tiraba por su lado, ensordecían el espacio con sus trompetazos, dando la bienvenida á los que acudían al meeting carlista. Tambien vimos las sociedades corales de Riudoms y Centro de Montblanch, la colla vella dels xiquets de Valls y el ball de bastonets. La estación y calles adyacentes estaban cuajadas de público. El recibimiento que se hacia á Mella era, en honor á la verdad, entusiasta y delirante. / Entre la concurrencia se veian muchos sacerdotes y una comision de frailes del convento de la poblacion” (Diario de Tarragona: 1903. BHMT). L’èxit del carlisme entre la clerecia va correspondre’s amb què els carlins també van censurar la laïcització de la societat.

El programa d’actes, publicat a la premsa local, també esmenta els elements festius presents aleshores: “A la estació l’anirán a rebrer molts carlistas d’ací y de la Espluga de Francolí quins acompanyarán al senyor Mella fins a la Plebanía [la rectoria] ahont s’hostatjará. / També concurrirán a la estació las músicas ‘La Nova’ y ‘La Vella’, una colla de gralls forastera ab ‘Xiquets de Valls’ que farán torras y una altra colla de ‘balls de bastonets’” (La Conca de Barbarà: 1903. ACCB). El rector de Montblanc rep el tractament de plebà. La seva vivenda, la plebania o rectoria, es troba al costat de la façana principal de l’església de Santa Maria la Major.

El Diario de Tarragona també va comentar que la gernació congregada a l’estació va marxar en seguici fins a la plebania a continuació. La Colla Vella va plantar castells en arribar-hi, entre aquests, un pilar al balcó: “Puesta la comitiva en marcha, sufriendo no poco pisotones y estrujamientos y oyendo por añadidura el poco grato, para nuestro oidos viva Carlos VII, viva al que ninguna autoridad puso coto ni cortapisas, llegamos frente á la iglesia parroquial y en un edificio de al lado que nos dijeron era la rectoria, se hospedó el Sr. Mella y sus acompañantes. / Las músicas continuaron tocando el himno, los xiquets elevaban sus atrevidas torres, entre éstas un espadat, recibiendo al xaneta la señora de Bobadilla, y el ball de bastonets ejecutaba con precisión y de un modo admirable sus diferentes ejercicios que fueron con justicia aplaudidos”. La senyora Bobadilla, que acompanyava a Vázquez de Mella, ha de ser Concepción Martínez de Arizala de Sabater, esposa de Mauricio Bobadilla Escrivá de Romaní, un altre dirigent carlí de l’època.

Després d’unes paraules d’agraïment de Vázquez de Mella, des del balcó de la plebania, “Continuaron los xiquets y ball de bastonets ejecutando sus habilidades hasta que la campana de la parroquia llamaba á los fieles á misa de once, y al templo nos dirigimos á cumplir nuestros deberes como católicos”.

El Diario de Tarragona també va mencionar la intervenció dels castellers al míting de la tarda: “Con un calor inaguantable y una paciencia que ni la de Job, aguardamos pacientemente unas tres mil personas hasta las cinco menos cuarto, hora en que se presentó la comitiva precedida por los xiquets, ball de bastonets, el coro del Centro con su estandarte, y una música, que como tocaba sola, se podía oir”. La premsa local va anunciar que l’acte polític se celebraria “al magatzém del senyor Sugrañes”, a les afores de la població (La Conca de Barbarà: 1903. ACCB).

La premsa de Barcelona també va estar al cas de la presència castellera: “Una banda de música ejecutó la Marcha Real y una sociedad coral cantó el himno carlista. / Tan pronto como se apeó [del tren] el señor Mella, organizóse la comitiva que, precedida de la música de la aludida sociedad coral y dels Xiquets de Valls, se dirigió, entre vivas y aplausos, á la casa rectoral” (La Vanguardia: 1903. AHCB). El Correo Catalan, diari carlí del cap-i-casal, també n’ha de parlar-ne. Un dels seus redactors va fer-hi cap.

Xavier Güell

Publicat a: El Vallenc, Valls, 26 de novembre de 2010, pàg. 38.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Montblanc i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s