El ball de bastons als comptes de l’Obra de Vilanova

Les Obreries Parroquials assumien la gestió econòmica dels temples per tal de satisfer les necessitats habituals i extraordinàries derivades del culte i el manteniment dels edificis, independentment de les rendes beneficials de l’Església. Aquestes entitats comptaven amb la participació d’un segment de la feligresia masculina, veïns benestants i gent d’ofici (J. Puigvert i Solà: 1999). La de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova reunia al “ Sor. Rector, Srs. Regidors naturals y vehins de la Parroquia de Vilanova en representació estos de un sol Vocal y del Sor. Obrer en exercici”, segons un reglament del 1828 (APSA).

La comptabilitat de l’Obra de la Parròquia de Vilanova conté diverses notícies de l’actuació del ball de bastons a la festa major local a llaor de Sant Antoni Abat durant el segon terç del segle XIX (APSA).

La primera referència apareix en una relació de despeses del 8 de febrer de 1833, transcrita ja en diversos treballs, que palesa el lliurament de 4 duros a dos balls de bastons el mateix dia de Sant Antoni: “Pagado id. [Vall] dos de Bastons”. Aquesta anotació suggereix diversos temes.

El concurs de dues formacions, habitual en el ball de bastons a Vilanova al llarg del temps, patentitza l’atracció i els fonaments d’aquesta tradició entre els veïns ja aleshores.

La circumstància que l’Obra efectués aquest pagament no indica que costejava la participació dels exercicis dels seguicis any rere any. Habitualment, tan sols va fer-se càrrec dels seus entremesos (les dues parelles de gegants, les dues mulasses, els quatre diablots acompanyants i el drac), de la pirotècnia i els músics per a les celebracions religioses i processons.

La Parròquia, amb la documentació a hores d’ara a la mà, sí va gratificar la participació de balls a partir del 1832 i fins el 1858, fins que la seva economia fràgil va permetro-ho. S’entén, per suplir, en part, el paper dels gremis, pel seu esfondrament. Els gremis havien tingut cura de les danses dels seguicis festius arreu d’ençà de l’Edat Mitjana. El poble ras s’havia enquadrat per confraries d’ofici, més endavant anomenats gremis. Cada gremi havia manifestat el seu rol acudint a les desfilades i processons solemnes amb els seus prohoms, la seva ensenya, la imatge del seu sant protector i l’exercici festiu que mantenia.

La dissort dels gremis va començar a materialitzar-se el 8 de juny de 1813, quan les Corts de Càdis van declarar-ne la supressió i, alhora, la llibertat d’indústria. Les normatives dels gremis atenallaven la iniciativa privada i el progrés. La seva activitat artesana resultava poc productiva i competitiva. Aquest acord, de tota manera, va anul•lar-se poc després, el 29 de juny de 1815, pel reaccionarisme sobrevingut amb la restauració de la monarquia dels Borbons, un cop finalitzada la guerra del Francès. Però la realitat del nou marc de relacions econòmiques i socials, per l’extensió de la mentalitat capitalista, va dur el restabliment de la liberalització del treball el 6 de desembre de 1836.

L’Obra de Vilanova, s’hi insisteix, no eixugava totes les despeses dels balls. La Parròquia i d’altres entitats que van emprendre d’altres cites del calendari festiu –la festa de les Neus– tan sols van contribuir-hi. L’economia dels balls depenia de la bossa arreplegada als llevants i a d’altres captes. L’assentament següent als comptes de l’Obra, del 17 de gener de 1834, aclareix bé aquest detall: “Per un duro frances que vaig donar cuant pasaren á captar los del Ball de Bastonets per la festa de avuy”.

L’ajut d’un any més tard, del 17 de gener de 1835, especifica una de les càrregues més importants que suportaven els bastoners i la resta de colles festives: “Per un duro entregat al Ball de Bastons en ajuda del cost de la Gralla”. El llast del cost de la música encara s’arrossega avui dia.

Aquesta notícia darrera, alhora, esmenta el maridatge de la gralla i el ball de bastons de Vilanova, consubstancial almenys d’aleshores ençà. De fet, és la primera notícia explícita de l’acompanyament musical de ball de bastons i també de l’ús de la gralla a la vila, a hores d’ara.

La suposada adopció de la gralla al país unes dècades enrere i que la distància tonal de les melodies pròpies del ball de bastons de Vilanova no excedeixi d’un interval de novena fa sospitar que d’altres instruments musicals, el flabiol, el violí i fins i tot la manxa borrega, van poder acompanyar el ball anteriorment. La documentació d’aquests instruments en d’altres elements del seguici vilanoví aquells anys, durant la primera meitat del segle XIX, i en d’altres balls de bastons del Penedès al llarg del temps refermen la hipòtesi.

Un únic graller, amb l’instrument sec, doncs, els de claus no s’havien ideat encara, va animar les ballades dels bastoners el 1835, acomboiat del rítmic colpeig dels bastons, com encara ocorre al mateix Penedès. Aquesta solució possibilita molt de volum de so també en espais oberts. Però també desestima els matisos o la poliedria d’altres solucions més concises. És el cas del flabiolaire, molt freqüent entre els balls de bastons del país encara avui dia, que maneja el flabiol amb una mà i amb l’altra assoleix l’acompanyament rítmic percutint, mitjançant una baqueta, el tamborino que duu penjat al cós.

La gralla i el tabal devien actuar plegats a continuació en els bastons, com és documentat també a Vilanova a mitjans del segle XIX en d’altres exercicis festius. Una segona gralla –la seva veu, una tercera per sota de la melodia la majoria de vegades– també, esdevenint la colla de grallers essencial. Un altre tabal també durant un temps en el vuit-cents. Les innovacions no van acabar aquí. La invenció de les gralles de claus i baixes a finals del segle XIX va donar peu a l’aplec de tres gralles –primera, segona i baixa– amb un o dos tabals. Aquesta formació va abastar també l’animació de sessions de ball i va incorporar en ocasions al fiscorn (un instrument aeròfon de metall). Durant les darreres dècades ha fet forat el patró de l’escola de grallers de Sitges fundada el 1952, aquí cal comptar al ball de bastons de Vilanova: el so generós de tres gralles –dues primeres i una segona veu– i un tabal; també hi ajuda el timbre brillant desenvolupat pels sitgetans. Aquesta solució deriva en moltes ocasions en el terrabastall d’una reunió ingent de sonadors (per exemple, al cercavila del Vot del Poble) i a que actuï a contracorrent a la comarca qui es manté en els paràmetres clàssics: en el so melós de dues gralles i un timbal.

L’última notícia d’aquest treball destaca per citar el nom del primer cap de colla documentat del ball de bastons de Vilanova; també el primer bastoner local de la història a hores d’ara. Al 18 de gener de 1842, figura el lliurament de 50 rals “á Joan Juncosa, y als companys per lo vall de Bastonets en ajuda de gastet”.

Diversos Joan Juncosa vivien a la vila aleshores. Un era el paleta Joan Juncosa Baró. Però qui atresora més números d’ésser el nostre bastoner són Joan Juncosa Massana i, sobretot, el seu fill Joan Juncosa Massó, hortolans geltrunencs, de la sínia del Baró de Canyelles, al camí de l’ermita de Sant Cristòfor, per la vinculació continuada dels seus descendents en els exercicis de festa major. El rang nobiliari del propietari de la hisenda va suscitar el mot d’aquesta família, “Baró”, viu encara avui dia.

Anton Juncosa Amell, fill de Joan Juncosa Massó, va esdevenir un dels puntals de l’afecció castellera local. Un text del publicista vilanoví Ramon Ferrer Parera anomena a “n’Antoni Juncosa (a) Noi Baró i un germà seu” entre els castellers locals més destacats (X. Orriols: 2008). El seu fill, Josep Juncosa Inglada heretaria la passió pels castells. Els seus descendents encara recorden que hostatjava a castellers forasters, al cap de colla, quan aquests actuaven a la vila. Abans, els castellers forasters sojornaven a les cases dels afeccionats locals. La premsa contemporània local també palesa els anhels castellers dels “Baró” (Democracia: 1916. BMVB). Josep Juncosa Castellví, fill de Josep Juncosa Inglada, va compaginar els castells i el ball de bastons. Membres de les generacions següents han participat en diversos exercicis del seguici de la festa major durant les darreres dècades i encara avui dia, entre d’altres, també al de bastons; d’ençà del 1977, l’any de la seva revivificació a la vila.

L’anotació del 1842, ja s’ha dit, ha de referir-se a Joan Juncosa Massó i no pas al seu pare, Joan Juncosa Massana, en funció de l’edat. Tenia aleshores uns 22 anys, mentre que el seu pare uns 43, segons la documentació a l’abast del Registre Civil (ACGAF). L’edat exacte l’establiria el registre de la seva fe de baptisme a la Parròquia de la Geltrú. Els joves acostumen a ésser qui més exploten els potencials dels marcs festius. Inconscientment, també hi segueixen ritus de pas cap a la vida adulta. L’aprenentatge i representació d’una activitat específica com el ball de bastons, amb els seus ingredients de virilitat i dificultats coreogràfiques, confereix un canvi d’estatus en el cicle vital i un sentiment de pertinença a la comunitat. La casuística se subratlla en transcórrer en el context d’una celebració, que sempre propicia la sociabilitat dels individus.

L’ofici d’hortolà dels “Baró”, a més, insinua que el ball de bastons restava en mans d’aquest gremi quan la interpretació dels exercicis festius reunia a gent d’un mateix ram. Un indici, l’ofici dels bastoners, que es manté fins les primeres dècades del segle XX.

La seva residència a la Geltrú i l’existència d’una altra parròquia a la vila, Sant Antoni Abat, finalment, explicaria la duplicitat de balls de bastons en el passat, com era el cas de la notícia citada del 1833. Una causa possible de la formació de colles bastoneres tant als nuclis de Vilanova, com de la Geltrú.

Xavier Güell

Publicat a: Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 13 d’agost de 2010, pàg. 20.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s