Primers apunts castellers a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una de les poblacions amb més substrat casteller, doncs, atresora referències a totes les etapes castelleres.

A hores d’ara, la primera se situa el 1775 per Sant Antoni Abat, la festa major de consuetud del nucli de Vilanova. L’actual celebració a llaor de la Mare de Déu de les Neus no va començar a gestar-se fins el 1781, arran d’un vot de la població.

Papers de la hisenda municipal, els Comptes del Batlle, recullen el lliurament de 18 diners i 9 sous “á Joseph Cañellas per havernos acompanyat á la Iglesia lo dia de Sant Antoni [de 1775] fent lo ball de Valencians” (ACGAF). Les autoritats municipals van emprendre la iniciativa per animar la festa, veient que tampoc no hi concorrerien els entremesos de la Parròquia, els gegants, els gegantons i la mulassa i els quatre diablots d’aquesta, com d’ençà del 1771. La seva comptabilitat així ho assenyala. La cobla de ministrers de la Parròquia, aleshores dirigida per Sebastià Font, sí no va faltar-hi, com a les darreres edicions (APSA).

Ball de valencians, ja se sap, no guarda el mateix significat a cada època i lloc. En aquest cas, generalitzant, s’està parlant de la manifestació que aplegava uns quadres de danses que finalitzaven amb l’aixecament d’una torre humana i que va suscitar l’aparició dels castells. Aquesta tradició ha estat revivificada en els nostres dies després que s’esvanissin les darreres mostres vives els anys anteriors a la Guerra Civil (1936-1939).

Aquests valencians del 1775 podrien haver estat interpretats per uns veïns, un fet gens estrany atesa l’estesa de colles arreu del territori abans de la preponderància de les dues de Valls –que van donar pas a les mítiques colles de Xiquets de Valls–. També, per l’existència d’un seguici lluït d’exercicis festius a la vila. La compareixença, segons una crònica anònima contemporània, de “diferents balls de bastons, de Santa Fe, y altras; despues la Mulassa, Los dos Gegáns petits […] y despues los Gegáns grans” a la processó de l’estrena de la primera fase de l’actual temple de Sant Antoni Abat, no feia massa anys, el 26 d’agost de 1771 (ACGAF) apuntala això darrer.

La documentació comptable municipal presenta més notícies de valencians a la població.

Al 5 de juny de 1828, apareixen 3 lliures 15 sous a compte de “dos balls de Valencians y de bastons” (ACGAF).

La data concorda amb la celebració del Corpus, si no fos cas que va endarrerir-se’n l’anotació i al•ludís en realitat a la festivitat de Sant Antoni. La norma seguida els anys següents, però, apunta cap a la cita de Corpus. Recull la gratificació a exercicis festius tant per Sant Antoni Abat com per Corpus.

Aquesta notícia suggereix diversos temes. Reprèn la possibilitat que continués tractant-se de l’actuació d’uns veïns. Però tampoc no es descarta que hi acudissin uns forasters.

Colles de valencians penedesenques són documentades fora de casa durant les darreres dècades. A més, les dues vallenques van expandir el seu radi d’acció, vertebrant els afeccionats d’arreu a partir de la segona dècada del segle XIX a remolc de la seva rivalitat. L’èxit d’aquestes darreres va fonamentar-se en la capitalització del procés d’anul•lació dels quadres de ball i, paral•lelament, de potenciació de les construccions humanes. Els vallencs van idear la revolucionària fórmula arquitectònica de sumar pilars, els castells pròpiament dits, que va permetre incrementar el repertori i l’envergadura de les construccions. Els vallencs, a més, també van abduir al públic d’arreu mitjançant l’espectacularitat i el risc dels seus castells, i perque fins i tot els neòfits hi dirimien el quid d’una manera molt versemblant: amb el més alt que no queia. A Vilafranca del Penedès ja consta que el 1827 per festa major van adreçar-se a Valls el 1827 “per lo vall de valencians”, com consta en els comptes de l’Administració de Sant Fèlix (A. Ribas: 1999).

Els diners lliurats, d’altra banda, no devien suposar tota la gratificació contractual, sinó l’ajut que van rebre de mans municipals. L’economia dels balls depenia aleshores de la bossa arreplegada durant el llevant de taula i altres captes per l’esfondrament dels gremis, qui els havien gestionat arreu d’ençà de l’Edat Mitjana.

Els gremis havien tingut cura de les danses dels seguicis festius arreu d’ençà de l’Edat Mitjana. El poble ras s’havia enquadrat per confraries d’ofici, més endavant anomenats gremis. Cada gremi havia manifestat el seu rol acudint a les desfilades i processons solemnes amb els seus prohoms, la seva ensenya, la imatge del seu sant protector i l’exercici festiu que mantenia.

La dissort dels gremis va començar a materialitzar-se el 8 de juny de 1813, quan les Corts de Cadis van declarar-ne la supressió i, alhora, la llibertat d’indústria. Les normatives dels gremis atenallaven la iniciativa privada i el progrés. La seva activitat artesana resultava poc productiva i competitiva. Aquest acord, de tota manera, va anul•lar-se poc després, el 29 de juny de 1815, pel reaccionarisme sobrevingut amb la restauració de la monarquia dels Borbons, un cop finalitzada la guerra del Francès. Però la realitat del nou marc de relacions econòmiques i socials, per l’extensió de la mentalitat capitalista, va dur el restabliment de la liberalització del treball el 6 de desembre de 1836.

Els comptes municipals recullen una altra participació dels valencians, el 1831 durant l’aleshores incipient celebració de la festa a llaor de la Mare de Déu de les Neus, l’actual festa major de Vilanova. El mateix 5 d’agost, hi són anotades 3 lliures i 15 sous “als balls de bastons y Valencians” (ACGAF). La mateixa quantitat lliurada el 1828 per “dos balls de Valencians y de bastons”. Això delata que no van actuar dos balls de valencians el 1828, sinó dos balls, un de valencians i un de bastons.

Aquesta notícia s’emmarca en el període d’eclosió de la celebració de la Mare de Déu de les Neus. Aquesta advocació mariana havia anat reeixint a la vila d’ençà d’haver-s’hi instituït el 1781. Per sumar el favor del calendari. La climatologia del mes d’agost afavoreix les activitats de carrer. I també, l’empara dels elements socials emergents. Els béns obtinguts en el comerç i pels veïns establerts a les Amèriques, a més d’apuntalar les bases industrials i de modernització de la vila durant el primer terç del segle XIX, la gestació del mite de l’Havana Xica, també van dur el recolzament dels nous potentats a la diada de les Neus, necessitats d’una festa major a on exterioritzar a mida el seu èxit social; la cita consuetudinària de Sant Antoni Abat va desestimar-se per associar-se als poders antics.

L’última referència d’aquest treball apareix en una relació de despeses del 8 de febrer de 1833 de la festa major de Sant Antoni Abat, transcrita ja en diversos treballs, que recull el lliurament de 12 duros i 4 rals a un ball de valencians el mateix 17 de gener: “Pagado id. [Vall] Balencians”. El document pertany als Comptes de l’Obra de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova (APSA). Aquesta quantitat és inferior als 16 duros rebuts per la “Moxiganga” aleshores, la qual sí se sap que era interpretada per veïns.

L’Obra de Sant Antoni, amb la documentació a hores d’ara a la mà, també va remunerar, tàcitament o no, la participació dels balls de festa major fins que fins que la seva economia va permetre-ho; a partir del 1832 i fins el 1858. Hi ha també, però, notícia de Sant Antoni Abat del 1820 de la despesa “Satisfecho por ajuda de cost dels Balls” (APSA). S’entén, també per suplir en part el paper dels gremis.

Les Obreries assumien la gestió econòmica dels temples per tal de garantir les necessitats habituals i extraordinàries derivades del culte i el manteniment dels edificis, independentment de les rendes beneficials de l’Església. Aquestes entitats comptaven amb la participació d’un segment de la feligresia masculina, veïns benestants i gent d’ofici (J. Puigvert i Solà: 1999). La de la Parròquia de Vilanova reunia al “ Sor. Rector, Srs. Regidors naturals y vehins de la Parroquia de Vilanova en representació estos de un sol Vocal y del Sor. Obrer en exercici”, segons un reglament del 1828 (APSA).

Xavier Güell

Publicat a: El Vallenc, Valls, 6 d’agost de 2010, pàg. 48.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s