Darrerament, s’han rescatat diverses referències de castells en diversos escenaris durant la Guerra Civil (1936-1939); en estones de lleure i actes benèfics o propagandístics. A continuació, se’n comenten dues, la segona no massa coneguda.
La primera, al•ludeix a una actuació en un festival benèfic organitzat a Valls el 15 d’agost de 1937, on els castells havien d’assegurar la mostra d’un espectacle d’arrel.
Ferran Casas-Mercadé va parlar-ne al llibre Valls: La Guerra Civil (Quan no hi havia pau ni teva) 1936-1939; sobre la vida a Valls durant aquell període fratricida: “El 15 d’agost de 1937 […] el ‘Batalló de l’Exércit Popular’ que sojornava a la ciutat havia organitzat un ‘grandiós festival benéfic’ (a profit de l’Hospital de Sang i de la Biblioteca del Soldat), amb cercavila de gralles i ‘xiquets’, parada militar, amb tribuna per a les autoritats al Pati, i un premi molt curiós (l’Ajuntament féu l’obsequi d’un tractat de tècnica militar a la Companyia que més es distingís), castells al migdia i, a la tarda, un partit de futbol entre l’equip del 1er. Batalló destacat a Valls contra el del 2on. Batalló destacat a Montblanc. Es disputà una ‘magnífica copa’ ofrena de la Generalitat de Catalunya. A la nit, després d’una exhibició de ‘claqué’ en la qual demostraria les seves facultats el ballarí nascut a Valls ‘Delmy’, un ‘gran ball a la Societat Agrícola” (F. Casas-Mercadé: 1982).
Salvador Arroyo i Pere Ferrando també van escriure’n més endavant en el llibre La Renaixença Castellera al Vendrell (1926-1936) (S. Arroyo i P. Ferrando: 1995) a partir de les ratlles següents localitzades per Miquel Trenchs a la premsa vallenca: “Per al proper diumenge dia 15 del corrent s’organitsa un magne festival a la nostra ciutat. Segons referències que tenim el Batalló de l’Exèrcit Popular Regular que està estatat a la nostra població, conjuntament amb els representats de totes les nostres organitzacions antifeixistes i municipal, estan enllestint la confecció del magne programa […] A les deu.- Cercavila per les gralles i xiquets […] A les dotze.- Castells pels Xiquets de Valls […] A la tarda a l’entremig del partit els Xiquets de Valls aixecaran llurs atrevides torres” (Acció Sindical: 1937. ACAC).
La identitat de la colla castellera participant és una incògnita a hores d’ara. Però la reivindicació de l’etiqueta republicana i d’esquerra del costat de la Colla Nova dels Xiquets de Valls durant tot el període republicà, a partir de la mateixa proclamació de la Segona República el 14 d’abril el 1931, dóna peu a sospitar-hi la intervenció destacada de membres d’aquesta agrupació. Hipòtesi refermada per la nota de premsa següent, arran d’un dels primers actes a la ciutat a favor de la República d’ençà de l’esclat de la guerra. La celebració d’una sessió de ball, el 8 de setembre de 1936 a la Societat Agrícola, per aconseguir recursos pels hospitals de sang: “La ‘colla nova’ de Xiquets de Valls, fa avinent que ofereix la seva col•laboració a quants festivals benèfics es celebrin” (Treball: 1936. ACAC).
El llibre Montserrat 1936-1939 Episodis Viscuts de Ricard M. Sans recull l’altra notícia castellera. Aquesta és de l’agost del 1936 i s’emmarca en una tessitura diferent de totes les conegudes d’aquest període; per la cruesa de l’escenari i, a més, pel seu final fatídic.
Apareix en el relat del Germà Adeodat Cardellà, monjo de Montserrat, al poc de ser empresonat al port de Tarragona –l’hi van conduir el 6 d’agost– en una de les bodegues del vaixell “Río Segre”: “Una vegada hi havia una colla de Valls i van voler fer els ‘xiquets de Valls’ muntant un dels seus castells. Em recordo que jo estava a baix de tot i que aguantava amb [sic] els peus, perquè em van dir: Posi’s així de costat, aguantant amb [sic] els peus. I diu que van sortir per sobre la coberta, on hi han aquells pals, per aquell forat o pou per a baixar la càrrega. Van arribar fins allà a dalt. Es veu que això no va agradar als del Comitè revolucionari, i l’endemà van assassinar tots els de Valls que hi havia pres part. Vaig tenir una por que també els hagués d’acompanyar! Però es veu que no ho van saber” (R.M. Sans: 1992).
El “Río Segre” estava ancorat al port de Tarragona, requisat, per a servir de presó. Molts dels detinguts, tots ells pendents de judici, van acabar assassinats pels amos de les cunetes. Les saques més nombroses van succeir durant els primers tres mesos de la guerra.
El treball de Ferran Casas-Mercadé conté el nom i els cognoms dels vallencs reclosos l’agost del 1936 al “Río Segre” i assassinats el mateix mes. Qui van protagonitzar la plantada de castells presenciada per Germà Deodat Cardellà. Per passar l’estona. Però també, per renovar i exterioritzar la seva dignitat i els seus anhels de vida, cosa que va precipitar la fi tràgica de tots ells. La seva acció va enervar als seus carcellers.
Germà Deodat Cardellà va coincidir al “Río Segre” amb quinze requetès de l’Agrupació Social Tradicionalista del carrer d’En Bosch de Valls, presoners per haver-se traslladat a Tarragona el 19 de juliol per sumar-se a la rebel•lió. Els cadàvers d’uns es descobriren el 17 d´agost al terme de Roda de Barà. La resta, dies més tard, el 26, al Catllar (F. Casas-Mercadé: 1982).
No ha de sorprendre que aquest presoners recorreguessin als castells per animar-se en aquell atzucac; per la seva condició de vallencs. A més, algú d’ells estava vinculat estretament amb la Colla Vella de Valls. A banda, el carlisme connecta amb el pòsit històric dels de la camisa rosada. Aquests guardaven aleshores encara moltes simpaties entre els carlins vallencs; per exemple, mai van ser mal rebuts durant els “llevants de taula” a la seu del carrer d’En Bosch (Treball: 1936. ACAC).
Xavier Güell
Publicat a: El Vallenc, Valls, 30 d’abril de 2010, pàg. 40.
El blog de Xavier Güell 