“Ça n’est pas un château!”, haurien de dir a Sitges

El menjar és un element que enriqueix un bon nombre de celebracions. L’oferta d’uns aliments genera sociabilitat i hospitalitat arreu del món. Un àpat, consumit en quantitat i en qualitat inhabituals, fins i tot pot esdevenir l’excusa d’una festa.

No és estrany, doncs, que l’alimentació estigui molt estructurada per Carnaval, en tractar-se d’una celebració connectada a uns ritus agraris atàvics i, alhora, a la tradició cristiana. Uns plats llicenciosos preparaven la bona sort i, més endavant, el dejuni de la Quaresma.

A Vilanova, la Xatonada, que s’elabora el Dijous Gras, és el plat associat amb el Carnaval. Però l’essència de la salsa del xató és referència d’identitat i de patrimoni, amb diverses denominacions, a casa nostra a l’antic Penedès, el Camp de Tarragona i de comarques de la riba del riu Ebre, o sigui, a bona part de la Catalunya Nova.

Uns il•lusos, amb tot, se n’adjudiquen la paternitat d’uns anys ençà a partir d’una referència de finals del segle XIX amb el baliga-balaga del Santiago Rusiñol pel mig. La seva estultícia obliga que se’ls hagi de pagar amb la mateixa moneda. A saber, amb la banalitat d’una altra primera notícia escrita, hores d’ara.

El Sol, un periòdic barceloní, va publicar l’any 1850, a propòsit del Carnaval de Vilanova, que el xató era a la carta d’un restaurant de menjars casolans, del poble ras, com estava tipificat el plat no fa massa temps, que s’inaugurava al carrer de Sant Gregori de Vilanova: “Va preparádose el Carnaval el que no dudamos será tan bullicioso como los anteriores […] Todo nos hace esperar mucha concurrencia durante aquellos dias, y mas habiendo mejorado considerablemente algunas fondas y con la apertura que nos ha asegurado tendra lugar del grandiosos y esplendido restaurant de propiedad y bajo la dirección del entendido D. José Font y Tort (a) Tori, en donde ya que no se guise al estilo de las fondas estrangeras, se condimentan á la perfección el mandongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el escitante xató” (El Sol: 1850. AHCB).

Xavier Güell

Publicat a: Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 16 de febrer del 2007, pàg. 51.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sitges, Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s