Vilanova i la Geltrú celebra el casament d’Isabel II

Les festes revelen expressions estructurals i identitàries de les comunitats. Un fet de lògica quan els veïns s’enorgulleixen dels seus trets i els interpreten per reivindicar-se, ni que sigui amb mitjans i mecanismes limitats (al seu abast).

El festeig d’episodis del cicle vital de la reialesa compleix aquesta norma. Aquestes celebracions honorífiques, però, presenten un altre element. L’exaltació subtil dels monarques. Per això les autoritats les endeguen. Les autoritats religioses, a més, lis confereixen un discurs sobrenatural duent-hi a terme cerimònies específiques. L’empresa, doncs, també s’encamina a sustentar als governants i, alhora, les estructures socials i polítiques vigents.

La notícia d’un doble casament reial a Madrid el 10 d’octubre de 1846 esdevé un de tants exemples. Aleshores, la reina Isabel II va casar-se amb l’infant Francisco de Asís de Borbón, Duc de Cadis, cosí seu. La infanta Luisa Fernanda de Borbón, germana de la reina, amb el príncep Antonio de Orleans, Duc de Montpensier i fill petit del rei Luis Felipe I de França.

Vilanova i la Geltrú va lloar als nuvis com moltes altres poblacions del país. Així, el govern municipal va acordar “enseguida celebrar las fiestas del casamiento […] con tedeum, iluminaciones, musicas y algunos fuegos artificiales” durant la sessió del 17 d’octubre de 1846 (ACGAF).

El programa d’actes va abraçar els dies 30 i 31 d’octubre, divendres i dissabte “del modo que sigue. El dia 30 al toque de oraciones del medio dia, un repique general de campanas en ambas Parroquias, anunciará la festividad: al anochecer igual repique, iluminacion general, y luego recorrerá una musica las calles de la Villa, colocandose despues en la plaza de la Constitucion, frente al retrato de S. M. La Reyna Nuestra Señora en donde tocará hasta las diez. / El dia 31 al amanecer otro repique general de campanas, que se repetirá al medio dia y á la noche. A las once de la mañana se cantará en la Yglesia Parroquial de San Antonio Abat un solemne tedeum á cuyo religioso acto asistiran todas las autoridades, empleados, convidados y demas personas que gusten acompañar al Magnifico Ayuntamiento Constitucional, y por la noche iluminación general, musica por las calles y bayle publico en el salon de costumbre. Durante este dia recorrerán las calles los Gigantes, enanos, tarascas y drague. / Espero que los vecinos procurarán cada uno por su parte solemnizar dicha fiesta, á cuyo fin invito á todos en nombre del Ayuntamiento Constitucional que presido para que en las noches de dichos dos dias iluminen sus casas, concurriendo á disfrutar de las publicas diversiones, dando con ello una muestra de adhesion al trono de nuestra escelsa Soberana y Real familia” (ACGAF).

Diversos elements tradicionals, doncs, van apuntalar la programació.

La música de les campanes de les dues parròquies de la vila, Sant Antoni Abat de Vilanova i Santa Maria de la Geltrú, va marcar el temps d’ambdues jornades, anunciant als veïns allò que es cuinava. Els tocs de campanes acompassaven el batec constant de les comunitats de casa nostra fins fa no massa temps –i en altres indrets que comparteixen aquesta tradició–.

L’encesa de llums també va adquirir molt de protagonisme. La transformació dels espais quotidians, guarnint-los i il•luminant-los predisposava l’inici d’un temps festiu. El prec als veïns d’un consum extraordinari en un temps encara d’eixutesa va atorgar més valor simbòlic a aquesta solució escènica. Aquest recurs havia de conjugar-se amb la fórmula sonora del castell de foc el vespre del dia 31, també tan propera entre nosaltres, com es veurà més endavant.

La música i les sessions de ball també van esdevenir indispensables. No hi ha festa sense música i dansa. La disponibilitat era afavorida per la iniciativa sabuda de les agrupacions musicals locals a redós de la vitalitat de les capelles de música parroquials. Una a cada nucli. L’audició del vespre del divendres era prevista a la plaça Major, on es trobava la Casa de la Vila. La sessió de balls, al saló de l’època, el que coneix com la Sala, rehabilitat recentment.

La passada dels entremesos parroquials tampoc no desentonava perquè acontentava a molts veïns. La seva exhibició sovintejava en efemèrides cíviques. Els gegants –les dues parelles, se suposa–, les dues mulasses –s’esmenten en plural– i el drac de la parròquia de Vilanova. Els nans, de la Geltrú.

La celebració d’un tedèum a Sant Antoni Abat va assegurar-hi el rang solemne. L’anada en seguici va permetre-hi el lluïment de veïns. La desfilada va actuar d’aparador social.

Un ban del 31 d’octubre n’assenyala el recorregut. Aquest ressegueix els dos nuclis de dalt de la vila. Vilanova primer, partint de la Casa de la Vila, la Geltrú després, per passar de nou a Vilanova, per conduir als participants a la parròquia de Sant Antoni. El text també conté la recomanació als veïns que engalanessin el pas del trànsit i l’èxit de les gestions en un castell de foc aquell vespre: “se prevé y mana á tots los vehins del carrers de la Yglesia, Fosavell, arrebal San Antoni, Santa Ana, San Gregori, Capuchins, Santa Eulalia, Bajada del Cinto, Bonayre, Ravalet, arengaders, Plasa del Pou, travesia del Palmará, Plasa Llarga y carrer majó per ahon pasará la comitiva, tingan a las once lo deván de sas respectivas casas nets y desembarasats baix la multa de cuatre rals de velló. També se estimará que tingan los balcons adornats com es costum. Aixis mateis se fa á saber al publich que acabada la musica de aqueix vespre en la Plasa de la Constitució se tirará frente el retrato de lasa majestad un foch artificial” (ACGAF).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.