Notícies dels seguicis festius de Vilanova i la Geltrú

El treball ‘Primers apunts castellers a Vilanova i la Geltrú’ presenta diverses referències dels inicis castellers a Vilanova i la Geltrú. La primera de totes, per la seva data, de la primera etapa de la història dels castells, amb el ball de valencians encara entès com uns quadres de dansa que finalitzaven amb l’erecció d’una torre humana(https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com/2011/03/08/primers-apunts-castellers-a-vilanova-i-la-geltru/)

Aleshores, tampoc no va descartar-se que els valencians anessin a càrrec de veïns, atès el seu neguit de gaudir de seguicis lluïts a les cites anuals.

El religiós mercedari vilanoví Josep A. Garí Siumell (1812-1895) a la seva coneguda Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días editada el 1860 ja va assenyalar-se com a testimoni de la proliferació d’aquestes manifestacions a la vila. En l’apartat dedicat a les celebracions festives, va subratllar que “En estas festividades, en particular la de san Antonio Abad, y la de la Vírgen de las Nieves, van acompañadas de ciertas diversiones populares vulgo ‘balls’, que pasan de generacion en generacion. Estas danzas populares en nuestro siglo han aumentado, pues yo he visto en diversos años, ora unas, ora otras, la Mojiganga, Bataneros ó ‘Bastons’, Moros y Cristianos, Diablos, Gitanas, Damas y Viejos, Mal casados, de san Antonio Abad, de santa Margarita, del Buen Jesus, Pastorcillos, ‘Cercolets’, Serrallonga, el robo de Rosaura, Sebastiana, y casi todos los años el llamado de Valencianos ó ‘´Chiquets de Valls’”.

Garí, s’ha llegit, també va situar als valencians en un estadi posterior; amb el protagonisme de les dues colles de Xiquets de Valls.

Els comptes municipals consultats i que han permès descobrir notícies de valencians a Vilanova, tant a la celebració del Corpus, com a les festes majors de Sant Antoni Abat i de la Mare de Déu de les Neus, també destapen la varietat de les manifestacions dels seguicis a la vila (ACGAF). Algunes d’aquestes referències esdevenen valuoses per la informació inèdita que aporten.

Un primer grup abraça als entremesos que gestionava l’Obra de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova, els gegants grossos –els antics–, els gegantons –estrenats el 1771–, les dues mulasses –la vella i la nova, aquesta darrera de finals del segle XVIII– i el drac.

Al 5 de juny de 1828 figura el lliurament d’1 lliura 2 sous 6 diners “als gegans grossos, molassas vella y nova á cada un 7 sous 6 diners” i 1 lliura 10 sous “als Gegantons” per haver sortit per Corpus. Sorprenen els números superiors pels gegantons. Si no fos que acollissin la paga per uns actors especials: els músics que les dues parelles de gegants compartien. La quantitat reapareix en ocasions posteriors.

Al 5 d’agost de 1828, per la Mare de Déu de les Neus, consta 1 lliura 17 sous 6 diners “als gegantons, mulassa vella y diabblots”. Això delata que quatre diables encara escortaven la mulassa vella, garantint-li l’espai ritual de dansa. La darrera referència coneguda d’aquest maridatge era del 1816, fins ara. No s’assenyala, però, que es petessin coets. La darrera notícia es manté encara al 1815. Els indicis també assenyalen que la mulassa nova no va cremar pólvora mai. Un “diablot” també apareix fefaentment documentat amb els gegants els anys 1840.

Hi ha més referències dels entremesos parroquials. Al 17 de gener de 1829, per Sant Antoni Abat, van destinar-se 2 lliures 12 sous 6 diners “als de Gegantons, mulassas y Gegants grossos”.

Al 17 de gener de 1830, 3 lliures 11 sous 3 diners “Als dels Gegantons, Mulassas y diablots y Drach”. A més de ratificar la continuïtat de l’acompanyament diabler de la mulassa vella, aquesta anotació endarrereix la presència del drac local. La primera notícia se situava fins ara per Sant Antoni Abat del 1833. Un estudiós local, de tota manera, va afirmar, sense esmentar les seves fonts documentals, el debut de la bèstia el 1830 “costeado por dos particulares” (J. Morera Piñol: 1962).

Els diables mulassers van seguir a peu de canó. Al 10 de juny 1830, en relació al Corpus, va lliurar-se 1 lliura 10 sous “als dels Gegantons” i 1 lliura 2 sous 6 diners “als dels Gegants grosos, Mulassas y diablots”.

Al 5 d’agost de 1830, va gratificar-se “als dels Gegantons” amb la paga habitual d’1 lliura 10 sous.

Dues anotacions del 1831 recalquen la composició de la plantilla d’entremesos parroquials: els gegants grans, els gegantons, la mulassa vella amb els seus quatre diables, la mulassa nova i el drac. Al 17 de gener de 1831, va lliurar-se 1 lliura 17 sous 6 diners “als de la mulassa vella, diablots, gegants grosos, drach y mulassa nova” i 1 lliura 1 sou 9 diners “als dels gegantons”. Del mateix any són també les següents. Al 4 de juny 1831, 2 lliures 8 sous 9 diners “als dels gegantons, gegans grossos, mulassas y diablots”. I al 5 d’agost de 1831, 2 lliures 16 sous 3 diners, “als dels gegantons, molassas, diablots y gegants grossos”.

El personatge del diable no restava reduït al paper d’acomboiar les passes de la mulassa vella. D’aleshores també ja consta l’existència d’un ball de diables pròpiament dit. El 17 de gener de 1829 va gratificar-se amb 7 lliures 10 sous “als de los Diablas”. Aquesta anotació fa recular uns anys la presència documentada d’aquesta manifestació a la vila. La primera notícia era del 1832, fins ara. D’un any més tard, del 17 de gener de 1830, hi ha constància de nou de la bossa dels “diabblas”, junt amb la d’altres exercicis.

El ball de bastons, el “ball blanc” amb més continuïtat a la població, també treia el nas. Al 5 de juny de 1828, figura el lliurament de 3 lliures 15 sous “als dos balls de Valencians y de bastons”. Al 5 d’agost de 1828, 1 lliura 17 sous 6 diners “al ball de bastons”. Un assentament reporta fins i tot la intervenció de bastoners de fora vila. Al 17 de gener de 1829, van lliurar-se 5 lliures 12 sous 6 diners “als balls de Sant Antoni, bastons de la Vila y forasters”. Al 17 gener 1830, els diners pels “Bastons” són anotats juntament amb els d’altres elements. Al 5 d’agost de 1831, es comptabilitzen 3 lliures 15 sous “als balls de bastons y Valencians”.

La població també va acollir el ball doctrinal de la moixiganga aquell temps. El 17 de gener de 1829 van entregar-se 3 lliures 15 sous “al de la Muxiganga”. La primera notícia fefaent era del 1832, fins ara.

Els balls que combinen text, música i dansa i que s’han etiquetat de “parlats” també hi tenien cabuda. En sortien de còmics. El “ball de Damas y vells” va percebre 1 lliura 17 sous 6 diners el 5 d’agost de 1830. I també, d’hagiogràfics. Els balls de Sant Antoni Abat, que també aplegava la figura del diable, i de Santa Fe. Ja s’ha llegit una mica més enrere que el 17 de gener de 1829 va premiar-se “als balls de Sant Antoni, bastons de la Vila y forasters”. I el 17 gener de 1830, 11 lliures 5 sous “als balls de Sant Antoni, Santa Fe, Bastons y diabblas”.

La representació del ball dels set Pecats Capitals mereix un tractament especial, per considerar-lo alguns un ball parlat i d’altres un joc al•legòric de la lluita entre el bé i el mal. El 5 d’agost 1830 va gratificar-se “al ball dels set pecats mortals” amb 1 lliura 17 sous 6 diners.

Xavier Güell

Publicat a: El Vallenc, Valls, 20 d’agost de 2010, pàg. 26.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.