El seguici festiu de Vilanova va celebrar la presa de Tetuan el 1860

Una Espanya en bancarrota i desunida va declarar la guerra al Marroc a mitjans del segle XIX, l’anomenada guerra d’Àfrica del 1859-1860. La campanya va resultar victoriosa i el sobirà marroquí, el sultà, va haver de signar la pau i sotmetre’s a les exigències espanyoles.

El conflicte va instrumentalitzar-se per soterrar els conflictes estructurals del moment a la península. El pla passava per il•lusionar a la societat espanyola revivificant-se llorers i ideals col•lectius pretèrits.

La premsa va jugar aquí un paper protagonista, induint al lector a seguir amatent cada passa als camps de batalla. El propòsit va reeixir. La guerra va suscitar mostres viscerals d’entusiasme popular entre la població. La presa de la ciutat de Tetuan, el matí del 6 de febrer de 1860, la que més.

La rapidesa amb què va endegar-se la celebració del triomf a Tetuan a Vilanova i la Geltrú palesa l’èxit d’aquests propòsits.

Així, el Governador Civil va avançar a l’Ajuntament la captura de la ciutat el 5 de febrer, a la vigília (Diario de Villanueva y Geltrú: 1860. BMVB).

L’Ajuntament, en consonància, va aprovar el 7 de febrer, dos dies després, “con motivo de tenerse alguna noticia extraoficial sobre la toma de la Plaza de Tetuan por nuestro ejército […] el Programa de las fiestas con que debe celebrar tan fausta noticia y que tan luego como esta se reaba de oficio se imprima y publique sumando á ésta á cuenta un egemplar, disponiendose tambien que para la acistencia del solemne Te-deum que debe contarse se invite de oficio al Clero de ambas Parroquias y demas personas que por su clase y categoria acostumbraban acompañar al Ayuntamiento, invitandose tambien de oficio á las Juntas Directivas de las Sociedades particulares para que estas puedan hacerlo con los socios que cada una representa” (ACGAF).

El programa va enllestir-se a les seus del Círculo Villanovés i de la Sociedad Artesana el vespre anterior, 6 de febrer. La primera entitat, avantpassada del Foment Vilanoví, reunia als veïns benestants. La segona, on més tard va instal•lar-se el Cercle Catòlic, als menestrals. L’empresa va sumar l’empenta d’elements socials diversos per tal d’oferir activitats per a tothom

Els actes van abraçar els dies 8 i 9 e febrer i són els recurrents en efemèrides d’aquest tipus. Repic de campanes i tronada (cinc coets, els mateixos que havien anunciat la victòria al camp de batalla) per pautar el ritme d’ambdues jornades. Encesa de llums extraordinària a la façana de la Casa de la Vila. Música també en abundància. Focs d’artifici. Cercaviles per dues bandes. Actuació de la societat coral La Paloma amb estrena d’un himne al•lusiu composat pel seu director, Eusebi Ferran Ambròs, a partir d’un text de Teodor Creus i Coromines, els dos dies. Al final va comparèixer un altre cor, també amb el seu himne, amb lletra de Josep Puigdemasa Serrat i música de Jaume Puig Torrents. Sessió de ballables públiques el primer vespre a la plaça Major. Lliurament de menjar als veïns necessitats. Cucanyes i cossos la tarda del dia 9. Tedèum a Sant Antoni Abat aquell mateix matí. El seguici seguiria el recorregut habitual en aquests casos. Primer el nucli de Vilanova, partint de l’ Ajuntament, després la Geltrú per acabar a Sant Antoni Abat (Diario de Villanueva y Geltrú: 1860. BMVB).

La desfilada d’elements dels seguicis festius de la vila, “los gigantes, dragon y tarasca” tal com recull el programa i que és el que aquí interessa, tampoc no van faltar.

La ressenya de la primera jornada, el 8 de febrer, a la premsa local hi comenta a propòsit: “Serian las tres de la tarde cuando se presentaron los gigantes cubierto el con gorro catalana, la manta al hombro y armado con un trabuco, y sustituido el turbante de ella por un pañuelo de la India”. De l’endemà, referent al seguici d’anada al Tedèum: “A poco mas de las once, el Ayuntamiento precedido de los gigantes, tarasca, dragon, comparsa de diablos y músicas, y acompañados de cuanto Villanueva encierra de mas distinguido, se dirigió al templo á rendir un tributo de gracias al Dios de los ejércitos por las victorias que ha concedido al nuestro en la region africana”. Finalitzada la cerimònia va repetir-se “un paseo cívico por las principales calles” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1860. BMVB).

Resulta punyent constatar, a banda de la intervenció també d’un ball de diables, que els gegants grans apareguessin amb un abillament nostrat aquells dos dies. Que se’ls hagués de substituir a corre cuita la vestimenta moruna habitual, almenys d’ençà del 1857, fruit del gust de l’època per allò exòtic, perquè la celebració subratllava una derrota d’aquest món, tipificat d’inferior també aleshores, tampoc no feia dos dies.

Documentació del mateix 9 de febrer de 1860 de la hisenda municipal aporta d’altres dades sobre els elements festius participants (ACGAF).

Tres assentaments recullen les despeses obligades derivades de la passejada dels gegants. No se n’hi anomena cap de la mulassa (“la tarasca”). Aquestes devien afegir-se al sac.

El primer, el cost dels músics, aleshores ja uns grallers. El text parla de “las dulzainas” en plural. La formació ja era integrada per dos grallers i un timbaler o d’un graller i un timbaler com en documents anteriors?: “por la gratificación á los coristas que cantaron los himnos los dias de los festejos públicos por la Toma de Tetuan, y por las dulzainas que tomaron parte en dichas fiestas, todo por órden del Ayuntamiento … 320 [rals]”. El segon, dels portants: “por los gastos ocurridos en la conduccion de los gigantes … 236 [rals]”. El tercer, del perruquer, l’encarregat aleshores de mudar-los i pentinar-los, això darrer, gens banal: “A D. José Castrichi, por el trabajo de peinar á los gigantes y pelucas de los mismos … 48 [rals]”.

La hisenda municipal també parla del foc del ball de diables i del drac. Joan Cruset, pirotècnic de la vila, va proveir-lo com d’altres vegades, tal com reporten dos rebuts seus datats a Vilanova el 9 de febrer de 1860. La transcripció del primer, diu: “Comta de las carratillas del Ball de diables / 16 dotsenas á 12 Rals dotsena / Valor 12 Rals”. La del segon: “Conta dels trons y quets del drac / trons Majors 15 á 6 Rals cada un 90 rals / trons Menors 24 á Ral cada un 24 rals / quets del drac 42 á Ral cada un 42 rals / Valor total 156 Rals”. La flamarada del drac molt més prolífica que en d’altres actuacions contrastades. Però això no esdevé significatiu, perquè aquestes darreres s’emmarquen en el seguici de Corpus, on el foc, molt gasiu, es mesurava per la seva càrrega simbòlica.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.