La festa de la gralla del 1876

La premsa de Vilafranca del Penedès va comentar el projecte d’aplegar el major nombre possible de grallers el 1876 per a la festa major de la vila: “Se han dado ya las órdenes oportunas para que tomen parte en ellas tantas dulzainas, ‘grallas’, como existan en esta comarca y se encuentren fuera de ella” (El Labriego: 1876. VINSEUM).

La Opinion, un diari tarragoní vuitcentista, va estar-ne al cas. L’ús del verb “adquirir” per part del gasetiller, inapropiat en aquest cas, encara indueix avui dia a pensar erròniament que els Administradors, els organitzadors de la celebració, hi pretenien reunir una col•lecció d’instruments: “Los iniciadores de la fiesta mayor de Villafranca, que debe celebrarse el dia 30 del próximo agosto, tratan de procurarse para aquel dia todas las dulzainas, vulgo grallas, que les sea dable adquirir. A esta fecha cuentan ya con un número respetable” (La Opinion: 1876. HCT). Altres publicacions també, en els mateixos termes a continuació. A l’època, tothom se citava, en els millors dels casos, o copiava (Diario de Reus: 1876. ACBC. Diario de Tarragona: 1876. HCT).

La premsa de la veïna Vilanova i la Geltrú va reprendre la qüestió més endavant, dues setmanes abans de la cita. Aleshores, va quantificar-se en 56 el nombre d’instrumentistes concertats: “Anteayer ascendian, si no mienten nuestros informes, á 56 las dulzainas contratadas para tomar parte en las bromas callejeras de la próxima fiesta mayor de Villafranca del Panadés. / Si tuviera el tímpano forrado en cobre tal vez me decidiría el dia de San Felix á trasladarme á dicha villa” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF). Altre cop, publicacions d’arreu van transcriure la notícia després (La Crónica de Cataluña: 1876. AHCB. Diario de Reus: 1876. ACBC).

El programa d’actes, però, no concreta res referent a aquesta reunió de grallers.

Els resums a periòdics d’arreu, que havien de destacar el més reeixit o més excepcional, se cenyeixen a enumerar els castells, les danses i els entremesos participants en parlar dels elements dels seguicis (Las Circunstancias: 1876. ACBC. La Crónica de Cataluña: 1876. AHCB. Diario de Barcelona: 1876. AHCB Diario de Tarragona: 1876. BHMT. La Imprenta: 1876. AHCB. El Labriego: 1876. VINSEUM).

El text íntegre de la programació aporta el mateix. Un darrere l’altre hi són citats quasi tots els exercicis festius presents, això sí, de manera curiosa per estar “escrito todo él en estilo gongórico subido”, com va comentar-se sorneguerament a Vilanova i la Geltrú (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF): “á la carrera apareceran por las calles con sus peculiares músicas, dulzainas y chirimias, el fiero y monstruoso Dragon con sus domadores y un batallon de Diablos, mandados por Lucifer, disparando cohetes y cometiendo mil travesuras propias de bichos sueltos y revoltosos y á la vez les seguirán los Gigantes y las comparsas siguientes: Mojiganga, Figuetaire, Pastorella, Cercolets, Panderetas, Caballets, Fill pródich, Xiquets de Valls todos diversamente vestidos con trages de pintoresco efecto, ejecutando sorprendentes y difíciles evoluciones producidas tanto por el color interno como por el achicharrador ambiente que, en la época se respira y se goza” (La Opinion: 1876. BHMT).

De tota manera, una crònica de la festa confirma que hi van fer cap molts grallers, però no tants com es deia: “Los festejos con que esta villa ha solemnizado este año la fiesta mayor, bien puede decirse que han superado cuanto de ella se había dicho, escepcion hecha del número de dulzainas, que no fué ni de mucho tan crecido como en los periódicos se anunciaba” (La Opinion: 1876. BHMT).

Els comptes de la festa també indueixen a creure que un gruix significatiu de músics tradicionals va intervenir-hi en correspondència a l’alt número d’exercicis festius reunits per a l’ocasió. L’ocasió ho requeria. La celebració no s’havia celebrat amb plenitud les darreres tres edicions a causa de l’esclat de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). A més, havia de festejar-se apropiadament el centenari de la declaració de Sant Fèlix màrtir com a compatró de la vila. Els administradors, doncs, van assegurar-se l’èxit disposant un seguici lluït, una de les columnes de la festa encara avui dia. I ja se sap, no hi ha seguici sense músics.

Catorze exercicis van composar els seguicis de la festa. La vegada que més juntament amb l’edició del 1861. Quinze si fossin dues les colles de Xiquets de Valls. El seu cost ho fa entreveure. Drac, gegants, moixiganga, fill pròdig, figuetaires, pastorets, cercolets, panderos, cotonines, diables, bastons del Vendrell, bastons del Pla, àliga i Xiquets de Valls (A. Ribas: 1999).

Altres despeses anotades són 34 duros 2 rals per “Grallas pels Xiquets de Valls” i 20 duros per “Manutenció de las grallas dels xiquets de Valls”. Diners que també podien haver sufragat la reunió de grallers planejada. La quantitat és alta, comparant-ho amb els 125 duros reservats pels castellers que, a més, se’ls van haver de repartir encara més per aplegar-se, ben segur, en dues colles.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.