Dues il•lustracions de Gaspar Miró

L’Àngel del Campanar és el nom d’un setmanari publicat a Vilanova i la Geltrú. Escrit en català. Entre el 12 d’agost i el 14 d’octubre de 1883 sota la batuta de Josep Verdú Feliu, “Gestus”. Aquest periòdic, com la resta de “Gestus”, va destacar per la defensa d’un catalanisme progressista, pulcritud de formes, profusió d’il·lustracions i ironia fina. Un altre dels seus segells característics va raure en l’associació d’ambdós elements darrers. Un recurs per satiritzar soterradament (S. Moral: 2000).

El retrat d’exercicis dels seguicis de la festa major va servir en dues ocasions a aquest discurs irònic. Ambdues imatges són obra d’un jove Gaspar Miró Lleó, “Gaspanet”. Un artista local que va triomfar més endavant a París, la meca de l’art aleshores.

El primer, publicat a l’exemplar del 12 d’agost, va aplegar a tots els entremesos de la Parròquia de San Antoni Abat de Vilanova per denunciar que els gegants grossos no havien desfilat a la festa major de les Neus per falta de roba (L’Àngel del Campanar: 1883. BMVB). Es tracta, a més, del retrat més antic del drac, la mulassa nova (la vella ja no campava), els gegantons i els gegants grossos. Ahores d’ara. Tret de la imatge de la mulassa –escopetejant foc– al llibre Recanasió de terres del 1739 (ACGAF).

Els gegants grossos hi apareixen despullats, muntats de caps i braços dalt de les seves carcasses. Ell consolant els plors d’ella. Ambdós sí palesen que vestien de moros. Per dur turbant. Ell també la seva característica porra. Al peu s’hi afegeix el comentari explícit del gegant: “No ploris filla, no ploris, que la noya [la gegantona]‘s desmaya. Quan tindrém ‘l vestit nou ja sortirém junts y ‘n ballarém una”. La pubilla figura defallida davant d’ells dos. Sostinguda per la cintura per l’hereu. El seu ram, caigut, jau al terra. La mulassa treu el nas a la dreta del gegant de la porra, impertèrrita, interpretant el seu paper d’estaquirot, com si fos al quadre del misteri del naixement de Crist. El drac, en canvi, fa de les seves. Més enllà, a la plaça, enfurismat, empaitant al públic amb les seves carretilles. El rol tabola d’aquest darrer concorda amb què es tolerés la seva participació a l’Arribo de Carnestoltes. Els gegants i la mulassa, doncs, representen que no han sortit de casa seva. La casa dels gegants, la construcció que s’alçava entre el campanar i la nau de l’església de Vilanova.

Diverses seccions de l’exemplar reprenen el tema.

Una, dedicada a comentar l’activitat política, va aprofitar l’avinentesa per riure’s de l’absència de les autoritats municipals a les celebracions religioses de la festa major: “MALS VENTS / Lo Magnifich Ajuntament de la nostra vila ha sigut criticat aquets dias perque no va anar al ofici lo dia de la festa major. / Tórnin li la fama que la culpa es del [fuster, Josep] Juncosa que te tot de taulons allá hont habian de seure’ls nostres magnifichs regidors [es refereix als bancs reservats pel govern municipal]. / ¿Pero, y á la professo, perque no hi van anar? dirán vostés: / ¿No hi cahuen? / Com que’ls Gegants no podian sortir s’exposavan al ridicul ocupant lo seu lloch, y … / Vaja; en ningú agrada fe’ls gegants” (L’Àngel del Campanar: 1883. BMVB).

Una altra, és el poema ‘Disgust de família’. El periòdic n’encabia diversos per norma: “Cabalment en la diada / de nostra festa major, / fou major la enrabiada / que va costar mes de un plor. / Prop de l’iglesia’s sentia / un altercat dels mes grans, / y era’l disgust que rebia. / La familia dels Gegants. / La Mulassa tota trista / també plorava entre tals, / y’l Drac ab aquella vista / fins ‘treya foch pels queixals’. / Era per que la Geganta / demanava un vestit nou / per pogué sortir y fe planta, / puig diu que ja ha esperat prou. / Y’l Gegant ab igual frase / deya –‘L meu també es deslluhit; / no podem sortir de casa / per la falta del vestit! / Y la Geganta plorava / amarant lo mocador / y’l Gegant l’aconsolava / dihentli paraulas d’amor. / Los Gegants xichs no volian / sortir, veyent plorá’ls grans; / y’ls xicots que alli corrian / estirant los frabalans / van poguer cumplir la tasca / de fer ballá als Gegantets, / pero Ella cau en basca / quan veu mans al enaguets. / Lo Gegant ab veu mes forta / diu llavors fenthi singlots: / –Gegantet tanca la porta. / Y’l Drach que empayti als xicots. / Y’s tancan dins ab la rábia / de no aná á la professó / y com aucells á la gábia / passan la festa majó, / Condolentse allí tots cuatre, / D’aquellas camas fatals / que semblan ‘camas de catre’, / tan secas com cuatre pals, / tot vivint de la esperansa / que’ls nous vestits ja vindrán, / ab la entera confiansa / que á Vilanova’ls farán: / y si en la vila, pel ‘recto / proceder’ no’s poden fer / ja dirá algun arquitecto / que’ls fassin al extranger” (L’Àngel del Campanar: 1883. BMVB).

La premsa local menys corrosiva confirma la fatalitat dels gegants moros pel mal estat de la seva roba: “Parece que temerosa la Junta de obras de nuestra parroquia de que los ‘riquísimos trajes que ostentan los gigantes mayores, no esciten la codicia de algún timador, ha decidio que no salgan á lucir su ‘precioso donaire’. / Estamos seguro que no se lo agradecerá la gente menuda” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1883. BMVB).

La festivitat, amb tot, havia de sumar d’altres números reeixits. Les dues colles castelleres vallenques. Emparaulades, presumiblement, pels afeccionats locals: “Parece que la fiesta mayor que se celebra el próximo domingo será más animada de lo que se creía, ya que tenemos noticias fidedignas que han sido contratadas las dos collas de ‘Xiquets de Valls’ y que como es sabido tanto contribuyen á mantener el bullicio callejero” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1883. BMVB).

Més endavant, es ratifica la presència castellera i la desfilada solitària dels gegantons a la festa: “Ayer [4 d’agost] recorrieron las calles los ‘Xiquets de Valls’, que en varias plazas y frente á algunas casas particulares ejecutaron sus arriesgadas torres. / Los gigantes pequeños lucieron su dudoso donaire, haciendo las delicias de la gente del porvenir” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1883. BMVB).

La segona imatge apareix a l’exemplar següent. Del 19 d’agost. Ridiculitza la inactivitat a l’Ajuntament representant als regidors ballant els cercolets a la festa major dela Geltrú. L’alcalde, Joan Pollés Oliver, al davant de la filera dreta de cercolets. Àngel Morros Serra, el secretari de l’Ajuntament, al mig de l’escena i duent una ploma d’escriure enlloc de l’espasa. Al darrere de tot, caracteritzat de dimoni i en actitud de tramar entre bambolines, Víctor Balaguer Cirera? Diputat pel districte de Vilanova ininterrompudament entre 1869 i 1889, a qui se li atribueix la representació dels interessos de la vila en aquella època.

La sàtira va denunciar que el govern municipal no s’hagués reunit en sessió un cop van iniciar-se les festes majors de les Neus i la Marede Déu d’Agost. El text al peu del dibuix coincideix en censurar el bandeig dels afers municipals durant les festes: “Cap sessió han tingut aquets en la setmana passada, per fe’l el ball de cercolets en aquesta gran diada” (L’Àngel del Campanar: 1883. BMVB).

Un fragment del poema següent, signat per un ocurrent “SILLÓ” del saló de plens, també va ficar el dit a la llaga: “¡DIVENDRES! / Ni en viernes ni en martes … / Aquells senyors que’s reuneixen / en aquella casa gran / los dimars y los divendres, / que son dias tan fatals, / en la setmana passada / no se’n va reunir cap, / puig fent la Geltrú la festa / diu que ensajavan un ball. / Com lo ball dels cercolets / que es un ball un poch cansat, / mateix que l’últim divendres / no hi va haber sessió’l dimars” (L’Àngel del Campanar: 1883. BMVB).

El cas és que els regidors no van reunir-se en sessió entre el 3 i el 17 d’agost, tal com testimonia el llibre d’actes municipals (ACGAF), i que el ball de cercolets va treure el nas a la festa major de la Geltrú, com recull el breu següent: “En la parte profana hubo más animación de la que era dable esperar dadas las noticias que teníamos; las danzas de los ‘Palitroques’ [bastons] y ‘Cercolets’ entretuvieron agradablemente á los geltrunenses manteniendo durante todo el día el bullicio en las calles de aquella barriada” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1883. BMVB).

Aquesta representació, encara que en un context peculiar, d’altra banda, és la més antiga d’una dansa dels seguicis de festa major de la vila. A hores d’ara. La seva importància s’engrandeix, a més, per matisar la representació del ball dels cercolets en els nostres dies.

Un primer apartat fa referència als actors participants. La imatge recull un conjunt de parelles de cercolets i un àngel. Però sense el majoral. Sí, en canvi, un dimoni, almenys. La presència d’aquest personatge darrer no sorprèn, doncs, intervé encara en balls de seguici d’altres poblacions dela Catalunya Nova. En solitari o constituint un petit grup, hi té cura de preservar l’espai escènic –un rol que s’adiu al paper de Balaguer a Vilanova– o recaptar diners d’entre els espectadors valent-se d’objectes intimidatoris (una maça, bastó, etc.); també pot recitar versos satírics. A Vilanova era documentada fins ara tan sols amb els gegants. Fefaentment els anys 1841 i 1842.

Un segon, a la muda. Es desprèn el fons de robes blanques dels cercolets, com d’altres danses del seguici de festa major. Les peces interiors masculines d’època. A les dones no els era permès de ballar. L’exhibició de roba interior va comportar la superposició d’altres, curtes i virolades. Per dignificar-se l’abillament. Els balladors haguessin anat despullats duent tan sols roba interior. A la il·lustració apareix un mocador travessat al cos i unes faldilles. Però no tallades com les actuals. Tampoc no figuren ni la faixa, ni els camalls d’avui dia. Als peus, sí les espardenyes de betes. Al cap, en canvi, un barret tipus fes, enlloc d’un mocador. Els cèrcols també van guarnits.

L’àngel i el dimoni van caracteritzats d’aquestes figures. L’àngel, túnica i, a més, ales. L’espasa s’ha substituït per una ploma d’escriure per la intencionalitat bromista de la il·lustració. El dimoni, caputxa amb dues banyes.

Xavier Güell 

BMVB

BMVB

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.