L’Arboç casteller (1897-1901)

L’Arboç va significar-se per la continuïtat dels castells a cavall dels segles XIX i XX. La població va fer lloc als Xiquets de Valls any rere any per festa major fins la segona dècada del segle XX per satisfacció dels veïns. Els arbocencs van abocar-s’hi perquè a més d’admirar-los, també feien mans amb els vallencs.

Les colles vallenques d’antany van distingir-se per extrapolar la seva rivalitat a col•lectius d’arreu. Els vallencs van valer-se de l’empatia amb un líder local, a qui delegaven part de la gestió de l’actuació: l’obtenció de remuneracions (monetàries o en espècies), la recerca de castellers locals a mobilitzar o la dispesa. Els comptes municipals d’aquesta època palesen aquest protocol a l’Arboç.

Als elements locals, en contraprestació, no se’ls negava la part crematística o prestigiosa del pastís, doncs, s’integraven de ple en l’estructura de la colla vallenca; fins l’extrem d’ocupar posicions de compromís (per exemple, ocupar posicions dalt d’un castell) o acaparar protagonisme en moments més lúdics. Els més entusiastes i valuosos també s’enrolaven per a d’altres cites.

El compromís i l’escalf dels afeccionats arbocencs va dur que les colles cridades, en correspondència, hi anessin a totes, malgrat no haver-hi una bossa massa substanciosa d’entrada. L’economia de l’Arboç no possibilitava xifres quantioses. Això darrer no va impedir que la població acollís alguns dels darrers quatre de vuit, pilar de sis, torre de set i cinc de set del període de la Decadència (1885-1926), o sigui, uns dels darrers cops de cua del període d’apogeu conegut com la Primera Època d’Or (1851-1885).

El cert és que els Xiquets de Valls van correspondre al fet de trobar-se, mai millor dit, com a casa; s’hostatjaven familiarment en cases de la població durant els dies de gresca. Aquests forts lligams, sigui dit de pas, també van condicionar que els arbocencs seguissin la fórmula ancestral d’engruixir les colles de Valls durant l’inici de la Renaixença (1926-1936) a diferència dels casos de Tarragona i el Vendrell, on sí van fundar-se colles pròpies. La constitució d’una agrupació arbocenca, els Minyons de l’Arboç, no va materialitzar-se fins el 1958.

En aquest sentit, el programa de la festa major del 1897 reporta l’”arribada de las duas collas de Xiquets de Valls” la tarda del dissabte 4 de setembre i l’exhibició de “sus mas atrevidos ‘castells, torres y espedats’” l’endemà al migdia, després de la celebració de l’Ofici de festa major. El sojorn dels Xiquets de Valls s’allargava un tercer dia, dilluns, aquest cop el 6 de setembre. La programació també va preveure-hi el concurs dels “diables, gegants y nanos de la vila” (Correo Catalán: 1897. AHCB. Diario de Tarragona: 1897. BHMT. La Opinión: 1897. HCT. La Publicidad: 1897. AHCB. La Renaixensa: 1897. AHCB).

Els comptes municipals confirmen aquesta estada dels Xiquets de Valls. L’arbocenc Josep Tuset Rey va rebre 50 pessetes de “subvención Xiquets de Valls” (ACBP). Pocs diners, com ja s’ha dit, en sintonia al context ja comentat de la vila. Òbviament, la iniciativa va refiar-se de les sinèrgies privades. La Colla Nova de Valls, per entendre-ho, va percebre 500 pessetes aquell mateix any per actuar també tres dies a Tarragona per Santa Tecla (Museu de Valls). Josep Tuset Rey era fill de Josep Tuset Montserrat, “l’Ermità”, i de Rosa Rey Casañas (E. Cruanyes: 1999).

Els números de la resta d’elements tradicionals van ser els següents: 22 pessetes a Pau Ribas Miravent per la sortida del ball de diables local i 33, a Josep Mirabent per dur els gegants (ACBP). El resum de la sessió municipal del 9 de setembre també recull aquests lliuraments (ACBP).

El 1898, la festa major va confegir-se malgrat el desenllaç de la guerra amb els Estats Units, el desastre del 98 com es coneix popularment. Arreu del país, moltes poblacions van desestimar-ho, sobretot les que guardaven vincles estrets amb les colònies de Cuba i les Filipines.

El programa d’actes va preveure-hi els actes de consuetud. La premsa catalanista de Barcelona va transcriure’l fil per randa (La Renaixensa: 1898. AHCB). El text va publicar-se en català com en el document original (Museu de Valls).

La primera sortida de “las conegudas y típicas dansas de diables y ball de bastons, ab los gegants y nanos, […] fent lo curs de costúm ab sos atractius cuadros, parlaments y evolucions” s’anunciava pel migdia del dissabte 3 de setembre. A les sis de la tarda, l’“arribada dels Xiquets de Valls que ab las típicas grallas, entrarán á la vila, aixecant sos castells y torras devant de la Casa del Ajuntament”. “Totas las dansas ab los Xiquets” havien de reunir-se poc més tard pel seguici de sortida de la celebració de Completes, “desenrotllant son repertori á la plassa. Acabará la vesprada’l ball de diables ab son fantástich foch de carretillas”.

El programa continuava atapeït l’endemà, diumenge, la diada principal. La matinal ocorria a primera hora: “De bon matí totas las dansas senyalarán al vehinat que l’alba somriu ab sos balls y tochs de fluviols, grallas y demés músicas fins á las deu en quès celebrarán solempnes oficis en lo temple parroquial”. El plat gros venia després, un cop celebrat l’Ofici de festa major, durant l’exhibició del migdia davant la Casa de la Vila. En aquella edició s’esperava l’èxit dels Xiquets en algun castell de vuit pisos: “Sortint de la iglesia y acompanyant l’Ajuntament á la Casa de la Vila s’organisará la comitiva ab totas las dansas ab sos grallas y musicas, y formant lo més abigarrat y original conjunt, desfilarán á la plassa fent cada una sas respectivas evolucions y cuadros, acabant los Xiquets ab sos atrevits espadats, castells y torras, entre ells lo castell de vuyt, al espinguet de las encisadoras y típicas grallas”. Per la tarda la “solempne professó”.

La participació concloïa el dilluns 5 de setembre amb “matinadas per totas las dansas populars […] com lo dia avans”.

Els comptes municipals palesen la materialització de la festa. L’arbocenc Joan Suau Sicart va recollir 75, 82 pessetes de “subvención ‘Xiquets de Valls’ en la Fiesta Mayor” (ACBP). Joan Suau Sicart era oncle patern de Julià Suau Rovirosa, “Julià Pallasso”, un destacat casteller arbocenc de la Colla Nova vallenca dels anys mil nou-cents trenta (E. Cruanyes: 1999). L’afecció als castells d’aquest darrer, doncs, li venia de nissaga.

Els números d’altres exercicis presents també hi apareixen. 10,11 pessetes a Francesc Rosell pel ball de les gitanes. 20, 22, a Josep A. Borràs pels “Enanos”. 30, 33, a Manuel Suau Mañe pels gegants. 45, 10, a Pere Mir Badia pel ball de diables. 157, 23, a Baldomer Carbonell per pirotècnia de la Casa Espinós de Reus (ACBP). El resum de la sessió municipal del 29 de setembre també recull tot això darrer (ACBP).

Al 1899, diverses transcripcions del programa van anunciar el concurs habitual “de los gigantes y enanos de la villa, Xiquets de Valls, baile de diablos, bastons, gitanes” pels dies 2, 3 i 4 setembre, dissabte, diumenge i dilluns, respectivament (Diario de Barcelona: 1899. AHCB. Diario de Tarragona: 1899. BHMT). També s’hi va afegir el del ball dels “sercolets” (Las Noticias: 1899. AHCB). Textos més concisos avisen tan sols de la intervenció dels “Xiquets de Valls” (El Vendrellense: 1899. BPV).

Els comptes municipals reporten de nou la compareixença dels castellers. L’arbocenc Salvador Suriol va percebre 101,11 pessetes de mans de l’Ajuntament “subvención para los ‘Xiquets de Valls’” (ACBP). Salvador Suriol ha de guardar parentiu amb els farmacèutics encara d’avui dia del carrer Major.

El llibre d’acords municipals també comenta alguna cosa sobre l’organització de la festa. A la sessió del 31 d’agost va aprovar-se “facultar a la Presidencia [Agustí Escarrà Janer, l’alcalde] para subvencionar á la danza ‘Xiquets de Valls’ y demás danzas populares” (ACBP).

La sessió del 12 agost recull el compromís de Pau Ribas Miravent per a “la organización de la danza de los diablos para los días de la fiesta mayor, subvencionandole el Ayuntamiento con la cantidad de cuarenta pesetas en la cual viene comprendidos los gastos que importe el alquiler y transporte de los trages” (ACBP). Al 17 d’agost, l’encàrrec a la pirotècnia Espinós de Reus, com l’any anterior, “con destino á la danza de diablos” (ACBP).

Els comptes municipals contenen la gratificació municipal a d’altres elements de la festa. 40,44 pessetes a Pau Ribas Miravent pel ball de diables. 30, 33, a Manuel Suau Mañé pels gegants. 25, 28, a Francesc Martí pel ball de bastons. 10, 11, a Josep Palau Farré pel ball de les gitanes. 147, 12, a Jaume Espinós de la pirotècnia Espinós de Reus (ACBP). La sessió municipal del 7 de setembre també recull tots aquests diners per a la festa (ACBP).

La premsa catalanista de Barcelona va destacar els trets més distintius de la festa, en sintonia a la seva reivindicació dels elements patris, i la magnificència de l’edició, en bona mesura per la generositat de l’indiano tabaquer Josep Gener Batet. Els castells no hi falten: “Desde las primeras horas del matí fins després de mitja nit, tots els dias els tradicionals balls de ‘diables’, ‘bastons’ y ‘gitanas’, junt ab els gegants y’ls coratjosos ‘xiquets de Valls’ no paravan un instant en sos agradables divertiments, donant una nota de las més simpáticas de la festa, guanyant-se merescuts aplausos que’l públich els hi tributava. / Els focs d’artifici y las típicas carretillas han sigut espléndidas, gracias al desinterés del conegut fill d’aquesta vila, don Joseph Gener y Batet, conegut en tot el mon, pels productes que ha llensat al mercat desde la isla de Cuba” (La Veu de Catalunya: 1899. AHCB).

Els castells tampoc no van fallar el 1900 per la festa major. Amb la resta d’elements dels seguicis són anunciats als actes de consuetud. El migdia del dissabte 1 de setembre, la “cerca-vila per totas las comparsas populars, com son diables, bastons, gitans, gegants, nanos y altres”; per la tarda, l’”arribada dels Xiquets de Valls”. L’endemà a primera hora, “Matinadas per las dansas”; després d’Ofici, “Quadros y evolucions per totas las dansas á la plassa. Espadats, Castells y torras pels Xiquets de Valls”; a la tarda, la processó que finalitzava amb la clàssica carretillada. El dilluns, dia 3, “Cerca-vila y matinadas per las dansas” (Diari de Catalunya: 1900. Extractes del programa a: Diario de Tarragona: 1900. BHMT. Correo Catalán: 1900. AHCB. Lo Vendrellench: 1900. BPV).

La premsa catalanista va ressenyar de nou la festa, oferint més relats emotius de les tradicions de casa nostra. Els anhels patris dels catalanistes van traduir-se en uns textos d’exaltació de les manifestacions de carrer presents a l’Arboç. Segons el seu parer, atresoraven uns valors incommovibles que empenyien la roda de la vida, malgrat la seva senzillesa e ingenuïtat, alhora que alenaven el sentiment de comunitat entre els veïns; per adonar-se que animaven la festa major, un quadre de vida i de color on la població fidelitzava els seus vincles. De les construccions castelleres, a més, van destacar que expressessin la força i el valor de la gent del país.

Tres publicacions catalanistes, almenys, van comentar aquella edició de la festa. Una primera va destacar l’alegria de la població, el debut de l’agrupació coral “Els Arbossenchs” i la preeminència de les notes catalanes “Si á tot aixó s’hi afegeix la visita dels Xiquets de Valls, ab l’espinguet de las grallas y’l bullici dels balls populars, especialment dels típichs diables ab sos artístichs y atronadors fochs artificials” (Diari de Catalunya: 1900. BC).

Una correspondència del veí Sebastià Altet va compartir el parer. La seva atenció en els castells, a més, concreta la participació lluïda de la Colla Vella dels Xiquets de Valls: “Desde’l primer dia del corrent tot ha sigut entussiasme y bullici. Los cors de tots los arbosenchs s’han aixamplat aquets dias satisfets per la puresa de la atmósfera catalana que respiravam. Arreu se sentía l’estrident espinguet de la gralla que artística confusió ab las armoniosas notas de la orquesta, los espetechs dels trons y carretillas, lo brugit aixordador de las dansas totas y fins la mateixa color del mitjdia formant lo cuadro més típich y acabat de festa major de la terra catalana […] diversió característica del Arbós ab son notable ball de diables, cada un dels quals recita un xistós parlament […] Los Xiquets de Valls (colla vella) á la altura de la seva adquirida fama” (La Renaixensa: 1900. AHCB).

La premsa catalanista comarcal va afegir que aquests vallencs, qui més van excel•lir a cavall dels segles XIX i XX, van reeixir amb el quatre de vuit: “Los variats festetjos y espectacles enumerats en lo programa se realisaren tots tal com venían anunciats, difundint la animació per la vila, durant los dias de la festa, los típichs balls y comparsas populars. / La colla vella dels ‘Xiquets de Valls’, aixecá ab gran acert sos atrevits castells, entre’ls quals se conta los ‘quatre de vuit’, que s’aguantá molt ferm […] com cada any un dels números més curiosos y de més efecte del programa fou la ‘carretillada’, que’l ‘ball de diables’ dispara devant de la Casa de la Vila al retornar lo Ajuntament de la professó” (Lo Vendrellench: 1900. BPV).

Pere Ferrando ha aplegat i datat un munt de fotografies castelleres pretèrites de l’Arboç. D’entre aquestes, de quatre quatres de vuit construïts a les acaballes del segle XIX (P. Ferrando: 2008). Una pot ser d’aquest quatre del 1900 (pàg. 53); perquè llueix ufanós l’estendard del cor “Els Arbossenchs” en un balcó principal, presentat en societat aquella festa major. Dues altres, ballen indistintament entre el 1898 i el 1899 (pàg. 47 i 51). La data s’insinua per aparèixer el pal del ball de les gitanes –aquest ball va actuar a la festa ambdós anys–, Cal Mas, la “Casa de les Columnes” –va edificar-se el 1898– i no la Rectoria.

Els comptes municipals no revelen la identitat d’algun casteller local aquest cop. Les despeses de la festa, 739,15 pessetes, s’engloben en un apunt genèric. L’única menció a banda són les 158,04 pessetes pels “trages nuevos para el baile de diablos” (ACBP). El mateix es llegeix al resum de la sessió municipal del 13 de setembre d’aquell any (ACBP).

Els Xiquets de Valls també van ser cridats el 1901 com de consuetud. El programa d’actes recull la “cercavila general per las dansas populars de diables, bastons, gitanes, gegants, nanos y altres y xiquets de Valls” per a la tarda del dissabte 31 d’agost. L’endemà, 1 setembre, “trench d’auba y barrejadas ab las melodías del despertar dels aucells, matinadas per totas las dansas populars”. Després de l’Ofici de festa major, el “Festival popular y ben nostre á la plassa de la Vila per totas las dansas ab los Xiquets de Valls”. A la tarda la processó. El dilluns 2 de setembre, “al matí com el dia anterior” (La Vanguardia: 1901. AHCB. Diario de Barcelona: 1901. AHCB. Diario del Comercio: 1901. BPT. La Opinion: 1901. BHMT, Lo Camp de Tarragona: 1901. BPT. Lo Vendrellench: 1901. BPV. Diario de Tarragona: 1901. HCT. La Veu de Catalunya: 1901. BC).

L’aportació de l’Ajuntament s’aplega de nou en un únic bloc: 745, 04 pessetes (ACBP). La sessió municipal del 12 de setembre recull el mateix. El resum de la sessió del 22 d’agost, però, desglossa la previsió de despeses per a diversos exercicis de seguici. No hi falla una mica de bossa per als castellers, la més esplèndida de totes, malgrat tot: “Conceder las subvenciones de costumbre á las danzas populares de diablos veinte pesetas; gigantes, trenta y cinco pesetas; pastores-bastones, veinte y cinco pesetas; Xiquets de Valls, cien pesetas” (ACBP).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Arboç i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.