Castells al Pont d’Armentera després de la tercera carlinada (1876-1882)

La fi de la Tercera Guerra Carlina el 1876 va donar pas a un nou apogeu de l’activitat castellera. Aquesta febre es constata al Pont d’Armentera, entre d’altres llocs. Els castells apareixen com una de les potes dels programes de festa major de l’època, juntament amb les sessions de ball i les celebracions religioses. Aquests van reeixir per la iniciativa dels nombrosos afeccionats locals, qui van recolzar-se, sobretot, en el procedir de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. La suma d’ambdós factors va assegurar-hi la continuïtat de les actuacions i l’èxit en castells de nou pisos.

El 1876, un veí va informar de la festa major a llaor de Santa Magdalena, el 22 de juliol, al Diario de Reus. L’església parroquial és dedicada a aquest patronatge. Aleshores, va destacar-hi l’organització d’un Ofici lluït, per emparaular-se la participació d’un orador prestigiós. L’apartat profà no quedava enrere per garantir-ho la disponibilitat d’un envelat patxoca, així les sessions de ball quedaven assegurades en cas de pluja, i “A mas se tiene ya contratada una música y se hacen gestiones para que vengan las dos collas de Xiquets de Valls” (Diario de Reus: 1876. CLR).

El corresponsal de la tarragonina La Opinión va coincidir en el mateix: “En una carta de Pont de Armentera que hemos recibido y no insertamos íntegra por falta de espacio, se nos dice que para celebrar el día 22 la fiesta mayor de aquella villa. Entre estos se cuenta en levantar un entoldado en el cual estan ya trabajando algunos mozos y las viva gestiones que practican para conseguir que tomen parte en dich fiesta la música de Valls que dirige el señor Mestres y las ‘collas de xiquets. En la funcion religiosa ocupará el púlpito el célebre orador sagrado Rdo. don Ramon Gibert. Tambien, por iniciativa del ayuntamiento, se ha abierto uns suscricion para socorrer en dicho dia á los necesitados’” (La Opinión: 1876. BHMT).

La població va aplegar-se al voltant de l’1 de setembre per gaudir d’un nou temps de festa major. El veí va parlar-ne també a Reus. Els castells, l’activitat per la competència entre les dues colles vallenques, van continuar tenint-hi un forat: “Nótase bastante animacion entre los jóvenes de esta villa para celebrar la próxima fiesta mayor, que tendrá lugar el 1º de setiembre. Segun mis informes, está contratada ya una ‘colla’ de ‘Xiquets de Valls’ y se gestiona para que venga entre otras, la acreditada música de San Sadurní” (Diario de Reus: 1876. CLR). A Tarragona van transcriure aquest text (Diario de Tarragona: 1876. BHMT).

Aquest mateix autor va ratificar-hi la presència castellera més endavant, però reduint-ho a una sola agrupació: “Hubo dos lucidísimos bailes en que ha tocado la música de San Sadurní y la de Valls, así como una ‘colla’ de ‘castellés’ y dos de ‘gralles” (Diario de Reus: 1876. CLR).

La premsa tarragonina va mostrar-se encara més eixuta: “El viérnes último empezó en Pont de la Armentera la fiesta mayor que ha estado sumamente concurrida y animada, contribuyendo poderosamente á ello la presencia y arriesgados trabajos de los ‘Xiquets de Valls’” (La Opinión: 1876. BHMT).

Al 1878, el corresponsal reusenc va avisar de nou del paper dels castells: “Tengo entendido, no obstante, que se ha contratado á la renombrada música de San Sadurní y no faltarán los tradicionales ‘castells’” (Diario de Reus: 1878. CLR). A Tarragona van llegir-s’ho, per refregir-ho a continuació (Diario de Tarragona: 1878. BHMT).

La premsa aporta una mica de suc el 1879.

L’amic reusenc va situar de nou la presència de les dues colles de Valls per Santa Magdalena. A la vigília, ambdues a plaça molt motivades per acudir-hi i valent-se de l’escalf dels nombrosos afeccionats locals. Aquest protagonisme dels veïns reapareix d’altres cops: “Tenemos la acreditada música de San Sadurní y tres colles de ‘gralles’, así como las dos de ‘Xiquets de Valls’ que expresamente han venido para lucir sus habilidades con sus atrevidas torres en union con los muchos aficionados del pueblo” (Diario de Reus: 1879. CLR). La informació tampoc no va passar per alt a Tarragona aquest cop (Diario de Tarragona: BHMT).

La intervenció dels Xiquets de Valls es redueix a la Colla Nova per Sant Sebastià, qui aleshores va sortir-se, almenys, en el tres de nou i el pilar de set, sense cometre cap llenya, i amb l’ajut ja anomenat dels veïns. La informació es descobreix desglossada.

El corresponsal de Reus va citar el paper reeixit de la Colla Nova, la única colla a plaça: “Ha habido dos músicas, tres ‘collas de grallas’ y ‘la nova de xiquets de Valls’ que en union de muchos aficionados de esta han verificado atrevidísimas torres, teniendo la suerte de no haberse caido ninguna” (Diario de Reus: 1879. CLR). La crònica va tenir el ressò habitual a Tarragona (Diario de Tarragona: 1879. BHMT).

A Tarragona va concretar-se les dues millors construccions d’aquests vallencs: “Los ‘xiquets’ de Valls hicieron sus acostumbrados ejercicios luciendo su agilidad y fuerza en la torre de ‘nou’ y ‘espadat de set’” (La Opinión: 1879. HCT).

El gruix i la vàlua dels afeccionats locals va dur que s’atrevissin a plantar castells fora de casa, al poble del costat, arrenglerats en dos bàndols, se sobreentén, els derivats de l’afinitat amb una de les dues colles vallenques. L’avís de la festa major de Cabra al mateix 1879, per la Mare de Déu d’Agost, recull el següent: “Entre los vários de los populares festejos que constituirán el programa de las fiestas, figuran las dos ‘collas de xiquets’ de Pont de Armentera y de aquella villa que ejecutarán los arriesgados ejercicios que tanta fama han valido ‘als xiquets’ de Valls” (La Opinión: 1879. HCT).

El corresponsal de Reus va anunciar més castells a cura d’una colla per Santa Magdalena el 1880. La Nova?, per reeixir l’any anterior i sumar partidaris més atents. No en va és la més citada: “Hay contratada, segun creo, una ‘colla de chiquets’ de Valls, así como dos orquestas” (Diario de Reus: 1880. CLR). A Tarragona van copiar fil per randa la gasetilla un altre cop (Diario de Tarragona: 1880. BHMT).

Aquest mateix autor sí va assenyalar la participació de la Colla Nova per la festa a llaor de Sant Sebastià del mateix any. Un altre cop es constata el seu èxit en el tres de nou, a banda de la torre de vuit: “En extremo concurrida vióse en el día de ayer la fiesta mayor de esta villa, aumentando su animacion toda la ‘colla nova’ de ‘xiquets de Valls’ que verificó atrevidísimas torres con el mas feliz éxito, entre ellas los ‘tres pilans’ de ‘nou’; ‘dos’ de ‘vuit’, etc. etc.”. El general Gabriel Baldrich Palau, fill de Cabra i antic cap de la colla de la Roser, la denominació anterior de la Colla Nova, va presenciar-ho (Diario de Reus: 1880. CLR). La menció “toda la ‘colla nova’” ratifica el paper dels veïns. Insinua que el seu concurs havia d’esdevenir vital en les ocasions en què la Colla Nova devia fer-hi cap incomplerta.

La Colla Nova és citada de nou el 1881 per Santa Magdalena a la premsa de Reus: “ademas de durar cuatro dias, tendremos dos entoldados con las músicas de Vendrell y Olesa, así como la ‘colla nova de Xiquets de Valls’ y otras diversiones no menos agradables” (Diario de Reus: 1881. CLR). Per Sant Sebastià, no, però sí que s’hi esperaven castells: “es probable tengamos tambien los ‘xiquets’ de Valls” (La Opinión: 1881. BHMT).

L’actuació castellera, la primera plaça una vegada més per a la Colla Nova, també va preveure’s el 1882 per Sant Sebastià. El corresponsal de Reus també va comunicar-ho: “En los dias 1, 2 y 3 de setiembre próximo tendrá lugar en esta villa la fiesta mayor llamada de San Sebastian […] Este año las diversiones prometen ser espléndidas en dicha fiesta, pues la sociedad ‘Centro Armenterense’ tiene contratada la acreditada música de San Saturnino de Noy para dar lucidos bailes en el grandioso salon que posee; hallándose tambien ajustada la música de Olesa por la otra sociedad de recreo que dará sus bailes en un elegante entoldado. Se dice si tambien se contratará la ‘colla nova’ de ‘Xiquets de Valls’, y en tal caso no sería extraño que en competencia se llamase á la otra ‘colla’” (Diario de Reus: 1882. CLR). A Tarragona, van transcriure els seus mots (Diario de Tarragona: 1882. BHMT). A Barcelona, els dels tarragonins (Correo Catalan: 1882. AHCB).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Pont d'Armentera i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.