El rumb polític de casa nostra va girar notòriament amb l’adveniment de la Segona República el dimarts 14 d’abril de 1931, després que les candidatures republicanes i socialistes guanyessin les eleccions municipals de dos dies abans a gairebé tots els centres urbans de l’Estat Espanyol. Aquell canvi de règim polític va festejar-se arreu amb celebracions viscerals i populars.
El nou règim polític va proclamar-se a Valls la tarda del mateix 14 d’abril. L’alcalde Benet Cases Fargas, acomboiat d’uns pocs regidors del consistori sortint, va seguir-hi les directrius dels elements republicans vencedors de les eleccions, qui s’havien presentat a la Casa de la Vila per prendre’n les regnes immediatament atès el resultat a les urnes. Josep Magriñá Martí, regidor electe, va sortir-ne escollit alcalde a la sessió municipal duta a terme aleshores.
Dies després, el diumenge 19 d’abril, la Colla Nova dels Xiquets va decidir-se a sortir al carrer per celebrar la successió d’esdeveniments. La seva actuació va coincidir amb el pas dels amnistiats per la sublevació de Jaca del 12 de desembre de 1930, un pronunciament militar contra el Govern del general Berenguer i que ja va pretendre la declaració de la República. Poc o molt, totes les publicacions locals en parlen.
La ressenya més extensa, és clar, apareix a Lluita, el portantveu dels elements republicans, signada per “Un admirador” de la Colla Nova: “Els liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla Nova volgueren celebrar diumenge passat amb extraordinària festa la proclamació de la República. / Durant el matí recorregueren els principals carrers de la població acompanyats de les típiques gralles. / Davant les gralles hi anaven dos xiquets amb les banderes Republicana i Catalana, i altres xiquets de la colla lluïen faixes catalanes i republicanes. / Quan es preparaven per aixecar els castells a la plaça, davant de Casa la Ciutat, es rebé una conferència telefònica de Vendrell anunciant que una caravana d’autos en els que hi anaven els ex-presos pels fets de Jaca, dintre pocs moments passarien per la nostra ciutat de pas cap a Reus. / L’Alcalde i els Regidors que es trobaven en el despatx de l’Alcaldia, ho anunciaren al nombrós públic de la plaça i seguidament s’organitzà una manifestació que es dirigí a l’entrada de la població, i la carretera del Vendrell, acompanyats dels Xiquets i de les gralles. / Pocs moments després, arribaren en quatre autos i un autobús els ex-presos polítics i alguns familiars. Sense baixar dels autos, el Capità Sediles rebé la salutació de tots els republicans així com tots els altres que l’acompanyaven, amb entusiastes crits de Visques a la República i a Catalunya; i als Xiquets de Valls, donats pel Capità [Salvador] Sediles [Moreno, un dels caps de la sublevació i que atresorava amistats a Valls]. / La Colla Nova aixecà el pilà de quatre i el tres de sis, en mig de frenètics aplaudiments i visques. En fer l’aleta l’anxaneta, les gralles tocaren la Marsellesa ço que desbordà l’entusiasme del gros públic que s’havia anat congregant. / Pocs moments després, eren despedits als crits de visques a la Llibertat … i la manifestació retornava a ca la Ciutat exaltada d’entusiasme pel feliç incident que arrodoni la festa. / Ja a la plaça, la Colla Nova, aixecà les torres quatre de sis, el tres de sis i el pilà de cinc. Els Xiquets portaven una banda republicana, regal de Francesc Carreres. Fou en conjunt una festa simpàtica de fraternitat popular” (Lluita: 1931. HCT).
La presència castellera va transcórrer, doncs, en tres escenaris. Pels carrers, al matí, però també a la tarda –ja es veurà més endavant–, actuant en cercavila i de passada esperant-hi omplir una mica la bossa com tantes vegades. A la plaça del Blat, la palestra principal habitual, al migdia. A la plaça de Sant Francesc, on va homenatjar-se als presos de Jaca, per saber-se que feien cap a la vila en cotxe camí de Reus, procedents del Vendrell, just abans d’iniciar-se l’actuació davant l’Ajuntament. Les construccions van ésser modestes a tot arreu. A la plaça de Sant Francesc va veure’s un pilar de quatre i un tres de sis. A la plaça del Blat, el quatre de sis, el tres de sis i el pilar de cinc.
La motivació de la jornada va comportar, és clar, l’exteriorització de simbologia i actituds d’afirmació republicana. La decisió d’última d’hora de passar a saludar als revoltats de Jaca, qui van rebre la categoria d’herois durant la Segona República. L’ostentació de robes tricolors, a banda de les quatribarrades. La comitiva castellera anava encapçalada de dos banderers, un amb l’ensenya republicana, l’altre amb la catalana. Molts dels castellers també les van exhibir a la faixa. Tots, a més, en una banda obsequiada per un particular. La interpretació de ‘La Marsellesa’, un himne patriòtic francès, l’actual himne nacional francès, durant l’aleta tampoc no va ser casual. La melodia formava part del repertori de grallers de l’època, reclamada en actes polítics republicans ja durant el període de la Restauració per la seva identificació amb la llibertat. L’arranjament excel•lent dels grallers els Basterons de Vilarrodona que ha arribat als nostres dies, entre d’altres exemples, en palesa el seu ús.
La premsa catalanista va ressenyar el desenvolupament de la jornada somerament: “Diumenge al migdia passaren per la nostra ciutat els que sofrien condemna pels successos de Jaca. Anaven en direcció a Reus. / Les persones que tingueren notícia del seu pas per Valls i simpatitzaven amb els presoners, anaren a rebre’ls. Entre els presents hi havia molts castellers. També es veieren unes banderes republicanes i catalanes. / Hi hagué moments d’emoció i abraçades entre els hostes i els nostres ciutadans, particularment amb el capità Sediles, el qual disfruta d’antigues amistats entre algun vallenc. / Els ‘Xiquets de Valls’, es traslladren després a la plaça del Blat, on aixecaren castells per tal de commemorar la proclamació de la República. / Per la tarda, els castellers, continuaren les seves execucions davant de les Societats de la localitat” (Acció Comarcal: 1931. HCT).
La premsa conservadora també va comentar l’efemèride amb eixutesa. Amb el breu següent va recollir les escenes de salutació a la plaça de Sant Francesc: “Diumenge passat al migdia passaren en autobusos per nostra ciutat procedents de Barcelona i en direcció a Reus els ex-condemnats del procès de Jaca entre els quals es trobava el capità Sediles. / Malgrat no haver-se sapigut el seu pas fins a última hora, acudiren a la plaça de St. Francesc gran nombre de persones entre les quals s’hi trobava l’alcalde Sr. Magriñà i varis regidors, que saludaren als de Jaca amb afectuoses paraules que foren contestades, donant-se després els corresponents visques que foren contestats pel públic allí estacionat. / Els castellers de la colla nova aixecaren en aquells moments alguns castells” (La Crónica de Valls: 1931. HCT)
Amb els mots següents, la resta de la presència castellera. Sí afegeix que la festa va allargar-se fins la tarda en una rua que va resseguir les seus d’entitats: “Per tal de celebrar la proclamació de la República, el passat diumenge sortiren els castellers de la colla nova, aixecaren al mig dia a la plaça del Blat i davant d’un nombrós públic vàries torres de sis i el pilar de cinc, que foren molt aplaudits. / Durant la tarda també aixecaren castells davant de vàries societats” (La Crónica de Valls: 1931. HCT).
La premsa carlina va parlar-ne amb rigor i condescendència, malgrat tractar-se del festeig del triomf d’un ideari rival. Tomàs Caylà Grau i la resta de la seva gent van donar un vot de confiança al nou règim en un principi, desitjant-hi la represa de determinats valors en un clima d’ordre i seny: “És indubtable que la majoria del país s’ha decantat avui per la forma republicana. Els que no compartim aquesta opinió (contraris de la república pràctica més que de la teòrica) tenim el deure moral de deixar que es faci la provatura, que es vegi si pot reeixir una república d’ordre i de veritable democràcia que posi remei a alguns dels mals del país. No per això hem d’abandonar nostres conviccions ni renunciar a la actuació. Enemics com fórem del régim caigut, quedem al marge del règim que s’instaura. Incontaminats ahir en les disbauxes de la monarquia que es sostenia per ficció, tenim dret avui a deixar sentir nostra veu en defensa d’un ideari que sempre serà una reserva per a nostra pàtria, el cas vingut d’un possible fracàs de la república” (Joventut: 1931. HCT).
Així, la seva menció al pas dels insurgents a Jaca no destaca per incloure comentaris incòmodes, sinó per la correcció de formes: “Diumenge passat passaren per nostra ciutat en direcció a Reus i Tarragona els condemnats de Jaca, el més destacat dels quals és el capità Sediles. / Procedien del Vendrell. A saludar-los a son pas acudiren a la plaça de Sant Francesc el Sr. Alcalde, varis regidors i bon nombre de ciutadans que tingueren notícia del fet. També hi feren acte de presència els castellers de la colla nova que aixecaren un castell a la arribada dels militars republicans, ço que tingué lloc al redós del migdia. / Entre els que passaven i les autoritats locals es prenunciaren paraules d’afectuosa salutació. / Després de breu parada prosseguiren la seva marxa envers Reus” (Joventut: 1931. HCT).
La crònica de l’actuació castellera, on tampoc no passa per alt l’adjectivització esportiva de l’activitat, a més, afegeix més informació estrictament castellera: la realització del tres de sis aixecat per sota a la plaça del Blat i les anades a les seus socials a la tarda. La interpretació respectuosa de la jornada per part de la publicació carlina queda més que palesa per l’acceptació del toc de La Marsellesa en aquelles circumstàncies: “Els castellers de la colla nova volgueren el passat diumenge solemnitzar la proclamació de la República amb unes exhibicions del popular esport vallenc. / Al l’efecte al migdia davant la Casa de la Ciutat aixecaren el tres de sis, natural i aixecat per sota, el quatre de sis i el pilar de cinc. / Foren molt aplaudits pel nombrós públic allí congregat. / Una novetat, ben explicable en els moments actuals però que no podria aplaudir-se de subsistir després, fou la de que les gralles acompanyessin l’aixecament d’algun castell amb les notes de la marsellesa. / A la tarda s’efectuaren exercicis castellers davant algunes entitats” (Joventut: 1931. HCT).
La Colla Nova, doncs, va actuar el 19 d’abril de 1931 per decisió pròpia. La circumstància que un regidor electe, de tendència republicana, Joan Baptista Pairot Fabra, fos alhora un dels capdavanters de la Colla Nova ho devia propiciar.
La premsa republicana i carlina, s’ha vist, van coincidir en assenyalar la seva voluntat de participar-hi. Ambdues publicacions concreten que “volgueren” festejar el canvi de règim. La circumstància que obressin de franc, sense percebre cap remuneració municipal, ho confirma. La colla sí va assegurar-se uns diners de la hisenda municipal per als músics, l’única despesa ineludible, per no pertànyer a la colla i forasters. Els grallers de la Colla Nova provenien del Vendrell. D’aleshores es guarda el rebut corresponent que diu: “He recibido del Sr. Depositario de fondos municipales, la cantidad de CINCUENTA pesetas, por los gastos motivados durante la celebracion de Castillos el día 19 de Abril último tocando las dulzainas. / Valls, 7 de mayo de 1931. / Francisco Serra”. (ACAC). Al resum de la sessió municipal del 18 de maig de 1931 figura l’aprovació d’aquesta quantitat: “A la Colla Nova, gralles … 50’00 pessetes” (AMV).
D’altra banda, el protagonisme de la Colla Nova en aquella jornada va dur la seva cua per revivificar les etiquetes polítiques en el món casteller vallenc. A partir d’aleshores, la Colla Nova va considerar-se de nou d’esquerres i la Colla Vella, de dretes de retruc. El substrat d’ambdues colles de Xiquets de Valls s’havia associat amb aquestes tendències polítiques oposades durant bona part del segle XIX (fins la finalització de la Tercera Guerra Carlina, el 1876): la Muixerra, amb realistes, primer, i carlines, després; la Roser, amb liberals.
De fet, la crònica de Lluita presentada començava parlant dels “liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla Nova”, i Ramon Tondo Dilla, “gravat de Rabassó”, Pere Poblet Solé, “Peret Poble”, i Lluís Jové, Cucurull “Lluís del Quinto”, tres dirigents de la Colla Vella, el primer d’ells el cap, van haver de negar públicament abans d’acabar l’any que la seva colla “estava formada per una vintena d’homes monàrquics, esquirols i enemics de la República” (La Crónica de Valls: 1931. HCT).
La iniciativa de la Colla Nova de celebrar l’adveniment de la República amb castells, per un altre cantó, va tenir continuïtat els anys següents. De fet, va ser l’única diada castellera vallenca mai deixada de celebrar entre 1931 i l’esclat de la Guerra Civil, tot i les controvèrsies que va suscitar. Això fa referència sobretot a l’edició del 1933, quan va coincidir amb la celebració del Divendres Sant.
El seu èxit va correspondre’s als postulats laics de l’època. A arreu del país va reordenar-se o limitar-se el pes específic de les celebracions amb connotacions religioses. Això va conduir a què els castells faltessin el 1934 i el 1936 a Valls per la festa major o que la diada del 14 d’abril acabés fent-se un mica de forat malgrat la seva situació poc agraciada en el calendari. Malgrat tot, així el darrer quatre de vuit a Valls abans de la Guerra Civil va veure’s en l’edició de 1936.
Xavier Güell
Revisió del text publicat a: El 3 de Vuit, Vilafranca del Penedès, 26 de maig del 2000, pàg. 79.
El blog de Xavier Güell 