Xiquets de Valls en honor de Clavé el 1907

Josep Anselm Clavé va crear la Societat Coral Euterpe el 1857. La seva gestació deriva de les vicissituds de La Fraternitat, també obra seva, fundada al 1850, la primera societat coral de l’Estat Espanyol. La Fraternitat actuava als Jardins de la Ninfa, al passeig de Gràcia. Però va haver de marxar-ne per la ingerència de les autoritats locals, per desagradar-los l’ideari republicà i esquerrà de Clavé.

El nou estatge va rebre el nom de Jardins d’Euterpe, per honorar a la musa de la música, i va situar-se també al passeig de Gràcia, a l’illa compresa entre els carrers Gran Via de les Corts Catalanes – València i la rambla de Catalunya – passeig de Gràcia, amb l’entrada per la rambla de Catalunya. La inauguració va ocórrer el 5 de juny de 1857. Al nou escenari, La Fraternitat va canviar el seu nom pel de Societat Coral Euterpe, per correspondència i, de passada, per eludir la malfiança dels governants derivades de les connotacions polítiques de la denominació Fraternitat.

 Cinquanta anys més tard, el matí del 29 de juny de 1907, una rua artística, entre d’altres actes, va festejar les bodes d’or de la Societat Coral Euterpe. Les línies següents de La Vanguardia parlen dels seus preparatius: “Tenemos noticia de que están muy adelantados los trabajos de organización de la cabalgata artística que desfilará por las calles de esta ciudad el día 29 de junio próximo, formando parte del programa dispuesto para solemnizar el 50º aniversario de la fundación de la primera sociedad coral de España por don José Anselmo Clavé. / En el cortejo figurarán gran número de carros alegóricos, simbolizando las principales composiciones de Clavé, siguiendo á cada uno de ellos las sociedades corales de la comarca respectiva y la música típica de la misma. / La dirección artística de la fiesta corre á cargo de don Antonio Padrós, quien ha presentado ya á la comisión hermosos diseños de carros alegóricos, así como emblemas que serán conducidos en andas por cuatro personas y que, sin duda, producirán el mejor efecto por la novedad de su presentación. / Figurarán en la cabalgata alegorías de La Brema, Pel juny la fals al puny, Las ninas del Ter, La Maquinista, Los Pescadors, Los Nets dels Almogavers, La Mariposa, El pom de flors, Gloria á España y otras, siendo varias las corporaciones de esta ciudad que han accedido á construir por su cuenta dichas alegorías […] La cabalgata se disolverá al llegar al monumento a Clavé, donde las sociedades corales, en número de cuatro á cinco mil ejecutantes, cantarán La Gratitud, y cada uno de sus delegados hará entrega al presidente de ‘Euterpe’ de un mensaje de felicitación y adhesión á la obra de Clavé” (La Vanguardia: 1907. AHCB).

El mateix periòdic va recollir-ne més endavant el recorregut. La comitiva havia de formar-se al parc de la Ciutadella per finalitzar davant del monument a Josep Anselm Clavé, aleshores a la rambla de Catalunya, cruïlla carrer València, a tocar de l’ubicació dels ja desaparegutas Jardins d’Euterpe, a través dels carrers següents: passeig de Lluís Companys, carrer de la Princesa, plaça de l’Àngel, carrer de Jaume I, plaça de Sant Jaume, carrer de Ferran, la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, carrer de Mallorca i rambla de Catalunya (La Vanguardia: 1907. AHCB).

Però el que aquí interessa rau en què La Vanguardia també va assenyalar la participació de diverses colles castelleres en ressenyar-la l’endemà: “Conforme estaba anunciado la comitiva se organizó en el Parque, saliendo de aquellos jardines á las diez y cuarto de la mañana. / Abrían la marcha dos parejas de la guardia municipal de caballería, de gran gala, siguiendo el pendón de la ciudad, varias ‘collas de xiquets de Valls’ y algunos colegios particulares, cuyos alumnos llevaban ramos de laurel y olivo. / A continuación seguían las sociedades corales, llevando cada una su insignia, y entre ellas los carros alegóricos” (La Vanguardia: 1907. AHCB).

La Ilustració Catalana, un setmanari gràfic de l’època, ho confirma mitjançant dues fotografies d’Adolf Mas Ginestà, un fotògraf solsoní establert a Barcelona. Una, és d’una torre de cinc. L’altra, d’un pilar de quatre. Totes dues construccions bastides durant la rua (BMVB). Aquesta segona fotografia també va publicar-se a Nuevo Mundo. La instantània no va retallar-se aquí. L’escena és més general (Nuevo Mundo: 1907. BNE).

BMVB

La Actualidad també, amb la fotografia d’un pilar de quatre davant el monument a Clavé. La instantània palesa l’actuació d’una colla reduïda a no més d’una vintena de castellers (BMVB).

BMVB

L’eixutesa de les dades a l’abast a hores d’ara planteja diversos interrogants encara per resoldre. Aquestes “varias ‘collas de xiquets de Valls’” van ésser diverses en realitat? Com és que van fer-hi cap? Per què acompanyaven a alguna o algunes de les societats corals? La Vanguardia va anunciar la participació de “las sociedades corales de la comarca respectiva y la música típica de la misma”. Així, cors de poblacions del territori casteller presents van desfilar amb veïns castellers? O no eren forasters, sinó del mateix pla de Barcelona? Els Xiquets de Gràcia o algun altre col•lectiu casteller barceloní nodrit d’immigrants provinents de l’àrea tradicional castellera? La seva assistència s’explica perquè formaven part de la comparsa al•legòrica del cant Lo Pom de Flors, la meitat del qual es basa en els castells?

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.