Tres cròniques dels Tres Tombs al Vendrell

Els nostres avantpassats, abans d’adquirir coneixements científics, van creure que havien de desvetllar la natura a l’hivern, l’estació més freda de l’any, per propiciar l’arribada ràpida de la primavera, símbol de la vida (com l’hivern ho és de la mort).

La celebració de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, de ple a l’hivern, esdevenia una cita a on conjurar-se per possibilitar la subsistència al llarg de l’any. D’aquí deriven les virtuts miracleres –que les devia heretar d’alguna figura d’abans de la cristianització–, i la condició d’advocat dels animals, sobretot dels de peu rodó i unglat, del nostre eremita. Entre aquests darrers, se li va encomanar l’empara de les bèsties indispensables per treballar la terra i en extensió pel transport.

El prec de pagesos i carreters va suscitar la disposició d’unes accions simbòliques, la gestació d’un ritual, les quals han transcendit als nostres dies sota la fórmula dels Tres Tombs. La litúrgia de la benedicció protectora de les bèsties va subratllar-se encerclant-se tres vegades l’habitacle del sagrat, la fàbrica on es custodiava la imatge de la divinitat. El cercle és el símbol geomètric més perfecte i difós. La seva imatge representa ja a elements cosmogònics tan vitals com el sol i la lluna. Els números, per la seva part, revelen l’encaix, la periodicitat d’ordres al món. Tres és un número sagrat, perfecte. Al cristianisme, la trinitat recull el dogma de la unitat divina en tres manifestacions personals (Pare, Fill i Esperit Sant).

La premsa vendrellenca anterior a la Guerra Civil presenta cròniques de la celebració dels Tres Tombs al Vendrell any rere any, abans que decaigués per la substitució dels animals arran de l’extensió del motor d’explosió i d’altres enginys durant les dècades següents.

Una d’elles, aquesta del 1907, revela el ritual de l’època a la vila. La gent de la tralla programava unes matinades per avisar-ne l’inici, una solució econòmica que recorria a la disponibilitat i al reclam contrastat dels grallers a la població; la celebració religiosa a l’altar del Sant a la parròquia, circumstància que palesa la puixança dels agremiats; la benedicció dels animals i de “las cocas” (rotllos?) a la plaça Vella, tota festa es proveeix de dolços i de passada així s’assegura una bossa per a la festa amb la seva venda o subhasta; i l’exhibició dels participants i del carro de les coques. Els grallers van arrodonir la jornada amb sessions de ball a la tarda i al vespre: “La festa de San Anton van celebrarla dijous els carreters ab la mateixa consuetut que venen fentho cada any; ab matinadas ab las grallas, ofici al altar del Sant, Benedicció dels animals y las cocas y passeig d’aquestas en cerca-vila després. / Tarde y nit se celebraren balladas públicas, ab grallas á la sala del Tivoli, que’s vegeren forsa ánimadas y concorregudas” (El Baix Penedès: 1907. BPV).

Al 1911, la crònica desgrana els mateixos elements, tret que incorpora la concurrència d’un segon grup de festers, uns carreters escindits?, d’un altre gremi?, pagesos?, que de tota manera incideix en la vitalitat de la festa aleshores: “La festa de Sant Antoni la van celebrar els carreters, si fa no fa, com cada any. El matí matinadas y cerca-vila, ofici á la iglesia parroquial ab benedicció de las cocas, verificantse en sortint la dels animals á la plassa, quin número era bastant nombrós. Després de aquesta cerimonia, passejada de las cocas en cerca-vila ab acompanyament de grallas. / Tarde y nit van celebrar balladas als baixos de la Posada del Comers, arranjats convenientment, no fantanthi la capella del Sant. / Una altra colla, per separat, no tant nombrosa, va celebrar també la festa ab grallas, cerca-vilas y balladas” (El Baix Penedés: 1911. BPV).

Al 1930, la ressenya concreta més detalls: “A les nou les campanes criden als fidels a la església; mitja hora més tart en ella, omplenada del tot, s’hi diu un ofici de tres a l’altar del Sant, essent amenitzada amb orga i, com de consuetut, les gralles hi toquen a l’ofertori la típica tonada popular. / En sortint d’ofici comencen a reunir-se a la Plaça Vella bastantes cavalleries per l’acte de la benedicció quina te lloc a un quart de dotze. Desfilada de totes elles i del carro de les coques, donant-se una cerca-vila pel poble amb les gralles que van assentades a un dels carros guarnits amb verd. / A quarts d’una son reunides les colles a la carretera, cantonada al carrer dels cafés no sabem si davant de cal senyor Alcalde, o amb el propòsit d’acabar el tomb al bar del Sol, que tant pot essera una cosa com l’altre. Les gralles deixen anar l’espinguet de la tocada dels castells i sense grans preparatius veiem aixecar-se, amb gran domini i una sencillesa i seguretat que enamora, el tres de sis, i a seguit el quatre de sis i després el pilar de quatre que acaba amb la beguda amb porrò. Decididament pot afirmar-se una vegada més que al Vendrell hi ha castellers de debò. / A la tarda, al Tívoli no hi cap la gentada i al só de les gralles hi ballen xics i grans en mig d’una animació veritablement popular. / A la nit: cerca-vila amb les gralles i altra vegada la sala del Tívoli plena de gom a gom, acabant la festa amb un animat sarau en el qual s’hi alterna els ballables que toca un quintet amb els que executen les gralles. / Tocada la una tothom a dormir, i fins un altre any si a Déu plau” (El Baix Penedés: 1930. BPV).

Les campanes de la parròquia, és clar, un altaveu principal de la comunitat, van anunciar el principi de la diada. L’Ofici, amb la dignitat de participar-hi tres sacerdots i l’animació musical de l’organista, va celebrar-se a l’altar del Sant. Els grallers també van interpretar-hi el toc d’ofertori, “com de consuetut”, en el moment d’efectuar-se l’ofrena al Sant. Després d’Ofici, va tenir lloc la benedicció a fora al carrer, a la plaça Vella i a continuació la rua de participants a través del poble. El carro de les coques, embellit i amb l’atracció de la música dels grallers, no hi va faltar. La tarda i el vespre van donar lloc a l’animació dels grallers, pels carrers i al Tívoli. A la sessió de ball del vespre, la música va corre a càrrec indistintament dels grallers i d’una orquestrina, fet que certifica la validesa dels grallers en aquest apartat encara aquell temps.

Punt i apart resulta l’actuació castellera a la cantonada dels carrers del Doctor Robert i dels Cafès, valent-se de l’existència de colles a la vila d’ençà del 1926, per finalitzar protocol•làriament la desfilada davant de ca l’Alcalde, Emili Figueras Socias, “Xenda”. Però també, davant del Cafè del Sol, regentat per Josep Gras Ros, “Sepet Pigallo”, segon ja de les colles vallenques abans de la fundació dels Nens del Vendrell (P. Ferrando: 1998), i lloc de trobada de la gent de Salvador Miró Ramon, qui per la fira de Santa Teresa del 1929 havien recuperat la denominació Nens del Vendrell. Aleshores, els Nens, ben segur, va executar-se magistralment el tres de sis, el quatre de sis i el pilar de quatre amb la filigrana del porró (els pilaners se’l passen després d’haver begut). No ha de sorprendre la impressió del gasetiller, doncs, els Nens havien reeixit amb el quatre de set poc temps abans, per Santa Teresa el 1929.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vendrell i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.