El darrer castell dels Caneles del Vendrell

La colla dels Nens del Vendrell va dividir-se en dues el 1927, un any després de la seva aparició, en marxar-ne els partidaris de la família Xerta per fundar una agrupació pròpia. L’afecció va batejar la nova formació en referència al renom de la família Xerta, “Canela”.

L’última actuació dels Caneles va ocórrer al Vendrell el 10 de juny de 1934, després de més d’un any de no comparèixer a plaça. En l’homenatge al President de la Generalitatde Catalunya, Lluís Companys Jover, organitzat per la comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya del Baix Penedès.

La premsa vendrellenca va ressenyar que van plantar-hi un tres de sis: “Diumenge passat es celebraren a vila els actes organitzats per la Comarcal del partit d’Esquerra Catalana d’aquesta comarca en honor del honorable senyor President de la Generalitat en Lluís Companys. / Amb aital motiu fou aixecada una grosa pancarta fixa, sostinguda per dos pals engarlandats i amb una alocució a l’acte, en l’encreuament de les carreteres de Barcelona i Valls, així com s’adornà amb banderes catalanes i republicanes el Passeig de 4 de Març, on tingueren lloc els parlaments des de un estrade montat quasi en front de la Biblioteca, en el qual hi fou instal•lat el micrófon per a radiar els discursos el qual estava també en contacte amb els altaveus instal•lats al llarg del Passeig. / L’honorable senyor President de la Generalitat arribà a vila a dos quarts d’onze del matí, essent rebut amb entussiastes aplaudiments per numeroses delegacions amb llurs banderes i la comissió organitzadora, aixecant en aquell lloc, i en el moment de la arribada, un tres de sis la colla de castellers Els Caneles. Acte seguit i en manifestació, es dirigí la comitiva a la Casa de la Vila” (El Baix Penedès: 1934. BPV).

Una fotografia d’aquest tres de sis és al fons Lluís Companys, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El castell, la darrera construcció documentada dels Caneles, a hores d”ara, ja s’ha coronat. L’enxaneta és a l’alçada dels terços, mentre l’aixecador inicia el seu descens. Lluís Companys apareix al mig de la instantània, en primera línea, seguint el procedir dels castellers, acompanyat de Bonaventura Gassol Rovira, el Conseller de Cultura (ANC).

ANC

D’altres publicacions van informar d’aquesta presència castellera. A Barcelona va publicar-se que “al paso del Presidente, los Xiquets de Vendrell efectuaron una exhibición de su destreza” (El Día Gráfico: 1934. AHCB). A Tarragona, el mateix, però en català (Diari de Tarragona: 1934. BHMT).

En aquest cas, el cronista va recórrer a la fórmula “xiquets”, aleshores encara estesa com a sinònim de castells o casteller, a més d’ignorar el galimaties de les colles vendrellenques, sigui dit també, comprensible tan sols pels entesos.

Salvador Arroyo i Pere Ferrando han escrit que “La reaparició d’aquesta colla [el 10 de juny de 1934 al Vendrell], després de més d’un any d’inactivitat [d’ençà de la festa major local del 1932], fou del tot simbòlica, car aquesta és l’última notícia que en tenim com a agrupació que actua sota la tradicional denominació. Part dels seus castellers […] eren ja a les files dels Mirons [l’altre nucli fundador dels Nens del Vendrell]; d’altres, pertanyents a les lleves del 1931-32, complien el servei militar; potser l’ajut que rebia d’altres colles no era tan intens com abans; tot plegat va provocar que l’Anton ‘Canela’, cap de la colla, al qual, per cert, l’any anterior se li morí la dona, deixés la colla i sembla que fins i tot els castells” (S. Arroyo i P. Ferrando: 1995).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vendrell i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.