Tres cartes sobre l’enterro del Carnestoltes a Vilanova

La festa, ja s’ha dit, esdevé un trajecte fora del temps, on els paràmetres, l’àmbit de celebració o els actors participants, es conjuguen fora de lloc. Això pot desfermar el desconcert i la gestació d’uns postulats, fins l’extrem de qüestionar els fonaments de la societat. Aquest component subversiu explica que determinades festes no hagin estat permeses al llarg del temps. Carnestoltes n’és una.

L’hostilitat històrica per part dels sectors benpensants cap a la festa de Carnestoltes, d’altra banda, a vegades resulta valuosa pels investigadors. L’afany de censura documenta de retruc allò considerat reprovable.

Aquest és el cas de tres cartes que el rector de la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova va adreçar a l’alcalde de Vilanova i la Geltrú per tal d’eradicar el caos el dimecres de cendra. Les lletres testimonien allò que succeïa realment, atès que els veïns estaven més per exprimir els darrers moments de gresca que no pas per atendre les consignes del seu pastor.

Dues són del rector Pau Sanmartí Anglada. La primera, del 18 de febrer de 1833, fa referència a la reunió de ball d’aquell dia. S’hi demana que acabés a les dotze de la nit i, per tant, que no alterés els primers instants de la quaresma, alhora de procurar-se que la diada no reeixís, evitant-se de publicitar-la: “Villanueva y Geltrú 18 Febrero 1833 / Magnífico Señor / Suplico á Usted y lo espero de su religioso Corazon que se concluya el bayle de mañana á hora que pueda haverse cenado al tocar las doce y asimismo que no permita se haga publicidad alguna en el miercoles de Ceniza que amas de pagarselo Dios le quedará agradecido. Su Servicial Servidor / Doctor Pablo Sanmarti / Cura Parroco” (ACGAF).

La població, però, va seguir fent la seva, abocada a la seva festa grossa, la festa gran de la vila. Així, Pau Sanmartí va escriure de nou, almenys, el 21 de febrer de 1841. Aquesta vegada les seves queixes reporten les pantomimes de l’enterro del carnestoltes: “Bien persuadido de los sentimientos de piedad y religion de que está penetrado el corazon de Ustedes, me prometo de la autoridad que les está confiado, que en el Miercoles de ceniza que es el 24 de los corrientes por ser un dia tan digno de nuestra veneracion y respeto; y muy privilegiado entre los dias del año, no permitirán que se haga en tal dia alguna demostracion publica que tenga resabio de cosa religiosa, bajo el pretexto de entierro de carnestoltas, pues á mas de ser esto opuesto á las Leyes, no se permite tampoco en las capitales; con lo que haciendo Ustedes con esto un obsequio á nuestra Religion les quedará tambien sumamente agracedido Su Servicial Servidor. / Dios guarde á Ustedes muchos años / Villanueva y Geltrú 21 febrero de 1841. / Doctor Pablo Sanmarti / Cura Parroco” (ACGAF).

Per Carnaval, doncs, ja se seguia aleshores aquesta pauta. L’auge festiu s’enceta el dijous gras i conclou el dimecres de cendra. En aquests dies es concentra un guió ordenat d’accions i actes que fineix dramàticament amb la defunció del rei Carnestoltes. La seva figura recull esdevé un mirall del ritme de la festa. Aquesta també no explota fins que el monarca no acudeix a la població i hi dona el tret de sortida amb el seu sermó, com si els veïns necessitessin el vist-i-plau d’un governant també per divertir-se. La dignitat simbòlica del rei es tradueix en el seu habillament aristocràtic o en un funeral en correspondència al seu estatus. La referència i el recurs als ritus de l’església, doncs, no fallen mai, malgrat incomodar als estaments religiosos.

L’excepcionalitat de la celebració a Vilanova, desobeint-se les directrius dels governants, citada per Sanmartí, recalca els asos de la festa a la vila. El seu alt valor simbòlic en l’imaginari col•lectiu dels veïns seguia alenant la seva festa gran i, amb ella, els actes del dimecres de cendra.

Els gestors parroquials, però, no van deixar de manifestar el seu enuig. Al 1863, Joan Pedrals Pagès, rector a la Geltrú, i Pere Palau Goday, regent a Vilanova, els titulars de les dues parròquies existents aleshores, van dirigir les seves queixes a l’Ajuntament. Aquest cop el seu discurs va recorre també al progrés arran de les activitats comercials i industrials de la població, un factor que també havia provocat la instauració a la vila del patró de carnaval que cedeix protagonisme al rei Carnestoltes: “A pesar de las muy acertadas disposiciones, que se leen en el bando de Usted inserto en el diario de Villanueva del dia de hoy insiguiendo la practica de otros años, hemos creido conveniente hacer presente á Usted que entre la muchedumbre que iba recorriendo y divertiendose ayer tarde por las calles de estas Parroquias, figuraba un grupo de hombres y mugeres, simulando dirigirse, con el ceremonial de costumbre, á la Iglesia para celebrar el bautizo de algun infante. Seria de desear no se repitieran semejantes desmanes que, al paso que ridiculizan las ceremonias mas augustas de nuestra Santa Religion, hacen muy poco honor á un pueblo culto y altamente catolico. / Asimismo creemos oportuno llamar la atencion de Usted sobre el abuso de profanar el primer dia de ceniza con bailes hasta hora muy adelantada de la mañana, y la procesion llamada del ‘enterro de carnestoltas’ que tiene lugar por la noche. Es por demas recordar á Usted que tan dignamente preside un pueblo catolico la santidad de aquell dia. Cuando la Autoridad Superior civil nos está dando de algunos años á esta parte una prueba relevante de su sensatez y piedad no permitiendo en la capital el miercoles de ceniza bullicio alguno, y mucho menos procesiones donde figure algun simbolo de nuestra Santa Religion, terminandose todo el marte por la noche, parece muy regular que las Autoridades subalternas siguiendo el egemplo de aquella prohiban abusos que afectan sobremanera á los intereses de nuestra Sacrosanta Religion. / Abrigamos la intima conviccion de que animado Usted de tan buenos sentimientos dispondrá lo conveniente para que jamas pueda sospecharse que Villanueva al paso que adelanta en todo, retroceda ó se olvide de las piadosas creencias y costumbres que tan buen nombre le han merecido. / Dios guarde á Usted muchos años / Villanueva y Geltrú 14 de Febrero de 1863. / Juan Pedrals Cura Parroco / Pedro Palau Presbítero Regente” (ACGAF).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.