L’Espluga de Francolí i la Selva del Camp, 1850

La Ancora, un diari barceloní vuitcentista de tendència catòlica i conservadora, va fer lloc al reportatge ‘Fiestas religiosas de la Espluga de Francolí y de la Selva’ el 1850. Es tracta d’un de tants textos d’aquesta publicació amb la pretensió d’apuntalar els principis catòlics del país. En aquest cas, el discurs sorgeix a partir de relatar-se el retorn d’imatges sacres a l’Espluga de Francolí i la Selva del Camp. Com d’altres vegades, els veïns van celebrar l’ajut de les advocacions locals, després d’haver implorat la seva empara. L’exhibició d’exercicis festius tradicionals no va faltar en aquelles jornades. L’acceptació col•lectiva del dogma també s’exterioritzava tolerant-s’hi la participació d’expressions reflex de la inventiva i els recursos de la comunitat (La Ancora: 1850. AHCB. Un fragment és llegeix a La Esperanza: 1850. BNE).

Els veïns de l’Espluga de Francolí van lloar la intercessió de la Santíssima Trinitat, per atribuir-li la fi de la sequera que persistia des del maig i que augurava la ruïna del país. El cronista va escriure que “La Espluga acudió á su último y gran recurso, á la imágen de la Trinidad que […] se venera en un santuario que se halla á una hora de distancia del mismo pueblo, en un valle desierto, pero ameno y pintoresco. La santa imagen fué trasladada a la iglesia parroquial”. Al vuitè dia de la novena va ploure.

El programa d’actes festiu va transcorre els dos dies a continuació de la festa major. Aquesta esdevé per Sant Abdó i Sant Senén, el 30 de juliol. La imatge de la Santíssima Trinitat va ésser passejada en processó la tarda del 31 de juliol per la població. L’endemà la comitiva va dirigir-se a la seva ermita, a no més de quatre quilòmetres de l’Espluga, per retornar-la. Colles de grallers i diversos balls van prendre-hi part: “Esperábase un dia para hacer público este reconocimiento, y este ha sido el 31 de julio y 1º de agosto inmediatos á la fiesta mayor del pueblo. El 31 de julio se ha solemnizado con una solemnísima funcion de Iglesia por la mañana, y por la tarde con una lucida procesion en que la santa imagen ha sido paseada en triunfo por todas las calles de la poblacion. El 1º de agosto ha sido destinado para volver la imágen á su santuario. Este ha sido uno de los actos que mas nos han interesado afectado. Abrian la marcha las danzas del país, sin faltar la indispensable dulzaina y tamboril, cuyo sonido chillon y penetrante retumbaba á lo lejos por los quebrados valles de aquellos montes. Acompañaban una multitud de imágenes llevadas en andas y pertenecientes á varias cofradías”.

El relat va recollir més endavant “los disparos de las danzas”, cosa que insinua la presència de diables o de balls parlats, aquests darrers perquè incorporaven armes de foc.

A la Selva del Camp, les celebracions van abraçar els dies 4, 5 i 6 d’agost. La imatge de la Mare de Déu de Paret Delgada va restituir-se al seu santuari el 6 d’agost, l’endemà de la diada de la Mare de Déu de les Neus, la jornada en què es festeja, després de romandre setze anys a l’església parroquial. Al 1834 va ésser-hi traslladada per protegir als veïns del còlera. El seu retorn va dilatar-se tant arran de les repetitives atzagaiades polítiques dels darrers temps.

La Ancora va ressenyar-hi també l’actuació de diverses danses, recalcant-hi la profusió de foc dels diables i l’erecció de torres humanes. D’aquestes darreres va estar al cas de la seva comunió amb el so de la gralla, la inqüestionabilitat de la tradició entre els joves del territori i la intervenció de diferents formacions aleshores. Més endavant es presentarà el testimoni de l’actuació de castells, valencians i moixiganga: “No encontramos espresiones con que encarecer el entusiasmo con que se ha enaltecido todo este pueblo en masa. Las calles estaban bonitamente enramadas iluminándolas por la noche. A todas horas las recorrian una multitud de danzas alegóricas, al estilo del país, las que hemos visto desempeñar con mucha gracia sus respectivos papeles. No faltaba la indispensable dulzaina y tamboril con sus grupos de mocetones que hacian las torres á que son tan aficionados los de este país. En medio de este barullo circulaba á todas horas el baile de los diablos, cuyo oficio es alborotar el público y esparcir el bullicio y la algazara con los continuos disparos de carretillas, que han quemado con tanta profusion que pasan de veinte mil las que se han disparado en los tres dias. Además de las carretillas en la noche del 5 se ha quemado un bonito castillo de fuegos artificiales que ha contribuido en gran manera á amenizar la funcion”.

La imatge va ésser passejada en processó per la població la tarda del 5 d’agost, la vigília del seu retorn com a l’Espluga de Francolí. La tarda del 6 d’agost, la imatge va traslladar-se al seu santuari. Els exercicis de seguicis festius també van engruixir les comitives: “En la tarde del 5 la santa imágen ha sido paseada por la villa en procesion, á la que además de las danzas, cofradias y un lindo coro de virgenes, clero y Ayuntamiento, han concurrido de dos á trescientos vecinos con hachas. Finalmente en la tarde del 6 la Vírgen ha sido conducida á su santuario con el mismo acompañamiento que el dia anterior”.

L’historiador local, Joan Pié Faidella, contemporani als fets, va assenyalar els elements festius participants a la seva obra Relación histórica del Santuario de Paret Delgada del 1896. Els diables i els grallers no hi falten. Els castells, valencians i moixiganga, les tres comparses de l’època al territori que inclouen l’enlairament de persones, tampoc: “en los acompañamientos de las autoridades y procesiones precedían los vulgarmente llamados diablos […] Tras ellos venían seis dulzainas con otros tantos tamboriles y las torres o Xiquets de Valls. Seguían después, los bailes de Valencianos, de Bastonets, de Cercolets, de Damas y Vells, de Pastorets, de la Mochiganga, de la Degollación de San Juan Bautista, de las Gitanas, de San Antonio Abad, el sant Ball o sea dels Vells, y uno o dos más” (J.M. Masdéu Guitert: 1987. BPT).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Espluga de Francolí, Selva del Camp i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.