Milers de catalans van emigrar a Cuba durant el segle XIX i també encara després del 1898 quan l’illa, l’últim baluard de l’imperi colonial espanyol, va independitzar-se d’Espanya. Cuba va esdevenir el segon lloc de destinació de l’emigració hispànica, superada només per l’Argentina. L’emigrant va seguir el camí de l’aventura cubana per motius econòmics, mirant de fer fortuna a través del comerç o la indústria del sucre i el tabac, i també en ocasions per evitar el servei militar.
L’emigració, d’altra banda, va suposar una tragèdia des d’un punt de vista personal. L’emigrant va veure’s obligat a abandonar la llar, en molts casos definitivament. Aquest, però, va procurar remeiar la seva nostàlgia cultivant les vivències i els records de la pàtria.
Això darrer és el que testimonia la carta següent de Joan Gay Planella i un altre directiu de l’Orfeó Català de l’Havana publicada a La Escena Catalana de Barcelona a finals de 1911: “Una lletra de l’Orfeó Català de l’Havana. / Novembre 7 de 1911. / Sr. Director de La Escena Catalana. / Barcelona. / Distingit senyor y compatrici. / Pregantvos la major propaganda, tenim la satisfacció de fervos avinent qu’aquest ‘Orfeó Català’ ha acordat celebrar el proper dia primer de janer del any que ve, una gran festa de ‘Cap d’any Català’ quin extens y variat Programa, tindrèm el gust d’enviarli tant prompte estigui arranjat del tot. / Empró podèm avensar que aquest Coro, dirigit per son Mestre Director el conegut y llorejat en Joan Gay, ens deixaràn sentir un ben escullit nombre de cants del seu extens repertori Català. / Una cabalcada humoristica ab trampas, gegants y nanos. Sortijas per els bailets, xiquets de Valls, etc. / Sardanas y dansas, Tropicals, ab altres, balls de rams y teya. / Lo més gran e interessant del Programa, es la representació al aire lliure en els espayosos jardins de ‘La Tropical’ de la comedia lírica de’n Rusiñol y Morera ‘L’alegria que passa’ iniciant aixís a Cuba el Teatre de la Naturalesa. / Aquest darrer nombre està a càrrech de la Secció de Declamació d’aquest ‘Orfeó Català’ que dirigeix en ‘Rafaelitus’, sent molt gran l’entusiasme que regna entre nostre Colonia, pera fruir la mafnamitat qu’enclou el nostre ‘Cap d’any Català’. / Remercianvos el vostre interés, ens oferim servents vostres y per Catalunya. / J. G. (Mestre Director)-R.F. (Secretari)” (La Escena Catalana: 1911. BC).
Unes línies més esqüetes a El Poble Català: “Ara son els nostres germans de patria que viuen a l’Havana els que organisen pera cap d’any unes festes catalanesques. Es l’Orfeó Catalá que prepra un cap d’any catalá, consistent en un concert de cansons de la terra, en una cavalcada humorística amb trampes, gegants y nanos, sortija, xiquets de Valls, sardanes, ball de rams, etc.” (El Poble Català: 1911. AHCB).
L’Orfeó Català de l’Havana, doncs, preveia un aplec de números nostrats per celebrar el proper cap d’any. Cant coral. Desfilada de trampes, gegants i capsgrossos. Gimcanes. Ballada de sardanes. Sessió de ballables amb el ball del ram. Encesa de teia. Representació teatral. I també enlairament de castells.
Els castells havien d’alçar-se per iniciativa d’elements originaris de l’àrea tradicional castellera. Sobre aquest punt, tenint en ment dos noms prou coneguts, pot plantejar-se la intervenció, com a promotors de la idea, del vendrellenc Josep Aixelà Casellas i el montblanquí Josep Conangla Fontanilles per la seva condició de capdavanters dels catalans a l’Havana i el seu lloc de naixement. Ambdós, en correspondència, van professar la seva identitat catalana sempre i també, el seu enyor pels castells.
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 