Els Xiquets de Gràcia al “Torín” el 1901

“El Torín”, la primera plaça de toros construïda a Barcelona, va inaugurar-se el juliol de 1834. L’edifici va aixecar-se al barri de la Barceloneta, a tocar de l’estació de França, a l’actual passeig de Salvat Papasseit, on es troba la seu central de Gas Natural avui dia.

La funcionalitat taurina “El Torín” va davallar a partir de l’estrena d’una segona plaça, “Las Arenas”, el 1900 més enllà de la Barcelona vella, al costat de la plaça d’Espanya, dins de la quadrícula de carrers projectada per Ildefons Cerdà Sunyer per expandir i airejar la ciutat. El nou cós va reeixir per sumar un lloc més espaiós, menys conflictiu i amb un nou escorxador a prop. D’aleshores ençà i fins el seu tancament el 1923, “El Torín” va donar pas a d’altres tipus d’espectacles.

Aquest és el cas que presenta el breu següent del 1901 del setmanari barceloní La Tomasa: “PLASSA DE TOROS (Antigua de la Barceloneta) / Un plé extraordinari se lográ diumenje pasta ab l’ascensió de la bomba per lo tant valent com atrevit Camprubí, sens duote atret per l’anunci de que en sa ascensió hi aniria acompanyat d’una senyoreta que efectivament aixís ho resultá, solament que la senyoreta estigué molt impasible y no va comourer á ningú. / La pantomima La guerra de Africa complagué de vritat als morenos, que ab molt entusiasme adoravan las bromas del deu Sol. / Pera demá, festivitat de Sant Jaume, la Empresa Armengol, ha combinat ab la colla de ‘ls Xiquets de Valls composta de 40 personas y que dirigeix D. Andreu Vicens, una exhibició de sas famosas torres de cinch, sis y set pisos que no duptém será la admiració del públich. / Ademés y com á final hi haurá l’imprescindible ascensió de la bomba per lo valent Camprubí, que aquesta vegada al trobarse á la altura de 300 metros, disparará un canó que al efecte portará lligat en son trapecio” (La Tomasa: 1901. BC).

La companyia arrendatària de la plaça, “la Empresa Armengol”, doncs, va programar-hi un festival el dia de Sant Jaume de 1901. Un acròbata de l’època, el capità Camprubí, que executava els seus girs suspès en el “Globo España” n’era un número. L’altre, l’actuació d’una colla castellera.

La concepció de la jornada en aquest cas, doncs, va enquadrar els castells fora del seu àmbit natural, les places i els carrers en festa major, i del calor dels afeccionats. Sí se’ls va concedir la dignitat d’esdevenir un espectacle nostrat, però fred, per observar-los la gent aliena a l’elenc des de la llunyania.

L’agrupació sí va comprometre-hi el concurs de quaranta persones, l’embrió d’una colla de l’època, i l’assoliment de “torres de cinch, sis y set pisos”, suposadament, el pilar de cinc, la torre de sis i castells de set.

Aquesta colla havia de ser local. Els Xiquets de Gràcia que van aplegar a elements originaris de l’àrea tradicional castellera establerts al Pla de Barcelona en busca de prosperitat. Dirigida per Andreu Vicens, veí al carrer Balmes número 13, almenys el 1892, quan va gestionar la presència castellera durant la commemoració del IVart centenari del descobriment d’Amèrica, una actuació adjudicada a la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

La pluja va obligar a posposar l’actuació al diumenge 4 d’agost: “Pera diumenje próxim s’anuncia la presentació de ‘ls Xiquets de Valls que á causa de la pluja tingueren de suspendres en la festivitat de Sant Jaume y ademés també corrida de vacas” (La Tomasa: 1901. BC).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.