Els Xiquets de Tarragona després de la seva primera Santa Tecla

Els Xiquets de Tarragona van actuar a Tarragona el 31 d’octubre i l’1 de novembre –Tots Sants–, diumenge i dilluns, de 1926, després d’haver-hi debutat per Santa Tecla.

El diumenge, són citats al camp del Nàstic. Al matí, havent de treure el nas al 3er Festival d’Atletisme i Gimnàstica. La premsa va anunciar d’aleshores: “Figuran en el programa los ya famosos Xiquets de Tarragona” (Tarragona: 1926. BHMT). Però, no van fer-hi cap finalment, perquè la pluja va obligar a suspendre tot el programa.

A la tarda, el temps sí va permetre que amenitzessin la mitja part de l’encontre amistós de futbol entre el Nàstic i l’Europa: “Durante el descanso, los ‘Xiquets de Tarragona’ levantaron sus arriesgadas torres, muy limpiamente, no regateándoles el público ni aplausos ni óbolos” (Tarragona: 1926. BHMT). Resulta curiós constatar la connexió dels castellers –encara que interessada- amb una activitat, l’esport, que va dur la desafecció i la reducció de recursos cap a les manifestacions de carrer a les dècades anteriors.

L’anada de colles castelleres tarragonines al camp Nàstic va esdevenir habitual d’aleshores ençà durant força temps els dies de castells. De fet, ja hi han referències d’actuacions similars en d’altres poblacions en anys anteriors. Perquè els castellers ho trobaven agraït i profitós; podien presenciar el partit de franc i, sobretot, fer-hi molta bossa –la canalla passava la safata– aprofitant la concentració de tants veïns. Els clubs també se’n beneficiaven, donat que els castellers entretenien el públic durant l’estona morta de la mitja part.

A més, això tampoc no comportava massa feina als castellers, ja que hi duien construccions poc compromeses. Així, el Xiquets de Tarragona devien plantar castells de sis senzills i pilars de quatre aquell diumenge del 1926, com se sap d’ocasions posteriors; també era el seu sostre en aquell moment, tal com assenyala una entrevista d’un mes enrere de Ricard Anguela a Francesc Bigorra Guasch i Esteve Pomerol Calbet, dos dels seus dirigents (Tarragona: 1926. BHMT).

La gasetilla següent apunta incongruentment què van assolir-hi: “A la mitja part, els castellers dels ‘Xiquets de Tarragona’ feren una demostració aixecant el ‘tres de set’, dos ‘espadats’ i un castell, pujant els pilans formats amb l’execució dels quals es guanyaren grans aplaudiments” (Tarragona: 1926. BHMT). El tres de set havia de ser de sis; els dos espadats, de quatre; i el castell, un dos o un quatre de sis, com a molt.

La premsa, d’altra banda, també va esmentar que “los ‘Xiquets de Tarragona’ levantar[í]an los típicos castells en distintas calles de la ciudad y el tradicional ‘ball de bastonets’ lucir[í]a sus habilidades” el mateix diumenge, en ocasió de la celebració del cinquantè aniversari de la societat coral tarragonina “L’Àncora”. La jornada va bastir-se al voltant d’una trobada de cors de Clavé d’arreu (Diario de Tarragona, Tarragona: 1926. BHMT).

La ressenya dels actes tan sols hi recull la reunió dels grups corals i l’actuació del ball de bastons local. Als castellers, no se’ls anomena fins l’endemà: “El lunes por la mañana [entre dos quarts de deu i dos quarts d´onze], aunque el tiempo mostrábase también lluvioso, se procedió por el Ayuntamiento al descubrimiento de la làpida que ha dado el nombre de José A. Clavé a la que fué calle de Oriente. / Al acto asistieron los coros, en cuya comitiva figurava la artística carroza construída por ‘El Ancora’ y que fué muy celebrada; también vimos a los ‘Xiquets de Tarragona’ y el típico ‘ball de bastonets’” (Diario de Tarragona: 1926. BHMT).

Un film sobre l’efemèride, projectat dies després, el divendres 9 de novembre al cinema “Coliseo”, devia impressionar la presència castellera (Tarragona: 1926. BHMT); a banda d’una fotografia, ja publicada, de la col•lecció del tarragoní Ramon Ribas Ballester.

Els Xiquets de Tarragona van treure més suc de les bodes d’or de “L’Àncora”, atès que van lligar-hi una actuació a Igualada, la seva primera fora de casa. El cor “La Llàntia” d’Igualada, un dels presents a Tarragona, va cridar-los perquè també participessin en el seu 50è aniversari, el 5 de novembre següent, diumenge.

Unes línees del periodista Lluís Pascual Moles a la premsa de l’Anoia confirma la seva assistència: “Una de les notes típiques del dia, fou la dels ‘Minyons de Tarragona’ quins recorregueren els carrers de la Ciutat, realitzant espadats, castells i torres, donant animació i alegria al veïnat” (El Sol de Tous: 1926. BCI).

Pascual també va estar al cas que van entretenir l’espera del tren especial que transportava a bona part dels coristes convidats: “A les deu i quart del matí, a la Plaça de Catalunya s’hi trobava congragada una munió de gent perteneixents a totes les classes socials, quina, impacienta esperava l’arribada del nostre simpàtic ‘carrilet’ el quin per no desmentir, allò del seu ‘salvo error u omisión’ en matèria d’exactitud d’hores d’arribada, seguint la norma natural, feu sa entrada a la ciutat portant només que uns 35 minuts de retràs; menys mal que els ‘Minyons de Tarragona’ que vingueren a visitar-nos per a donar més lluïment a les festes, fent amb equilibri i llestesa espadats, torres i castells, les que realitzaven al só de ses gralles i timbals, distregué bon xic al públic durant el llarc temps que duien esperant” (El Sol de Tous: 1926. BCI).

Artur Servitje Claramunt, el corresponsal a Igualada de La Vanguardia, també va parlar-ne: “alternando con audiciones de sardanas y evoluciones que han practicado primorosamente los ‘Xiquets de Tarragona’, se ha dado un concierto por las entidades corales, tomando parte 300 coristas y ante la espaciosa plaza de la Constitución, en que se calculaban más de cinco mil espectadores” (La Vanguardia: 1926. AHCB).

La cita va aplegar una vintena de cors de Clavé –entre ells “L’Àncora” de Tarragona– i els Xiquets de Tarragona, com la de “L’Àncora” a Tarragona; i, a més, la cobla “Iluro” de Mataró. La jornada, doncs, va aplegar tres activitats, referents nacionals avui dia: els cors de Clavé, els castells i les sardanes. Les dues darreres, les convidades a la festa, provinents de zones distintes de Catalunya i amb recorregut paral•lel fins a convertir-se en icones de casa nostra.

Els Xiquets de Tarragona, pel seu cantó, van treure més rendiment de l’excursió, doncs, van establir contactes per tornar-hi per la festa major, coincidint-hi la inactivitat de la moixiganga local, l’expressió dels castells a la població. Francesc Bigorra Guasch i Esteve Pomerol Calbet, dos dels seus capdavanters, ja citats, van adreçar-se a la comissió organitzadora per mirar de materialitzar-ho per a l´edició següent –el 1927–. El 19 de juny de 1927, van escriure per recordar “como ya seserca la fiesta mayor de esta de Ygualada nosotros tenemos mucho gusto pode el venir a ser las torras que ya quedamos que el mes de Junio para escribirles” (ACAN). La presència va ocórrer el 1928 finalment.

Jordi Morant va recollir aquestes dues anades dels Xiquets de Tarragona a Igualada. La primera d’elles, però, va situar-la el 1927 per la festa major i havent-s’hi descarregat el quatre de set i el dos de sis (J. Morant: 1976). La primera referència fefaent d’un quatre de set descarregat pels tarragonins, amb tot, és del 1929 per Santa Tecla en pròpia plaça.

La crisi dels moixiganguers anava en correspondència a l’estat de l’activitat castellera arreu. El gruix de la població estava magnetitzada per d’altres propostes –esportives, lúdiques o culturals– després de dècades de discursos sobre el suposat anacronisme, inutilitat i ignomínia dels exercicis del seguici.

En aquest context, la darrera actuació d’una moixiganga igualadina, a cura de la Colla Vella, va succeir el 1923 per la festa major d’Igualada. La comissió de festes, a més, va desestimar el 1926 la proposta de Joan Bertran Guix –un antic moixiganguer– que hagués pogut fer pujar als igualadins al carro de la Renaixença Castellera, valent-se d’ells mateixos, com a Tarragona i al Vendrell. Aleshores, Bertran va plantejar d’emparaular-hi “una Mogiganga; si puede de Igualada y si no forastera” (ACAN). A l’Ajuntament, ja s’ha dit, no el van secundar.

Xavier Güell

Publicat a: El Vallenc, Valls, 21 de maig de 2010, pàg. 36.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Igualada, Tarragona i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.