Torredembarra, 14 d’abril de 1932

Torredembarra atresora un passat casteller envejable. Els Xiquets de Valls van alçar-hi algunes de les primeres gestes documentades amb l’ajut dels afeccionats locals, dels primers fent costat a les colles vallenques de manera contrastada, a hores d’ara. Un document prou conegut i molt valuós del 1852 de Joan Mañé Flaquer, torrenc, entusiasta dels castells i director del Brusi, va incidir en aquestes prerrogatives de la plaça (Diario de Barcelona: 1852. AHCB).

Els veïns també van manifestar la seva passió dels castells no només emparaulant i fent costat les millors colles amb assiduïtat, sinó valent-se d’ells mateixos al llarg del temps quan les adversitats van dur-ho. En aquest apartat destaca l’actuació dels Xiquets de Torredembarra a les festes patronímiques locals força vegades durant el període de la Decadència, una etapa que va destacar per la debilitat de l’activitat castellera.

La fidelitat dels torrencs pels castells també va aflorar durant la primera dècada de la Renaixença. La plaça va fer confiança primer a les colles debutants aquells anys, qui van incentivar la revivificació, de Tarragona i el Vendrell, per després renovar els seus lligams amb els Xiquets de Valls.

Els locals, però, també van mostrar-hi de nou la seva empenta en solitari quan va caldre. El mateix 1926, com ja és sabut, impremeditadament per la festa major de Santa Rosalia de Palerm, a pocs dies de l’inici oficial del període de la Renaixença.

Una altra ocasió fefaent va succeir el 14 d’abril de 1932 en ocasió de commemorar-se el primer aniversari de la proclamació de la Segona República, tal com reporta la crònica següent: “Con gran animación se verificó en esta villa los festejos del primer aniversario de la proclamación de la República, organizados por el Centro Republicano Democrático Federal, habiendo habido dianas y pasacalles por los ‘cabezudos’ y las típicas ‘Grallas’: sardanas en la plaza Pi y Margall y Dr. Robert. Los aficionados de esta localidad a los Xiquets de Valls, levantaron algunas torres siendo muy aplaudidos. Por la tarde hubo concierto y por la noche serenata frente al Ayuntamiento espléndidamente iluminado, por la orquesta Emporium de esa ciudad y bailes públicos” (La Vanguardia: 1932. AHCB).

El Centre Republicà Democràtic Federal de la vila, l’associació política local més potent d’aleshores, doncs, va orquestrar-hi la programació d’un conjunt de números, talment com si es tractés d’una festa major, per subratllar l’efemèride política. Però també, per mirar de menystenir la preponderància de diades amb significació religiosa, la festa major, com en tantes poblacions del país en consonància al corrent laic imperant aquell temps.

L’empresa, per tant, no havia de resultar coixa de castells per reeixir. Aleshores, a cura dels afeccionats torrencs, una vegada més per a la història. Per no poder acudir-hi les colles forasteres, ja compromeses en pròpia plaça, o, el que se sospita més plausible, per la voluntat expressa dels mateixos veïns d’apamar-se amb una celebració més familiar.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Torredembarra i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.