Gralles i caramelles el 1851 a Vilanova i la Geltrú

L’exemplar del dilluns 21 d’abril del Diario de Villanueva y Geltrú conté el breu següent: “Esta noche, á las doce dadas, si no nos han engañado nuestros oidos, recorrian las calles algunos projimos soplando dos chirimias que con el correspondiente acompañamiento de tambor, desorganizaban los oidos mas bien templados, mayormente los de aquellos que reposaban ya de las fatigas del dia. Sabemos bien que esta noche es una especie de noche buena, y que se permite por la autoridad un desahogo á los que quieren divertirse decentemente. Pero debe tambien tenerse misericordia de los que están ya en la cama, y no obligárseles á oir una música ATRONADORA, por no decir infernal. / Entre los varios prójimos que como decimos en las anteriores líneas, rondaban esta noche habia algunos que acompañados de una pequeña orquesta regalaban lindas canciones á sus conocidas en cambio de tortas, huevos, roscos, etc. He aquí una especie de costumbre anual que pesa sobre nuestras bellas compatrícias” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1851. BMVB).

El cant de les caramelles, doncs, va anunciar la Resurrecció de Crist la nit del diumenge de Pasqua Florida (o Pasqua de Resurrecció) a Vilanova i la Geltrú. També, l’arribada de la primavera, l’exaltació de la fecunditat, la joia de viure, després de l’eixutesa de l’hivern. Cors masculins, com manava la tradició, van oferir les seves cançons, de temàtica diversa –religiosa o profana–, a noies de la vila, de casa en casa, a partir de les dotze de la nit. A canvi, van aplegar-se els obsequis habituals.

Les comitives també van sumar la participació de músics instrumentals. El gasetiller va subratllar-hi l’actuació d’una colla de grallers elemental, dues gralles (“dos chirimias”) i, almenys, un tabal aquella nit. L’observació pejorativa “música ATRONADORA, por no decir infernal” delata la condició d’oboè de la gralla. Oboè prové del francès “hautbois”. Alt, “haut”. Fusta, “bois”. A saber, instrument de vent de fusta que possibilita l’obtenció d’un so voluminós.

Aquest breu constitueix la primera notícia d’una colla de grallers elemental , suposadament local, a la vila a hores d’ara. Les anteriors no concreten el número d’instrumentistes. Sí la gralla acomboiada del tabal. Entre els exercicis de seguicis festius, amb els gegants més cops. Sense anar massa lluny, setmanes més tard, per Corpus: “Ayer [dijous 19 de juny de 1851] en ambas parroquias celebróse con la solemnidad acostumbrada la función en honor del Santísimo Sacramento. / Los gigantes y la tarasca salieron ya desde la mañana á recorrer las calles acompañados de la alarmante chirimia con su inseparable tamboril” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1851. BMVB).

El cronista també va estar al cas dels elements participants aquella tarda del 1851 a la processó de Corpus a cadascuna de les dues parròquies de la població. A la de Vilanova, “Abrían la carrera los gigantes y tarasca, seguia luego el lucido cortejo, y cerraba la marcha un piquete de la tropa que guarnece esta población”. En canvi, “Notamos que en la Geltrú no hicieron ostentación de los festivos enanos, como es de costumbre en semejante día”.

La hisenda de la parròquia de Vilanova també ho reporta. Els comptes de l’Obra de Sant Antoni Abat recullen el lliurament de 7 duros 16 rals a Vicenç Fortuny Barnés “per portar la mulasa y gegants” (APSA). Aquest va responsabilitzar-se fins la seva mort, l’any següent, de la sortida dels entremesos parroquials. El seu fill, Vicenç Fortuny Dordal, actuava de graller (B. Fontanals: 2010).

La premsa local també va enumerar la plantilla d’entremesos d’ambdues parròquies a l’època: “Nosotros la poseemos bastante crecida, cuyo número es de 4 jigantes, 6 enanos, una tarasca (aunque impropiamente llamada) y un dragon; y aunque este último no sale con mucha frecuencia, esperamos sin embargo que hoy ocupará su puesto en la procesión, ya que su verdadero objeto es solo para servir de ornato y embellecimiento á esta tan grande y agusta festividad del Santísimo Sacramento” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1851. BMVB).

Els sis nans, inicialment n’eren vuit, pertanyien a la Geltrú, llegats per l’americano Pau Soler Ballester. La resta d’elements, a Vilanova. Les dues parelles de gegants. Els grossos i els petits. La mulassa (“la tarasca”). N’havia una altra encara. I el drac. D’aquest darrer va comentar-se l’enuig per la seva compareixença en seguicis d’altra mena, en referència a l’Arribo de Carnestoltes. La menció de la mulassa com a “tarasca”, inapropiada pel cronista, revela el seu passat de bèstia de foc.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.