Els gegants grans de Vilanova van estrenar vestuari el 1857

El Diario de Villanueva y Geltrú va publicar el següent sobre el gegants grossos de Vilanova i la Geltrú el 1854 arran de desfilar la vigília de Corpus, el dimecres 15 de juny, per la població: “Gigantes.– Ayer por la tarde, salieron á recorrer las calles segun es costumbre en vigilia de festividad. Es lástima que estos respetuosos personages no sientan en sus vestidos los beneficios de nuestro progreso; las mejoras se notan en todas partes, mientras que ellos llevan trajes betustos, descoloridos y dignos á la verdad, de un reparo de consideracion” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1854. BMVB).

La premsa pretèrita de Vilanova recull aquest problema de l’Obra de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova, les figures li pertanyien, més o menys, cada vint anys. El pas inexorable del temps obligava a renovar-ne les robes vegada rere vegada.

La vida dels vestuaris, de tota manera, es mirava d’allargar, atès el seu alt cost i els desequilibris econòmics de la Parròquia. Això explica que l’estat descurat dels gegants continués un any més tard, el 1855, per Corpus: “Gigantes.– Esta tarde [6 de juny] deben salir á recorrer las calles para dar principio á la fiesta del Corpus. Los gigantes siempre son una novedad, particularmente para los chiquillos, que, uno se asustan, otros se alegran, y no pocos se olvidan hasta de comer para poder acompañar a los personajes todo el tiempo que estan visibles. Alguna vez hemos indicado de la necesidad que hay de renovar sus deslucidos y aun sus rotos trajes; pero nada se ha hecho que sepamos en este punto, que aparte del ornato público que seria, es preciso temer al aspecto feroce del Goliath, y mas que todo á la nudosa cachiporra que al hombro lleva preparada” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1855. BMVB).

Aquest breu també constata l’entusiasme tradicional de la canalla pels entremesos i l’acarreig de la porra ja aleshores pel gegant gran, aquí anomenat Goliat. Això darrer recorda part del discurs adjudicat als gegants per l’església i que va conduir a la seva inclusió a la processó de Corpus. Goliat, el soldat de l’exèrcit filisteu d’alçada gegantina, abatut per David amb un pedra amb la seva fona.

Els gegants grans, deia, van sortir el 1855 per Corpus, malgrat la deixadesa del seu aspecte. Uns grallers, els seus acompanyants musicals des de feia dues dècades i no del gust del gasetiller, amb ells: “Salieron ayer [6 de juny] los gigantes y enanos conforme dijimos, difundiéndose su presencia, y el desapacible son de las gaitas, la consiguiente animación por nuestras calles” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1855. BMVB).

La comptabilitat de la Parròquia de Vilanova també palesa aquesta eixida. Les despeses derivades pels tres dies d’actuació de costum a l’entorn de Corpus. Vigília de Corpus, Corpus i capvuitada de Corpus: 7 duros 12 rals “refresch per los que portaren los gegants lo dia de Corpus”, 2 duros “al perruqué [Josep] Castruchi per pentinar y lloguer de las romanas per los gegants en lo dia de Corpus”, 4 duros 16 rals “per portar los gegants grosos lo dia de Corpus, 3 dias á 16 rals”, 3 duros “de 3 dias de portar los gegants xichs”, 1 duro 10 rals “per 3 jornals de las grallas”, 2 duros 8 rals “per portar las mulasas”, 6 rals “per lo guia dels gegants” i 1 duro 12 rals “al sagristá per vestir y despullar los gegants” (APSA).

En canvi, per la festa major a llaor de la Mare de Déu de les Neus no van treure el nas. Els gegantons, sí: “Pobres Gigantes.– La mitad de los gigantes hoy ha de quedarse en cuarentena, es decir, que no saldrán mas que los que rien. Los de la cara feroce estan triste en demasia por haber perdido el peluquin. No se piensa en renovar la vestimenta de los gigantes y no seria estraño que en fiesta mayor dejasen todos de salir por ser inservible el traje” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1855. BMVB).

Però els gegants grans van arreglar-se com es va poder perquè poguessin sortir de nou. L’octubre de 1855 van lliurar-se 14 pessetes al sagristà “Manuel Andreu per adobar los vestits dels gegants”, com consta als comptes de l’Obra de Vilanova. Aquesta feina va possibilitar que s’exhibissin el 1856 per Sant Antoni Abat i Corpus, com també figura als comptes parroquials (APSA).

Els gegants, però, van continuar necessitant una reforma a fons. Aquesta no va ésser factible fins que un prohom, Josep Vidal Sellarés, va llegar-hi uns diners el mateix 1856. La premsa local va donar a conèixer-ho el 25 de setembre: “Nuestro buen patricio D. José Vidal y Sellarés, que murió en Barcelona hace pocos dias, á mas de algunas disposiciones testamentarias en pró de sus paisanos infelices, ha legado quinientas libras catalanas para vestir los gigantes de la parroquia de S. Antonio Abad. Buena falta les hacía, por cierto, pues estaban poco menos que inútiles para el servicio los que, hace algunos años les regaló otro sugeto de esta población” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1856. BMVB). La nota també assenyala que la Parròquia de Vilanova, per falta de cabals, ja s’havia hagut de refiar de la generositat d’un veí per resoldre aquest afer en anterioritat.

Les primeres passes per a la confecció del nou vestuari van emprendre’s a continuació: “Ayer [7 de novembre de 1856] se reunió por primera vez la comision nombrada para el arreglo de los gigantes. Sabemos que antes de tomar determinacion alguna sobre su cometido, dará algunos pasos en la capital de la provincia para gestionar el modo de poder realizar la mejora con mayor gusto y mas economia” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1856. BMVB).

Les gestions, però, van encantar-se poc després. L’11 de desembre, la premsa local va comentar: “Segun tenemos entendido la comision encargada del arreglo de los gigantes no obra con la actividad necesaria para que puedan lucir los nuevos trajes en la próxima fiesta mayor. Rogamos á los Sres. que la componen que miren con mas interes este asunto que no es indiferente para todo” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1856. BMVB).

Els comissionats, finalment, van posar fil a l’agulla. La premsa local va assenyalar poc més endavant: “Parece que por fin ha dado señales de vida la comision encargada de vestir los gigantes. No se han perdido las esperanzas de que ostenten sus nuevos trajes en la próxima fiesta mayor” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1856. BMVB).

L’estrena de l’empresa, doncs, va preveure’s per a la propera festa major, el 1857, per Sant Antoni Abat. Aquestes línies també reporten que les figures van adoptar l’aparença moruna que avui dia els caracteritza. La menció als turbants ho delata: “Segun tenemos entendido, mañana [16 de gener de 1857] recorreran nuestras calles los gigantes grandes, estrenando un nuevo traje. La premura del tiempo ha hecho que les falten aun algunos detalles, particularmente en los turbantes lo que quitará en parte el efecto que debe producir el todo. En cuanto á los chicos, hasta la fiesta del inmediato Corpus tendrán que presentarse al público, del modo poco decente en que se hallan desde algunos años á esta parte. Reclaman por lo mismo indulgencia” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1857. BMVB).

El programa d’actes també va parlar-ne. Aleshores va anunciar-se per a la vigília de la diada de Sant Antoni Abat: “Por la tarde recorrerán las calles de la Villa los Gigantes, acompañados del dragon y la tarasca, y las danzas populares de los Diablos, Palitroques, y otros. Segun tenemos anunciado los gigantes grandes lucirán sus nuevos trajes, no pudiéndolo hacer los chicos á causa de la premura del tiempo”. Aquesta celebració, per un altre cantó, ja no atresorava el protagonisme d’antany davant l’èxit de la festa a llaor de la Mare de Déu de les Neus. Però oferia una programació prou complerta encara: “la fiesta en este año, si no tiene la importancia que tuvo en épocas anteriores, tampoco es tan insignificante como en los años últimos” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1857. BMVB).

La comptabilitat de Sant Antoni Abat reporta també la sortida dels gegants aleshores, a més d’altres exercicis festius: 5 duros 14 rals “refresch del predicador y portants dels gegants, y dels balls, lo dia de Sant Antoni”, 8 duros “als balls de Bastons y dels Diables”, 8 duros 16 rals “als portants, mulassa y gralla” i 3 duros 16 rals “pentinar los gegants y vestirlos” (APSA).

Els comptes també palesen que l’Obra va menester més diners per endreçar els gegants: 21 duros 16 rals 16 maravedisos “per lo que faltá dels gastos dels vestits nous dels gegants á mes de la dádiba del Senyor Molins, dich, Vidal” (APSA).

La premsa també va comentar l’estrena del vestuari i que l’efemèride va solemnitzar-se no animant la desfilada de les figures uns grallers, sinó una formació més polièdrica; possiblement, amb músics de la Capella de Música de la Parròquia de Vilanova, aleshores dirigida per Jeroni Parera Matas. La iniciativa va rememorar la tradició d’antany dels músics parroquials d’acompanyar els gegants de la vila, interrompuda al primer terç del segle XIX: “Ayer por la tarde [16 de gener] segun costumbre recorrieron las calles de esta Villa los Jigantes, el dragon y la tarasca y lo hicieron al mismo tiempo las comparsas de Diablos y Palitroques. Siguiendo la practica observada en otros tiempos, acompañaba á los Jigantes una nutrida orquesta, más a propósito para tales personajes que la dulzaina, que había sustituido á aquella de algunos años á esta parte. Los nuevos trajes de los Jigantes producen bastante buen efecto, y este será mayor cuando los turbantes tengan la forma que se les hubiera dado ya, si la precipitacion con que se han hecho lo hubiese permitido” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1857. BMVB). La gralla, però, també va sonar, tal com els comptes de la festa havien assenyalat abans.

Aquestes línies també insisteixen en l’abillament de les figures. D’altres propostes contemporànies de gegants van seguir el mateix camí. Aquest disseny entronca amb la seducció pel món àrab aquell temps. Molts artistes europeus, sobretot en els cercles romàntics, van recórrer als temes exòtics, sobretot del pròxim orient, per abstraure’s de la realitat o enriquir-se amb expressions cosmopolites durant el segle XIX. La divulgació de notícies i imatges, molts cops fantasioses, per part de viatgers i exploradors van apuntalar aquesta tendència a la societat europea vuitcentista. El ressò de l’expedició de Napoleó a Egipte (1798-1799), la guerra d’independència de Grècia (1821-1829) o la guerra de Crimea (1854-1855), parlant en un àmbit general, europeu, també va sumar-s’hi. A casa nostra, les possessions territorials i les campanyes militars al nord del Marroc durant aquell segle.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.