Els gegants Pierrot de Vilanova i la Geltrú del 1900

Els carnavals tipificats d’urbans esdevenen un temps de subversió de l’ordre social establert. Aquest discurs apareix nítid a l’Arribo del Carnestoltes. El seguici reuneix els membres de la comunitat, enquadrats per grups, per donar la benvinguda a aquesta dignitat del regne imaginari de la disbauxa.

L’autoritat del rei Carnestoltes, doncs, obliga que se’l rebi en consonància al seu rang. No importa que sigui sobirà d’un regne efímer i il•lusori. En aquesta línea, l’Arribo a Vilanova i la Geltrú incorpora protocols i elements manllevats de desfilades en honor de solemnitats no fictícies, traspassats de la processó de Corpus. El drac de la vila i una comparsa de diables, per això, hi obren la comitiva.

Uns gegants també han engruixit la comitiva en ocasions. Una d’elles, uns gegantons abillats de pierrot el 1900. Al gener de 1900, els promotors del programa del Carnaval, una comissió amb representants de l’Ajuntament i de les entitats locals, però, van plantejar-hi primer la desfilada de les dues parelles de gegants de la vila. Els grans, aleshores caracteritzats de nobles cristians, i els gegantons: “Sabemos que la Comisión de festejos está empeñada en que los gigantes puedan este año abrir la marcha en todas las manifestaciones que se celebren durante los días del próximo Carnaval” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

La implicació del govern municipal, d’altra banda, palesa que el caos atribuït per Carnestoltes se cenyia a uns límits, o sigui, que la festa estava domesticada. Els poderosos la conduïen per salvaguardar-se de mals majors.

La idea de comptar amb els gegants locals no va quallar. Segurament, perquè a la Parròquia de Vilanova, l’entitat propietària de les figures, prou enuig ja li ocasionava haver de consentir la participació del drac. Els comissionats en el seu lloc van decidir-se per disposar d’uns gegants propis. Així al cap de pocs dies va anunciar-se: “Sabemos que por la Comisión de festejos han sido ya adquiridos los gigantes que durante los próximos días del Carnaval saldrán á lucir su garbo por las calles de nuestra población” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

Les noves figures no van rellevar al drac. Tot el contrari. Els nous gegants l’acompanyarien. Dies després, encara al mes de gener, va puntualitzar-se a la premsa local: “Sabemos que la pareja de gigantes que conforme llevamos dicho tiene adquirida la Comisión de Festejos, será precedida por el ‘dragón’ en los varios espectáculos públicos que se celebrarán durante el próximo Carnaval” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

El programa d’actes va concretar la desfilada de tots plegats, al so habitual d’una colla de grallers, per a la tarda del divendres 23 de febrer. Primer resseguint la vila. Després obrint l’Arribo de Carnestoltes. Aquesta comitiva darrera es concentraria a la plaça de l’Estació del ferrocarril, l’escenari habitual d’ençà de la seva construcció. L’amplitud de l’espai ho afavoria. També, que el monarca arribés en tren: “Viernes, 23.- A las tres de la tarde, saldrán del Salón de bailes [la Sala] los gigantes precedidos del Dragón, los cuales, al son de alegres dulzainas recorrerán nuestras calles difundiendo la algazara por todas partes. / A las 9 de la noche, ‘Arribo de S.M. el Rey Carnestolendas’, á cuyo efecto se reunirán en la plaza de la Estación humorísticas representaciones de las Sociedades recreativas” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

La premsa local també va estar al cas de la disfressa de pierrot dels nous gegants. Aquest disseny, doncs, els atorgava un abillament que congeniava amb la festa de Carnestoltes: “Sabemos también que los Gigantes que recorrerán nuestras calles durante los días del Carnaval vestirán trajes de ‘pierrot’” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

Les robes, però, no van ésser del tot reeixides, en opinió del cronista local: “Ayer tarde [23 de febre] recorrieron las calles de esta villa los gigantes y el dragón. / Los trajes de los primeros nos parece hubiera podido ser de más caprichoso gusto” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

Els comptes de la comissió de carnaval aporten més informació sobre les figures. El seu cost. L’afegit de cascavells a les robes. 25 pessetes van lliurar-se a “Germán Roig por la compra de los bustos de gigantes”. 60, a “Francisco Sagalá por compra de los armazones y otros materiales para los mismos gigantes”. 35, al sastre “Juan Rosich por confección de los trajes de la pareja de gigantes”. 70,50, al botiguer “Francisco Ricart por ropa para los trajes de los gigantes y demás”. 17,50, a “Juan Escribá por cascabeles para los gigantes”. 10, al perruquer “Fernando París por materiales de su profesión para los gigantes”. 53, al pintor “José Sugrañes por arreglar gigantes y dragón y demás” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1900. BMVB).

Aquesta documentació també recull les despeses habituals per la sortida de tots els entremesos: portants, grallers i pirotècnia pel drac. 47 pessetes “por llevar dragón y gigantes en todas las fiestas del Carnaval”. 35, “a los gaiteros”. 75, “a Magín Ferrer por fuegos artificiales”. També per reparar el drac. 1,50 pessetes a “José Pi por hierro para el dragón”.

Albert Ferrer, autor de referència sobre el tema, també va escriure sobre aquests gegants: “Per Carnestoltes de l’any 1900 es van fer sortir uns altres Gegants, els quals anaven capriciosament vestits de mascarots. Es varen adquirir per subscripció i varen costar 250,75 Ptes. Segons sembla varen sortir tan solament una vegada” (A. Ferrer: 2009).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.