La Renaixença Castellera a la Bisbal del Penedès (II)

Els Caneles del Vendrell van fer cap a la Bisbal el 1932 per la festa major, per quarta i última vegada consecutiva. Una altra colla també, aleshores. No del Vendrell, els Mirons o els Nens, com el 1929 i el 1930, sinó de Valls. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, la millor formació del moment. Al 1931, els Caneles van actuar-hi en solitari.

La participació dels vallencs va dur que la premsa de Valls en parlés. El cronista Francesc Gazo Fargas va fer-ne cinc cèntims abans de la cita. L’autor va subratllar la simpatia dels bisbalencs pels castellers vendrellencs fins aleshores i la seva aposta també en aquella ocasió pels Xiquets de Valls per apujar el to. L’estada dels vallencs els dos dies centrals de festa. El compromís d’aquests en els castells de set pisos. I la unió dels Caneles amb els Nens del Vendrell, aquests darrers liderats per Pau Figueras Solé, després d’haver actuat per separat tres setmanes abans a la festa major del Vendrell: “Pau Ganso”: “Diumenge i dilluns [14 i 15 d’agost] se celebra la festa major de la Bisbal del Penedès, poble molt afecte als Castells i que cada any llogava una colla vendrellenca. / Enguany per realzar més la festa han llogat la ‘colla vella’ de Valls per enfrontar-la amb els Caneles del Vendrell, recentment fusionats amb la colla del Pau-Ganso. / La colla ‘vella’, doncs, marxarà el diumenge després de dinar de Valls i retornarà el dilluns a l’hora de sopar. / Es faran castells de set” (La Crónica de Valls: 1932. HCT).

Salvador Arroyo i Pere Ferrando han assenyalat que aquesta unió de vendrellencs va reduir-se a la Bisbal. Els Nens van reprendre en solitari el seu camí al cap de nou dies, a la festa major de Sitges. Els Caneles, en canvi, van esvanir-se. Després de la Bisbal, van treure el nas tan sols el 8 de setembre de 1932 a Sant Sadurní d’Anoia per la fira i el 10 de juny de 1934 al Vendrell en l’homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys Jover, organitzat per la comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya del Baix Penedès. Arroyo i Ferrando han apuntat la seva investigació també amb el testimoni dels castellers vendrellencs Antoni Güell Benach, “Anton Titus”, i Josep Rossell Vallès, “Pep Benet”, sobre aquest tema. (S. Arrroyo, P. Ferrando: 1995).

Francesc Gazo va ressenyar els trets principals de l’actuació més endavant: “Diumenge i dilluns passats es celebrà a la vila de La Bisbal del Penedès la festa major i amb tal motiu hi havia llogades una colla vendrellenca i la colla ‘vella’ de Valls. / La nota singular fou que malgrat fer castells totes dues colles a la mateixa hora no els feien a la mateixa plaça. / La colla ‘vella’ sortí de Valls amb els elements comptats no arribant entre tots a la quarentena. No obstant ja a la vigilia es feu un magnífic ’quatre de set’ que feu quedar extranyats els bisbalencs. / L’endemà es feren amb gran facilitat el ‘tres de set’, després el ‘cinc de set’ (castell tan temible un any enrera i que avui es fa amb gran facilitat) fou fet molt ràpid i fort, seguí el ‘quatre de set amb el pilar de cinc al mig’. / Es feu després el ‘dos de sis’ molt bé, en qual castell anaven de segons, terços i quarts, tres jocs de terços d’aquest castell, dels que hi ha avui a la colla. / Acabà amb el pilar de cinc. / Els bisbalencs restaren molts satisfets de la actuació dels vallencs ja que no estaven acostumats a veure castells tant forts i tant nets. / Els castellers del Vendrell feren el ‘tres de set’ i el ‘quatre de set’, aquest sobretot anà bastant just” (La Crónica de Valls: 1932. HCT).

Gazo, doncs, va restar atent a l’excepcionalitat que les dues colles no compartissin escenari. Salvador Farré i M. Assumpció López han escrit que la Colla Vella de Valls va actuar a la plaça de la República, avui del Doctor Robert, i els Caneles davant de l’Ajuntament, citant el testimoni de Josep Miró Pallerols (S. Farré, M. A. López: 1992). L’eventualitat que ambdues colles no es veiessin les cares no va privar als vallencs de sentir-se’n vencedors, en completar millors castells. Les notícies havien de corre de plaça a plaça. El mateix Francesc Gazo, seguidor de la Colla Vella, així ho va indicar a finals d’any en recordar tots els enfrontaments de la seva colla al llarg de la temporada: “m’agradà el triomf de la Bisbal sobre els Caneles” (La Crónica de Valls: 1932. HCT).

Gazo també va recollir el número de castellers vallencs presents. No més de quaranta, com en temps pretèrits. Els Xiquets de Valls, doncs, van refiar-se dels afeccionats a plaça, sobretot dels seus partidaris locals, com també era norma antany.

La fórmula va funcionar. L’excel•lència de les construccions dels vallencs va captivar als bisbalencs. No n’havia per menys. La vigília ja va igualar-se el millor registre, que se sàpiga, dels castellers vendrellencs a la població. La Colla Vella va descarregar el quatre de set, com els Nens del Vendrell al 1930. L’endemà va reblar el clau amb d’altres registres del moment: el tres de set, el quatre de set amb l’agulla i el cinc de set. L’exhibició també va sumar una torre de sis descarregada, així van completar-se les quatre rondes de rigor a l’època, i el pilar de cinc de comiat, també descarregat. Tan sols va faltar-hi el tres de set aixecat per sota, recuperat tot just feia deu dies abans, el 8 d’agost a Vilanova i la Geltrú, per assolir-se l’exhibició més reeixida de fins aleshores. L’èxit en el cinc de set, de tota manera, ja fou tota una gesta per si sol. Era el seu segon de l’any. La seva cinquena aleta de la Renaixença. La Colla Vella l’havia abastat de nou per primera vegada l’any anterior, el 24 d’agost de 1931 a l’Arboç. A continuació va repetir-lo per Sant Fèlix el mateix 1931. Al 1932, l’havia carregat el 14 d’abril a Valls i descarregat tan sols a Vilanova. La Colla Nova de Valls tan sols duia el de Sant Joan a Valls també al 1932. Els Mirons del Vendrell també un encara més recent, a Llorenç del Penedès el 10 d’agost de 1932.

Els Caneles també van comportar-se en sintonia al seu nivell. El quatre i el tres de set descarregats. Per sobre tan sols comptaven amb el quatre de set amb l’agulla descarregat feia poc, el 26 de juliol de 1932 al Vendrell, l’únic del seu historial a la fi.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Bisbal del Penedès, Vendrell i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.