La Renaixença Castellera a la Bisbal del Penedès (III)

Els bisbalencs van renovar la seva confiança a la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 1933 per la festa major després d’haver reeixit la seva aposta per aquests vallencs un any enrere. Aquest cop en exclusiva i sense recorre a cap colla del Vendrell, com a les últimes quatre edicions. L’atonia dels Caneles aleshores, presents els darrers quatre anys, va ajudar-hi. Després de la Bisbal el 1932 van actuar tan sols el 8 de setembre de 1932 a Sant Sadurní d’Anoia per la fira i el 10 de juny de 1934 al Vendrell en l’homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys Jover, organitzat per la comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya del Baix Penedès.

El vallenc Francesc Gazo Fargas va ressenyar la presència dels de la camisa rosada, com un any enrere: “Ahir [El dia de la Mare de Déu d’Agost] la ‘colla vella’ actuà al poble de la Bisbal del Penedès, on féu una de les millors actuacions que hem presenciat. / Encara que la ‘colla’ no era complerta, gràcies a la bona voluntat dels aficionats bisbalencs es pogueren fer tots els castells que avui es fan, i solament caigué el ‘pilar de sis’ en el punt que cau cada vegada o sigui a l’entrada de l’enxaneta. / Començà la exibició pel ‘cinc de set’, que fou el millor, seguí després el ‘tres aixecat per baix’, que fou aixecat amb gran art. Després el ‘quatre de set amb el pilar de cinc al mig’, castell en el qual es provaren nous castellers. / Després el ‘dos de set’, fou carregat i descarregat amb gran llestesa i en aquest castell es veié el millor treball del dia. / Després es provà novament el ‘pilar de sis’, que caigué al mateix punt de cada vegada, quan l’anxaneta entra damunt de l’aixecador. / Finalitzà la actuació amb un ‘pilar de cinc’. / La vigília, malgrat el poc número de castellers, es féu magníficament, el ‘tres de set’, el ‘quatre de set’, en el qual pujaren alguns de la Bisbal, el ‘dos de sis’, el ‘tres de sis aixecat per baix’ i el ‘pilar de cinc’. / En conjunt una actuació rica de castells, en la qual es féu tot el que per avui es fa” (Joventut: 1933. HCT. Tret de la primera frase també a: La Crónica de Valls: 1933. HCT).

Gazo, doncs, va recollir l’exhibició portentosa de la Colla Vella el migdia del 15 d’agost. Els de la camisa rosada fins i tot van superar els registres oferts un any enrere completant els quatre asos del moment, “tot el que per avui es fa”, tret de l’aleta en el quatre de vuit. Per aquest ordre, el cinc de set, el tres de set aixecat per sota, el quatre de set amb l’agulla i la torre de set. Aquell temps el quatre de vuit encara es feia pregar; tan sols se n’havia carregat un. La mateixa Colla Vella l’any anterior, el 28 d’agost de 1932 a l’Arboç. Les quatre rondes van arrodonir-se amb el pilar de cinc de comiat.

Abans del pilar de cinc final, la Colla Vella va voler prestigiar encara més la plaça intentant-lo de sis. D’ençà de primers de segle que no s’assolia. La darrera notícia prou contrastada, a hores d’ara, és a Tarragona per Santa Tecla el 1903 a cura de la mateixa Colla Vella (Diario del Comercio: 1903. BHMT). A la Bisbal, malauradament, va fer llenya a l’entrada de l’enxaneta, com en les temptatives precedents, també protagonitzades pels rosats. El 31 d’agost de 1932 a Vilafranca del Penedès, el 23 d’octubre de 1932 a Valls, i el 24 i 25 de juny de 1933 a Valls. Pere Poblet Solé, “Peret Poblet”, segon; Ramon Tondo Dilla, “Gravat de Rabassó”, terç; Jaume Borràs Fabregat, “Rosset”, quart; Joan Vendrell Montserrat, “Joanet dels alls”, aixecador; i Miquel Terreu Espés, “Miquelet”, devien integrar l’alineació. Almenys així consta de la primera temptativa, el 1932 a Vilafranca (La Crónica de Valls: 1932. HCT). El vallenc Francesc Piñas Brucart ha col•laborat en la identificació dels pilaners.

Els bisbalencs Salvador Farré i M. Assumpció López han rescatat la vivència de Pere Poblet, un dels pilaners, el segon, gràcies al testimoni del també bisbalenc Francesc Pascual Martí: “Referent al Pilar de sis abans esmentat, en Francesc Pascual i Martí ens va indicar ‘que parava de segon el mític Peret Poblet. El castell va caure quan l’anxaneta estava sobre l’esquena del quint. En aquell temps els Xiquets, en acabar l’actuació anaven a dinar a les cases dels afeccionats. El Peret venia a casa ja que era molt amic del meu pare, recordo que durant el dinar (jo tenia set anys) el Peret estava molt trist, i deia: Després de trenta o quaranta anys que no s’ha fet el Pilar de sis, avui el podíem fer a la Bisbal. El pare li deia: Més no ha sigut per culpa teva, ja que és el terç el que ha fallat. Però al Peret no hi havia manera de consolar-lo” (S. Farré, M. A. López: 1992).

La Colla Vella també va excel•lir la vigília de la Mare de Déu d’Agost. Aleshores, va oferir la clàssica exhibició de castells de set dels darrers temps de la Decadència i encara fins al 1930. El màxim que també havien alçat les colles vendrellenques a la Bisbal els anys anteriors. Quatre castells també per aquest ordre, el tres de set, el quatre de set, la torre de sis i el tres de sis aixecat per sota. Un pilar de cinc, també de comiat.

Gazo també va destacar la col•laboració dels afeccionats locals. Una eventualitat pròpia de temps pretèrits i atès que la Colla Vella no va mobilitzar tots els seus integrants, com també consta d’un any enrere; encara menys la vigília.

Els bisbalencs no van limitar-se a engruixir la pinya. Durant la vigília, alguns també van pujar. Al quatre de set, la construcció que va requerir més efectius. Un d’ells, ben segur, Abdó Saumoy Vallès, “Abdon de la Bisbal”, el casteller bisbalenc més destacat de l’època i aleshores component de la Colla Vella de Valls. El migdia del 15 d’agost també devia sobresortir, atès que va esdevenir un puntal dels vallencs. Un any enrere ja havia parat a segons el quatre de vuit carregat a l’Arboç. Abans havia anat amb els Caneles del Vendrell i la Colla Nova de Valls. Amb aquesta darrera formació, de segon al cinc de set del 2 de febrer de 1931 a Valls, el primer intent en aquesta construcció durant el període de la Renaixença (S. Arroyo, P. Ferrando: 1995).

La militància d’Abdó Saumoy en els rengles de la Colla Vella aquell moment i el seu lideratge entre els seus conciutadans, és clar, havien d’influir en què els veïns decantessin la seva confiança a favor dels rosats des de l’any anterior. La seva empatia entre els afeccionats locals decidia quina colla es cridava. No ha de sorprendre si els mateixos veïns en suportaven totes les càrregues derivades: les despeses i gratificacions. Els veïns també acollien als castellers forasters, mai millor dit, com si fossin de casa per festa major. El record, citat abans, de Francesc Pascual sobre l’estat d’ànim de Pere Poblet després de caure-li el pilar de sis també havia evidenciat que aquests darrers s’hostejaven en cases amigues, com era habitual antany arreu del territori tradicional casteller.

Els castellers forasteres, doncs, no van acudir a la Bisbal a compte d’una iniciativa oficial. L’Ajuntament no va emparaular mai colles aquells anys. La caixa municipal tan sols subvencionava modestament les dues entitats o comissions que emprenguessin actes de carrer a l’abast de tothom. A la Unió Republicana Federal i el Centre Republicà Socialista, en aquella ocasió, amb cinquanta pessetes. La sessió municipal del 29 de juliol del mateix 1933 concreta aquesta prerrogativa “Va acordar-se, finalment, amb referencia a les subvencions acostumades a les societats locals per ajudar-les a les despeses llurs amb motiu de la Festa Major, que solsament es concedeixin les dites subvencions, limitades a cinquanta pessetes per a cada societat, si organitzen festes de carrer que pugui presenciar tot lo veïnat; entenent-se que si aitals festetjos populars no fossin organitzats per les societats sinó per seccions o comissions apart, a aquestes correspondran les dites, subvencions que no podrán passar de dugues com els altres anys” (ACBP).

La resta de publicacions vallenques també van comentar la intervenció de la Colla Vella. Tota la informació continguda coincideix en conjunt amb l’aplegada per Gazo: “Els castellers de la colla vella el dia de la festa major de La Bisbal, es traslladaren a tal vila, aixecant tots els castells de set a que ens té acostumats, junt amb els 5 de 7, 2 de 7 i 3 de 7 aixecat per sota, a més provaren un pilà de sis que caigué, quan l’anxaneta posà els genolls sobre l’aixecador. En resum, una bona actuació” (Treball: 1933. HCT) […] “Dilluns i dimarts passat la ‘Colla Vella’ dels nostres Xiquets actuà al poble de la Bisbal. / Com a castells dignes d’esment es feren el ‘dos de set’ que fou fet amb gran mestria i la provatura del ‘pilà de sis’ que resultà infructuosa, caient com cada vegada quan l’enxaneta estava damunt de l’aixecador. / El primer dia es varen fer el ‘tres de set’, el ‘quatre de set’, el ‘dos de sis’, el ‘tres de sis aixecat per sota’ i el ‘pilà de cinc’. / Al segon dia es varen fer el ‘cinc de set’, el ‘tres de set aixecat per sota’, el ‘quatre de set amb el pilar de cinc al mig’, el ‘dos de set’, el ‘pilà de sis’ (que caigué), i el ‘pilà de cinc’. / Els bisbalencs col•laboraren molt a l’actuació de la colla” (El Temps: 1933. HCT).

Una correspondència del bisbalenc Ramon Mañé a la premsa comarcal, del Vendrell, també: “Amb gran animació s’han celebrat les festes que integraven el programa de la nostra festa major, amb les corresponents ballarugues, actes esportius, festes religioses i populars i també actes polítics. / La nota més colorida fou la actuació castellera que, d’uns anys ençà, es ve reproduint cada dia amb major intensitat. Enguany vingué la Colla Vella de Valls iniciant la actuació la vigília de la festa bastint el tres de set, el quatre de set amb elements bisbalencs i alguns altres castells notables. El dia de la Mare de Déu es feren tots els castells més notables que avui es fan, mereixent citar-se la torra de set, els quatre de set amb el pilar de cinc al mig i el tres de set aixecat per baix, essent provat el pilar de sis que caigué a l’entrar la anxaneta” (El Baix Penedés: 1933. BPV).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Bisbal del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.