La Renaixença Castellera a la Bisbal del Penedès (IV)

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va actuar el 1934 a la Bisbal del Penedès per festa major. A Valls va considerar-se una norma donat que es repetia per tercer any consecutiu: “La ‘colla vella’ ha estat contractada, com tots els anys, per actuar el dia de la Mare de Déu d’Agost a La Bisbal del Penedés” (La Crónica de Valls: 1934. ACAC).

Un altre altaveu vallenc va ésser més rigorós. L’habitud va situar-se encertadament a uns anys ençà. La nota també concreta la presència castellera ja la vigília de la diada, com en les ocasions precedents, i el valor estratègic de la cita pels rosats de cara la resta de la temporada. Al final, tampoc no va complir-se la tradició de la Colla Vella d’acudir a la festa major de Vilafranca del Penedès per segon any consecutiu: “Aquesta tarda ha marxat vers el poble de La Bisbal del Penedés els castellers de la ‘colla vella’. / Fa alguns anys que la ‘colla vella’ actua a aquesta festa major i ho ha fet sempre amb molta pulcritud i finesa. / Es molt esperada aquesta actuació de la ‘colla vella’ per veure com està la forma actual d’aquesta colla per les properes actuacions, sobretot la de Vilafranca que diuen que enguany serà màxima” (Joventut: 1934. ACAC).

Al Vendrell també va anunciar-se la concurrència dels de la camisa rosada a la Bisbal. La premsa va transcriure el text del programa d’actes. Els castells hi prenen protagonisme per si sols els dos dies de consuetud, el 14 i el 15 d’agost. Sense atènyer a les activitats de les dues societats de la vila, la Unió Republicana Federal i el Centre Republicà Socialista, com sí se sap d’alguna edició anterior: “Dia 14: Castells per els Xiquets de Valls a la tarda, i a la nit ball amb les típiques gralles. / Dia 15: Al matí ofici solemne, al migdia la colla vella dels Xiquets de Valls aixecarà els seus mes atrevits i formidables castells” (El Baix Penedés: 1934. BPV).

La confiança renovada en la Colla Vella va raure en atresorar moltes afinitats entre els veïns. L’Ajuntament no intervenia per res en l’emparaulament dels castells. Els afeccionats locals gestionaven tot l’assumpte. El criteri del bisbalenc Abdó Saumoy Vallès, aleshores un puntal de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i de l’afecció local, convencia als crítics.

L’autonomia dels castells dins del programa d’actes de la festa major apunta en la mateixa direcció. L’Ajuntament tampoc no hi participava. El seu paper es reduïa a lliurar uns diners, pocs, mai més de cent pessetes, a qui orquestrés activitats públiques. L’aplec d’iniciatives de les dues societats o d’altres col•lectius locals conformava la programació. Una d’aquestes darreres, la capitalitzada per Abdó Saumoy i d’altres veïns va encarregar-se de cridar als rosats els anys 1932, 1933 i 1934. El resum de la sessió municipal del 14 d’agost de 1934 segueix aquesta línea: “el Senyor President donà compte als reunits que havia estat demanada la aportació d’aquest Ajuntament, als festetjos publics coneguts pels ‘Castells’ acordant-se subvencionar-los amb la quantitat de 100 pessetes” (ACBP). La resta de la bossa, per acabar de costejar les despeses i les gratificacions, és clar, sortia dels llevants. L’allotjament dels Xiquets de Valls ja s’assegurava repartint-los en cases amigues.

El cronista casteller vallenc, Francesc Gazo Fargas va ressenyar a grans trets el concurs de la Colla Vella el 1934: “Dimarts i dimecres actuà la colla vella al poble de La Bisbal del Penedès amb motiu de la festa major. / La vigília es feu el ‘tres de set’ i altres castells. / L’endemà el ‘cinc de set’ que inesperadament caigué quan ja estava fet i el que motivà la retirada de l’enxaneta. / Amb l’enxaneta més gran es feu encara el ‘tres de set aixecat per baix’, el ‘quatre de set amb el pilar de cinc al mig’, el ‘dos de sis’ i el ‘pilar de cinc’. / El no voler pujar l’enxaneta impedí provar el ‘dos de set’ per quin castell s’havien fet les proves corresponents amb resultat completament satisfactori” (La Crónica de Valls: 1934. HCT. El Temps: 1934. HCT).

Els rosats, doncs, van pretendre repetir-hi el plantejament ambiciós d’un any enrere, tret del pilar de sis. Tots els castells de set pisos. Les millors cartes del moment a excepció del quatre de vuit. La seva complicitat amb la gent d’Abdó Saumoy va condicionar-ho. Però també, l’absència d’altres oportunitats i el bagatge de la colla en aquell punt de la temporada. La Colla Vella tan sols s’havia exhibit el 14 d’abril a Valls. Al sarró tan sols duia el tres de set, el quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc completats aleshores. Després de la Bisbal tampoc va prodigar-se. El 9 de setembre a Montblanc i el 26 d’octubre en un festival benèfic a Valls. Aquesta contingència referma el cartell dels de la camisa rosada a la Bisbal i la fidelitat dels bisbalencs per aquests.

La Colla Vella va plantar-hi el tres de set i diversos castells de sis el 14 d’agost. Ben segur que alguns elements locals van pujar en els de sis, com un any enrere. El quatre de set no s’esmenta, a diferència de l’any passat. D’altres castells de set sí van veure’s l’endemà al migdia. El cinc, però, va fer llenya després de la segona aleta. L’acceptació de les construccions tan sols carregades a partir del quatre de vuit del 28 d’agost de 1932 a l’Arboç va determinar que no es repetís per descarregar-lo? O potser la baixa de l’enxaneta titular? El contratemps amb l’enxaneta sí va influir en el desenllaç de la torre. Aquesta no va ser de set, sinó de sis per indecisió de l’infant. Per aquest ordre, al final va assolir-se el cinc de set carregat, el tres de set aixecat per sota, el quatre de set amb l’agulla, la torre de sis i el pilar de cinc de comiat.

La incidència en la torre, d’altra banda, palesa la falta de canalla dels rosats durant tot el 1934. Ja manifestada l’any anterior. El mateix Gazo va deixar-ho escrit, entre d’altres ocasions, en comentar l’actuació de Valls del 14 d’abril del 1934 (Joventut: 1934. HCT Tarragona). La problemàtica va dur que fos un enxaneta de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona qui coronés el quatre de vuit descarregat pels rosats el 9 de setembre del mateix 1934 a Montblanc, el seu únic carro gros descarregat d’aquells anys, el seu sostre aleshores, segons testimoni de Josep Nolla Batista, antic dirigent de la Colla Vella de Valls (Món Casteller: 1981). El tarragoní Esteve Pomerol Saltó va ampliar encara més l’aportació tarragonina, entrevistat per Albert Pallarès Roig el 26 d’abril de 2001. Aquest va recordar-hi que ell mateix va ser-ne l’aixecador; Esteve Anglès, el germà petit d’Andreu Anglès, “Tom Mix”, l’enxaneta; i “Morros” i “Canyot”, un “Murret”, germà del Jaume Gonzàlez, els dosos.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Bisbal del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.