Presentació

A festa major

“Demà, que és Sant Bartomeu,
anirem cap a Igualada;
espavila’t, amor meu,
que gaudirem, si hi vol Déu,
una esplèndida jornada.

Ens llevarem dematí
per a sentir els grallers;
veurem, potsê el sol eixî
i més tard podrem gaudî
veient els balls pels carrers.

Veurem ballâ els Pastorets,
la Moixiganga atrevida,
els Nanos, els Cercolets,
els Diables, els Cavallets
i la Patera aguerrida”

Jaume Serra Iglesias
(Gaseta Comarcal: 1929. ACAN)

Presentació

La paraula moixiganga guarda diversos significats relacionats amb la festa entre nosaltres. Un, al•ludeix a un ball o dansa que aplega escenificacions de la passió i mort de Jesucrist, conegudes com a misteris, i on els balladors pugen els uns sobre els altres amb l’única ajuda del propi cos.

La manifestació és pròpia de l’àrea primigènia dels castells. El Camp de Tarragona, el Penedès i algunes poblacions limítrofes. Igualada, la més significativa. La seva pràctica ha seguit recorreguts distints. A Sitges, s’ha exhibit ininterrompudament. A Vilafranca del Penedès, Igualada, Valls, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Reus, s’ha revivificat els darrers temps. Més enllà, a Badalona, s’ha introduït avui dia.

La documentació a hores d’ara a la mà insinua que la tradició va iniciar-se a finals del segle XVIII. En sintonia al triomf dels postulats il•lustrats i racionalistes, d’autosuficiència de la raó com a font de coneixement, arreu d’Europa. Alhora, també com a resposta de l’Església oficial i les autoritats civils als excessos del poble ras a les solemnitats. Les prohibicions i les crides a l’ordre, ja des del poder eclesiàstic, com des del reial, per denunciar els excessos dels intèrprets d’entremesos i comparses a les desfilades van sovintejar aquell temps.

L’encaix de les manifestacions populars a les celebracions religioses va sorgir de la presència reiterada de la població als temples. L’assistència, almenys dels adults, a la missa dominical era recomanada. La incompareixença se censurava socialment. L’habitud va derivar en familiaritat i després, en maneres inapropiades a l’hora de practicar-se els rituals religiosos; en l’empelt de manifestacions populars, vegada rere vegada, moltes d’elles, per acabar de reblar el clau, provinents d’un corpus pretèrit pagà i rural.

En aquest context, la gestació de la moixiganga ha suggerit diverses lectures. Com ha assenyalat Salvador Palomar, “L’explicitació d’un tema sagrat com a objectiu de la representació” va possibilitar “la pervivència de les pràctiques festives” en voga entre el poble menut. Però també, “a l’inrevés, l’adopció de pràctiques populars” va servir “per reforçar la festa religiosa en crisi” (S. Palomar: 2007). El mateix Palomar i Jordi Bertran han puntualitzat que va tractar-se d’un pacte entre les manifestacions religioses i els nous postulats civils que, de retruc, va conduir a la continuïtat d’expressions festives d’antany (J. Bertran, S. Palomar: 2006).

L’aparició de la moixiganga, a més, va coincidir amb el traspàs de moltes expressions populars del discurs catequístic de la processó de Corpus als seguicis de festa major. Durant els segles XVIII i XIX i també amb les idees il•lustrades i de l’ascens de la classe burgesa a la retina, les poblacions van incentivar el festeig de la diada del seu sant patró en detriment de la celebració del Corpus, instaurada per l’Església a principi del segle XIV per combatre l’heretgia que negava la presència de Crist en l’eucaristia.

Les festes majors van subratllar l’apartat religiós i també el lúdic. La programació profana va vertebrar-se al voltant de les celebracions religioses. Els veïns van aplegar-se per celebrar l’eucaristia en l’indret on s’identificaven com a comunitat. L’església parroquial. Però també, en d’altres punts per divertir-se.

La coincidència que la moixiganga, el ball de valencians i els castells comparteixin geografia i escenaris, i que contemplin el bastiment de torres humanes, d’altra banda, ha donat peu a que es consideri la moixiganga un precedent dels castells. L’exemple d’Igualada ha fet decantar la balança a molts. En aquesta població compaginava els quadres catequístics i les construccions castelleres. Aquest factor, a més, va dur que acabés esdevenint-hi sinònim de castells.

Però si les darreres investigacions han apuntalat que els castells deriven del ball de valencians, no pot afirmar-se el mateix en relació a la moixiganga. I és que balls de valencians són documentats arreu del Camp de Tarragona i el Penedès molt abans de l’aparició de la moixiganga. Les notícies de balls de valencians abracen el segle XVII i, sobretot, abunden a partir del segle XVIII. Les de la moixiganga, apareixen a finals del segle XVIII i, sobretot, a la primera meitat del segle XIX.

L’evidència de la moixiganga d’Igualada en la gènesi dels castells tampoc no pot esgrimir-se perquè aquesta va inclinar-se pels castells en una data posterior al 1849. Aleshores, els castells ja s’havien gestat i els Xiquets de Valls anaven a totes feia unes dècades.

La moixiganga i els castells, doncs, no guarden tants punts en comú, un mateix origen i direcció, com s’ha defensat repetidament des de postulats difusionistes. El suposat parentiu s’ha atribuït per la dificultat d’escatir fronteres entre manifestacions traçades amb un regle avesat i universal: l’enfilar-se uns damunt d’altres.

Una altra qüestió és que la simbiosi entre la moixiganga i els castells a Igualada sí ajuda, i molt, a entendre la plenitud i la posterior decadència del món casteller. No només a la població, sinó arreu del territori. Les etapes en què els antics moixiganguers d’Igualada van alçar castells. Per aquesta raó, no s’hi estudien les temptatives de revivificació de la moixiganga de les darreres dècades, ni tampoc l’actual colla castellera Moixiganguers d’Igualada.

Xavier Güell

Primer lliurament del treball La moixiganga d’Igualada. De l’apogeu a la decadència castellera, guanyador del Vè Premi d’Assaig “L’Esperidió”, sobre el Fet Casteller, convocat el 2010 per l’Associació d’Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Igualada i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.