Els Xiquets ancestrals de Llorenç del Penedès

L’aparició de grups locals arreu del territori casteller és un dels elements que caracteritza el període conegut com la Decadència Castellera. Entre moltes poblacions, és documentat a Llorenç del Penedès almenys d’ençà del 1890. De manera excepcional, a més, perquè, amb algun parèntesi, és l’únic lloc on s’ha perpetuat fins avui dia. Les notícies més pretèrites a hores d’ara conegudes, sempre per la festa major, venen a continuació.

La primera, deia, és del 1890. Apareix en un avanç de la programació de la festa major publicat al Diario de Tarragona. El text, també el més antic de castells a la població, mentre no es digui el contrari, assenyala l’execució de les construccions inequívocament a cura d’elements locals: “Nos escriben del pueblo de Llorens diciendo que se observa mucha animacion para celebrar la fiesta mayor los días 17 y 18 del corriente [diumenge i dilluns, respectivament]. / Además de las funciones religiosas, que serán solemnes, habrá bailes públicos con orquesta, dulzainas, serenetas y xiquets, aficionados de la misma poblacion. / Para los bailes que se darán en las dos salas están contratadas la orquesta de Villafranca del Panadés y parte de la banda del regimiento de Navarra. / En los divinos oficios tomará parte la orquesta de Vendrell” (Diario de Tarragona: 1890. HCT).

La celebració, d’altra banda, no va abraçar els dies 17 i 18 d’agost, sinó el 16 i 17, també d’agost, dissabte i diumenge (El Pabellón Liberal: 1890. BHMT). Aquell temps la festa major s’esqueia el cap de setmana posterior al 10 d’agost, diada de Sant Llorenç.

La referència següent se situa al 1900. La transcripció del programa de la festa major a la premsa va fer esment que “las dos ‘collas de grallas’ recorrerán la poblacion tocando las alegres y típicas ‘matinadas’” el matí del diumenge 12 d’agost i, a continuació, que “A las ocho, los jóvenes, en dos bandos, empezarán á levantar los atrevidos ‘castells de costum’” (La Vanguardia: 1900. AHCB).

La passió que suscitava la tradició, doncs, va traduir-se en l’arrenglerament dels afeccionats en dos costats oposats, com és freqüent arreu del món casteller. Aquesta dispersió d’efectius no devia esdevenir contraproduent, malgrat insinuar-ho una primera impressió. L’activitat d’uns i altres havia d’enfortir-se per haver de vèncer’s la competència d’uns rivals.

El concurs d’ambdues quadrilles també havia d’ocorre en aquella ocasió després de l’Ofici, juntament amb el ball de bastons, també local, un altre element consubstancial de la cita encara avui dia: “A la salida, entre la algazara del gentío y el repique de campanas, recorrerán las calles del pueblo, siguiendo el curso acostumbrado, la procesión, á la que concurrirrán el tradicional ‘ball de bastons’, ‘castells’ y demás comitiva”.

Dues cròniques de La Veu de Catalunya ratifiquen la continuïtat dels castellers llorencens pocs anys més tard. Aleshores, la data de la celebració continuava al cap de setmana posterior al 10 d’agost.

La crònica de 1903 recull: “las grallas, balls de bastons y representació de las distintas societats, baix la presidencia de l’ajuntament, acompanyaren el senyor rector desde sa casa a la iglesia, ahont sa cantaren solemnes Completas”, el vespre de la vigília de la diada de festa major (La Veu de Catalunya: 1903. BC).

L’endemà, “A trench d’auba, els espinguets de las grallas despertaren el vehinat anunciant los hi el comens de la festa […] A las deu, se reuniren els citats ball de bastons, grallas, orquestas, etc., devant la Casa del poble, pera acompanyar las autoritats a la iglesia, ahont se celebrá un solemne Ofici […] Acabat l’Ofici s’organizá una lluïda professó, devant la cual hi anavan las aludidas comparsas acompanyadas de sas pecualiars músicas, sense deixar de mencionar els típichs ‘Xiquets’ que, per esser joves del poble, demostraren als forasters la forsa y enginy propis de nostra terra, aixecant atrevits castells enfront la Casa Comunal, Rectoral y altres”.

La ressenya de 1904 desgrana un esquema de participació similar. Tocs d’inici de la festa el migdia de la diada principal. Seguici d’anada a Completes aquell vespre. Actuació a la plaça a continuació de la cerimònia religiosa. Matinal el dia de la festa major. Anada a Ofici. Exhibició a la plaça després d’aquest: “A la vigilia de Sant Llorens el tritlleig de las campanas y els espinguets de las grallas, anunciaren al poble el comensament de les festes”. Al vespre, “Les autoritats, en professó, assistiren a las solemnes completas. Al sortir, la plassa de la iglesia y carrers propers estavan talment atapeits d’espectadors pera gaudir de la gatzara y bullici que hi regnava”. Aleshores, “Els aficionats del poble aixecavan els seus atrevits castells y torras. Els ‘bastoners’ feyan els seus passos peculiars, al mateix temps que’ls administradors de la festa retornavan també en professó al Ajuntament, a la ‘Casa del Poble’, y al senyor rector a la ‘Casa Abadial’ [la rectoria]. / A la nit s’organisaren espléndits balls a les sales de ‘dalt’ y de ‘baix’, amenisats per duas inteligents colles de grallers” (La Veu de Catalunya: 1904. BC).

La presència castellera va prosseguir l’endemà. A primera hora del dia, “el cloquer de la parroquia, las grallas y dansas del dia anterior despertaren al vehinat”. Després de l’Ofici es “tregué en professó la reliquia de Sant Llorenç, aixecant enfront d’ella arriscats ‘espadats’ pels ‘Xiquets’ del poble”.

Els castellers locals, a més, van treure el cap una jornada més, la següent, com així consta: “El dia 15, festa de la Mare de Deu, se repetiren els mateixos actes del dia anterior”.

La presència castellera, a més, potser va ésser per partida doble. Els programes de ball a “les sales de ‘dalt’ y de ‘baix’” van anar a càrrec de “duas inteligents colles de grallers”. Indefugiblement, els grallers podien haver acompanyat dos grups de castellers durant la festa. El mateix podia haver-se dit abans per a l’edició del 1890. Aleshores, com era freqüent a la vila a l’època, van preveure’s activitats “en las dos salas”, la de dalt i la de baix, on els veïns s’aplegaven per separat (Diario de Tarragona: 1890. HCT).

La notícia posterior, malauradament, no figura fins catorze anys més tard, al 1918, malgrat la vivacitat dels veïns. L’habitud va estroncar-se realment aleshores? O l’absència de documentació duu a creure-ho erròniament?

Al 1918, la premsa de Barcelona va anunciar per festa major: “Funciones religiosas con asistencia de las autoridades, dianas, pasa-calles y xiquets de Valls” els dies 10, 11 i 12 d’agost (1918: La Vanguardia. AHCB).

Una nova referència apareix un any més tard, el 1919, a la transcripció del programa d’actes a la premsa del Vendrell. El lloc dels castells coincideix amb el ja exposat a les edicions anteriors. La data de la celebració, no. La diada de festa major se situa més clarament al 10 d’agost, Sant Llorenç aleshores. Les autoritats havien d’acudir a Completes el 9 d’agost, a les nou del vespre, “acompanyades de les típiques gralles i xiquets de Valls”. L’endemà, Sant Llorenç, es preveia la matinal, “A les sis del matí, toc de diana per les gralles i castellers”. L’anada a Ofici, “A les deu, les autoritats, acompanyades de les gralles, xiquets, balls populars i de la notable orquesta ‘La Constancia’” (El Vendrellense: 1919. BPV).

El valor d’aquest document, a més, s’engrandeix perquè especifica els dos bàndols castellers de la població en aquell moment: Can Marsal i el celler cooperatiu. Els veïns es reunien en aquests dos locals privats, no exempts de significació política oposada. El text esmenta que a “‘Can Marsal’, ademés de ses entusiastes castellers que admirará el públic, han contractat l’acreditada orquestra ‘Torres’, de Barcelona” i que a “‘La Cooperativa’, a més dels seus aficionats xiquets de Valls, tindrán l’orquestra ‘Els Moxins’, de Sabadell, que farán ballar a la gent jove”.

L’existència de dues colles rivals ja havia aparegut el 1900 i s’insinuava el 1890 i el 1904. Diversos testimonis orals també ho situen cap al 1915. Aquests mateixos hi asseguren la consecució de pilars de quatre i algun castell de sis i que la tradició de colles d’afeccionats locals a la vila va néixer aleshores. Evidentment, va tractar-se d’una represa, després d’uns anys d’interrupció, vistos els antecedents presentats, tal com Pere Ferrando ha afirmat (P. Ferrando: 1996).

L’última referència d’aquest treball és del 1922. Aquests castellers s’emmotllen en el paper d’edicions anteriors. La transcripció del programa d’actes de la festa tramesa per Pau Ràfols a la premsa del Vendrell diu: “A les nou del vespre [del 9 d’agost] precedida per un dispar de morterets sortirán les Autoritats Municipals de la Casa de la Vila formant la típica processó característica amb el ball de bastons les gralles i els xiquets, quals Autoritats seguint la tradicional ruta anirán a cercar el Sr. Rectó, per dirigir-se tots junts a l’Esglèsia parroquial ont es celebrarán les solemnes completes” (Renaixement: 1922. BPV).

La participació també abraçava la diada de festa major, aleshores, ja s’ha dit, el 10 d’agost. A primera hora, a la matinal: “de bon matí, l’escardell de les gralles recorrerá per els carrers de la vila donant el típic tom de les matinades. Acte seguit recorrerán la població bastoners i xiquets; i entre’l rítmic, tic, tac ! dels uns i les atrevides torres dels altres, omplenarán de joia la població”. La “solemnial processó”, seguint el mateix curs del dia anterior i també amb el concurs “de la moxiganga de bastoners, gralles i xiquets”, després de l’Ofici de Festa Major.

D’aleshores també s’assenyalen actes en un tercer dia, l’endemà, 11 d’agost: “El dia 11 seguirán els festetjos quasi el mateix programa”.

Xavier Güell

Revisió del text publicat a: Diari del Baix Penedès, El Vendrell, 1 de setembre del 2000, pàg. 18.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Llorenç del Penedès i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.