Vilanova i la Geltrú, 1865

La premsa no va augurar d’esplèndida l’edició del 1865 de la festa major de Vilanova i la Geltrú a llaor de Sant Antoni Abat: “Hasta ahora nada se dice de festejos para el próximo día de San Antonio y no es estraño. Todas las clases estan mas para duelos que para fiestas en nuestra poblacion” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1865. BMVB).

La mala estrella partia de la recessió industrial al país d’ençà de l’esclat de la Guerra de Secessió nord-americana el 1861 per fallar i encarir-se el subministrament del cotó. El tèxtil català, el motor industrial del país, importava aquesta matèria prima del sud dels Estats Units. A Vilanova, a les dificultats del sector fabril, les fàbriques eren tancades per locaut, va sumar-se la crisi dels sectors comercial i agrícola. La situació angoixant de molts veïns va dur que s’hagués d’obrir un menjador social per garantir l’alimentació.

La situació social, doncs, va condicionar que la celebració no fos massa lluïda en aquella ocasió. Les notícies sobre elements festius de seguicis se cenyeixen als gegantons. La resta d’entremesos parroquials, de tota manera, també devien concorre. La participació dels gegantons ha transcendit perquè la premsa de l’època va interessar-se’n quan sorgien incidències curioses o excepcionals. Aleshores, la geganta petita va patir un accident: “El fuerte vendaval de estos dias, aunque un tanto calmado en el dia de la fiesta mayor, no dejó de causar un grave siniestro en la respetable individualidad de uno de los mas grandes personajes que encierra nuestra democrática villa. / Parece ser que habiendo quedado abandonados á sí propios los hijos primogénitos de los gigantes de la parroquia de San Antonio, sin la paternal vigilancia de estos, lo propio que la de los encargados particulares que les habian sido dados en sustituciones, los que se ausentaron por unos breves instantes para rendir un pequeño tributo al dios Baco; una racha de viento que sopló por la bocacalle frente á la que se hallaban, se cebó como siempre sucede, en lo mas debil, haciendo caer á la Señorita de narices, poniéndose las idem de resultas que deban compasion de ver. / Acompañamos en el sentimiento á sus respetables Papás y les deseamos el pronto alivio del tierno vástago” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1865. BMVB).

Una mica més d’informació apareix a l’estiu, per la festa major de la Mare de Déu de les Neus. La premsa local va preveure-hi més exercicis de seguici, tot i persistir l’abatiment general per continuar la crisi: “Segun nuestras noticias serán tres las comparsas ó balls que contribuirán este año á la animacion de la próxima fiesta mayor en honor de nuestra Señora de las Nieves, lo que unido á la novedad del entoldado y venida de una música forastera ademas de las dos que tiene esta poblacion [una liderada per Magí Sans Bartomeu, mestre de la Capella de música de la Parròquia de Vilanova, l’altra, per Jaume Puig Torrents, mestre de la Capella de la Geltrú], no dejará de producir mucha mayor animacion que en esos últimos años en que todo quedaba reducido á la fiesta de la Iglesia casi sin escepcion” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1865. BMVB).

La transcripció del programa d’actes assenyala la intervenció de “danzas populares” i dels entremesos de l’Obra de Sant Antoni Abat, “los gigantes, tarasca [la mulassa] y dragon”, els dies 4 i 5 d’agost en els actes i escenaris habituals aleshores. A saber, cercavila lliure a partir de primera hora de la tarda del 4 d’agost. L’endemà, matinal, anada d’Ofici, sortida d’Ofici, exhibició al migdia davant la Casa de la Vila i processó al vespre (Diario de Villanueva y Geltrú: 1865. BMVB).

La concreció de les danses en cartera aleshores a la vila apareix en una altra festivitat de pocs dies més tard. El programa d’actes de la festa major de la Geltrú a llaor de la Mare de Déu d’Agost va anunciar el concurs de “los balls ó mogigangas de los Diablos, de la Fortuna, Serafina, Paloteo y Malcasados […] al son de sus alegres músicas y dulzainas” els dies 14 i 15 d’agost. O sigui, diables i bastons, ben segur a cura de convilatans. Tres balls parlats també. Un de satíric, el de malcasats, que enfrontava parelles malavingudes susceptibles de generar una mofa fàcil –homes grans i noies joves, o banyudes– i on els textos s’actualitzaven amb temes del moment. Un dels dos altres, el de la “Serafina del Castillo”, el relat d’episodis d’aquesta bandolera amanit amb profusió de trets d’armes de foc d’avantcàrrega (Diario de Villanueva y Geltrú: 1865. BMVB).

La crònica posterior va limitar-se més endavant a comentar-hi la inactivitat dels diables el primer dia per no disposar de carretilles. Un cop més, les eventualitats van centrar l’atenció del gasetiller de torn: “La fiesta mayor de la parroquia de Santa Maria de la Geltrú se celebró el lunes y martes como estaba anunciado, aunque con dos contratiempos en sus programa, consistente uno en no haber podido funcionar el baile de diablos el primer dia por falta de las necesarias carretillas; y el otro por no haber llegado el sacerdote que debia predicar en los Divinos oficios, que por lo tanto debieron terminarse sin sermon” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1865. BMVB).

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.