Vilanova i la Geltrú, 1867

Els vilanovins van engrescar-se a celebrar la festa major de les Neus el 1867 després d’haver-se’n inhibit els temps darrers per culpa dels trasbalsos econòmics i socials d’arreu del país.

L’organització de balls de seguici a la vila va evidenciar l’alegria renovada dels veïns. Dies abans, van transcendir els preparatius del ball parlat de la Rosaura i de dues colles de diables: “Para la próxima fiesta mayor se están ensayando, entre otros, el baile de la ‘Rosaura’ y dos de ‘Diablos’” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

L’eufòria va dur que s’ampliés la nòmina: “Decididamente viene á tomar parte en las bromas de nuestra fiesta mayor una cuadrilla de los llamados ‘Xiquets de Valls’ que segun hemos oido se propone hacer la torre de ocho pisos. De modo que entre ellos y dos bailes de diablos, el de la ‘Rosaura’, ‘Cercolets’, y otros hasta el número de siete ú ocho volverá este año la broma callejera a parecer lo que años hace habia dejado de ser, con gran pena de los muchos aficionados que aun tienen las estrañas mogigangas contemporáneas del rey que rabió. / La música de artillería parece cosa averiguada al fin que tomará parte en una función del Tivoli, y el nuevo gigantón chino, que hemos tenido ocasión de ver y que presenta un tipo de raza mongólica bastante aproximado y recomendable, saldrá también en compañía de los otros gigantes si logra orillarse para ello una pequeña dificultad” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

L’entusiasme del gasetiller estava més que justificat. Una colla vallenca retornava els castells a la població i decidida a assolir-hi el sostre de vuit pisos. Feia anys de la darrera presència castellera a la vila. La notícia anterior recula al 1861, també per les Neus. Aleshores, a cura d’una agrupació local debutant. Una colla de Valls, al 1860, també per les Neus.

La intervenció d’altres exercicis, presumiblement a cura de veïns, també esdevenia molt significativa. S’esperaven set o vuit balls, entre ells el de cercolets i els dos de diables i de la Rosaura ja comentats. Els entremesos de la Parròquia de Vilanova i el gegantó xinès, estrenat aquells dies durant la inauguració de l’estatge del Centro Artesano, a la plaça de la Vila, a l’edifici on avui dia rau la Biblioteca Joan Oliva, acabaven d’arrodonir la carta.

Les previsions van complir-se amb escreix segons es desprèn de la lectura de la premsa local un cop va transcorre la gresca: “Lo ocurrido este año con motivo de la fiesta mayor, ha venido a confirmar una vez mas lo que ya solía decirse de que lo que se deja á la iniciativa particular, aventaja muy á menudo á lo que se dispone de una manera oficial. / En efecto, sin dirección ni programa de esta clase sin que contase la fiesta con administradores especiales como de costumbre, y sin mas que poner cada uno de su parte lo que le ha parecido bien, nos hemos encontrado con un conjunto como pocas veces lo hayan ofrecido los mas meditados programas y combinaciones. / Los bailes de Diablos por partida doble, el de ‘Cercolets’, el de ‘Rosaura’, ‘el de Serrallonga’, de las ‘Criadas’ y sobre todo los para muchos non plus ultra ‘Xiquets de Valls’, amen de los ordinarios gigantes y tarasca aumentados los primeros con el nuevo individuo de raza china que bien puede figurar al lado de sus cuatro colegas sembraron desde las primeras horas de la tarde del domingo, la broma y algazara entre el público callejero que se despepitaba por disfrutar de todos y cada uno de sus favoritos espectáculos […] En la mañana de ayer [5 d’agost] volvió a repetirse la agitación de actores y espectadores, y el ruido (que no armonía) de tan variados como estraños músicos que acompañaban las distintas danzas” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

El text incideix en què la iniciativa ciutadana va possibilitar l’èxit de la programació i de retruc, el retrobament de la cita, com d’altres ocasions a l’època. No l’empenta de l’Administració de la Mare de Déu de les Neus i els Sants Màrtirs, de consuetud, l’entitat promotora de la festivitat. Tampoc del govern municipal. Els balls devien comparèixer refiant-se dels òbols dels llevants i mangueles. Els Xiquets de Valls, de la bossa aplegada per subscripció pels afeccionats locals.

La participació, doncs, va ésser reeixida. Les dues parelles de gegants, la mulassa i el novell gegant xinès. Entre els balls, va sobresortir el predomini dels parlats, en sintonia a la seva revifalla a l’època. Dos de diables, cercolets, Rosaura, Serrallonga i criades. L’excel•lència de la intervenció castellera, malauradament com tantes vegades, no es destapa amb les seves fites. Les línees despectives dedicades als músics d’instruments tradicionals, en canvi, no passen desapercebudes.

La festa major de la Geltrú també va encomanar-se de l’alegria del moment. El programa d’actes va anunciar la desfilada de “los bailes de las Criadas, Diablos, Serafina y otros” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

La florida dels balls parlats també va declarar-se en aquella cita. Però la gent lletrada no va compartir aquesta tendència, com d’altres elements benpensants d’arreu del territori: “Apenas se han perdido los últimos ecos de las ‘armoniosas’ músicas y divertido y nada peligroso escopeteo de los famosos balls de ‘Rosaura’ y ‘Serrallonga’ y ya se está ensayando para el próximo jueves, con motivo de la fiesta mayor de la Geltrú, su hermano gemelo el de la ‘Serafina’. / Se nos figura que tanto por lo dicho, como por lo poco edificante de los argumentos y lo repugnante del conjunto deberían tales espectáculos figurar cuando mas en una esposición retrospectiva, que organizase alguna sociedad humorística por el estilo de las que existen en la capital. / Si mal no recordamos, la ‘Serafina’ lleva aun la ventaja bajo el aspecto últimamente citado al ‘Serrallonga’ y ‘Rosaura’ y aun se nos figura que ha habido alguna de nuestras pasadas autoridades locales que, sino prohibió su representadión acotó la parte de mas subido color que su argumento contiene” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

La grolleria dels textos o les males maneres dels actors van contribuir a danyar la reputació d’aquesta mena de manifestacions populars. L’autor del paràgraf darrer recordava la prohibició municipal del 1864, també per la festa major de la Geltrú i amb el ball de la “Serafina de Alcázar ó los bandidos de Toledo” en escena.

La freqüència d’accidents per una manipulació negligent d’armes de foc d’avantcàrrega també va suscitar el seu desprestigi. La profusió de trets va caracteritzar els balls parlats que relataven, sobretot, històries de bandolers.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.