Aquest cap de setmana últim, els dies 27 i 28 d’agost, s’ha celebrat la festa major de l’Arboç del Penedès. Una vegada més he gaudit del privilegi de participar-hi. La meva colla de grallers, avui dia, “Bonaire. Grallers de la Costa de Ponent”, o “la colla del Güell”, com més aviat s’ha dit d’ençà de fa quasi trenta-cinc anys, hi ha acompanyat la colla castellera local, els Minyons de l’Arboç.
Jo hi he interpretat la primera veu, com sempre. Xavier Vilanova, la segona. Xavier Pascual, el tabal. Enguany, les dues gralles fa trenta anys que sonem plegades. El tabaler se’ns va afegir fa disset de manera oficial.
La nostra presència a l’Arboç ens ha possibilitat d’expressar-nos de nou en una cita tan reeixida i consuetudinària del país. Durant l’actuació castellera del migdia de festa major, el clou de la festa. Però també a la resta d’actes protocol•laris d’aquella jornada i de la vigília.
L’avinentesa, a més, ens ha permès d’assaborir un cop més sensacions esborronadores. L’harmonia i l’autenticitat de l’esquema i dels elements de la programació. L’essència de la celebració. La geografia, la disposició dels carrers de la població ho afavoreix. Però la resposta dels veïns tampoc no es queda enrere. Any rere any observem l’alegria, la implicació i les ganes de conviure d’una comunitat. Unes alenades que auguren encara més continuïtat i vitalitat per aquesta manifestació identitària tan genuïna, de l’Arboç, i, en extensió, de casa nostra.
Què per molts anys més segueixin fent-nos confiança a l’Arboç! Gràcies Jose i companyia!
Xavier Güell