Vic, 1921

Els castells han experimentat alts i baixos amb el pas del temps. La seva etapa més grisa, que els entesos han batejat com la dela Decadència, va transcorre entre els anys 1885 i 1926.

Durant aquest període, l’activitat va decaure a límits catatònics. Poc a poc, la majoria de poblacions del Camp de Tarragona i del Penedès van acabar per esbaldir els castells de les seves festes majors durant les dues primeres dècades del segle XX, després d’haver-hi esdevingut un puntal durant bona part del segle XIX. El nivell de les construccions assolides també va evidenciar aquesta davallada. El tres de set va imposar-se al final com el súmmum, i amb sort!, després d’haver sovintejat el sostre de nou pisos durant quasi tota la segona meitat del segle XIX.

En aquest context, destaca amb llum pròpia l’anada d’una colla vallenca el1921 ala festa major de Vic. El 5 de juliol, a llaor de Sant Miquel dels Sants. És clar que ha de sorprendre que una població tan allunyada del circuit casteller habitual s’interessés per primer cop pels castells i, a més, en un període de desbandada general! La raó que va suscitar-la? La vinculació d’algú de la comissió de festes amb el territori casteller històric? O el desig d’enriquir el programa d’actes amb un número ja icona en l’imaginari del país?

La Colla Novade l’Escolà dels Xiquets de Valls va protagonitzar aquesta presència castellera, la primera de la història a Vic. Dues lletres conservades sobre les gestions per formalitzar-se ho acrediten. Són d’Anton Fábregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, l’aleshores cap de colla d’aquesta formació vallenca, i adreçades a Joaquim Prats Dachs, l’alcalde Vic. Ambdues escrites, com tantes d’aquests vallencs, amb paper de l’establiment comercial d’Esteve Bota Sasplugas. Al Portal Nou número 4 de Valls, aleshores “Establecimiento de Refrescos, ‘La Bateria’, Plaza de Castelar”, on la gent de “l’Escolà” va aixoplugar-se aquell temps. Les tavernes van esdevenir l’espai de sociabilitat de col·lectius del poble ras, com les colles castelleres, encara durant aquella època. L’ús reiteratiu del full d’un establiment comercial i la redacció del text, a més, palesa la condició humil. Les dificultats per instruir-se dels actors d’abans de les manifestacions de carrer (AMVI).

La primera, indatada, assenyala l’eventualitat d’haver-se de fer nit a Vic també el 6 de juliol. En aquest cas, hauria de remunerar-se un dia de jornal de més, l’endemà, 7 de juliol. Per destinar-se al retorn a casa. Els Xiquets de Valls van emparaular-se pels dies 5 i 6 de juliol: “Resibi la suya del 28 de Mayo, y en su consulta me pongo de acuerdos en la que are los trabajos de prevision nesesarios. / Amas tengo que manifestarle que si por causas imprevistas tuvieramos que retrasar nuestra salida de esta de vich, entonses tendria de costear V. otro dia, de lo que le prevenimos. / Y sin mas por hoy reciba V. el más cordial saludo de todos, y especialmente el mio, que soy / Antonio Fabregas / C den Flaviá 10 Valls”.

La segona, del 20 de juny, revela diversos detalls dels preparatius. El recurs del tren, el mitjà de transport que va establir una dimensió distinta de les distàncies al segle XIX. En el cas que ens pertoca, l’arribada del ferrocarril a Valls el 1883 va possibilitar que els Xiquets de Valls expandissin el seu radi d’acció a llocs impensables fins aleshores.

La gent de l’Escolà va prendre el tren de primera hora fins l’estació del Nord de Barcelona. Allí, un altre fins a Vic. La connexió a Barcelona quedava molt ajustada. Per això van demanar l’assistència d’un vigatà que els guiés per l’estació barcelonina per no perdre’s. A l’arribar a Vic tampoc no podien encantar-se. Havien d’actuar tot just arribar-hi, al migdia, davantla Casadela Vila, després de l’Ofici de festa major.

El comissionat també havia d’encarregar un bitllet de tren col·lectiu per tal d’abaratir la despesa. Aquesta opció resultava més econòmica. Aquest detall esdevé valuós perquè quantifica la plantilla mobilitzada i més coses. 33 castellers més la colla de grallers. Una xifra en sintonia als paràmetres de l’època i que desvela el nivell de les construccions en cartera. Castells de sis, com a molt nets, i el pilar de cinc. El que podia afrontar aquesta plantilla concisa. L’absència de tradició castellera a la població i d’un gruix significatiu de veïns originaris de l’àrea castellera històrica no hi situa la col·laboració d’elements locals almenys a la pinya, com sí succeïa a les places quotidianes: “Muy Sr. Mio y de toda mi consideracion y aprecio le notifico como he recibi la suya 18 del corriente y estando conforme nosotros con la contrata vuestra hemos decidido hoy mismo al recibir su atenta carta enterarse por el jefe de la estación de esa de Valls para formar billete de agrupacion de esa asta Barcelona y despues enterados de la salida de los trenes para llegar al medio dia a esa de Vich nosotros saldremos de Valls el dia 5 con el tren que sale de esa de Valls á las 5.20 de la mañana que llega á las 8.50 á Barcelona por los cuales deseamos que en la estación de Barcelona del Norte que encontramos un representante suyo para salir á las 9 y ½  de la mañana que á nosotros ya se conocerá al ver los pequeñitos, por lo tanto les advertimos una cosa aver si Vs. para su provecho si pueden formar bille de grupo de Vich á Barcelona y á  á visa versa que se parece á nosotros, que les saldra mejor á Vs. y si lo ahcen se lo indicarán en Barcelona mismo nosotros vamos 33 junto con las (grallés) por lo tanto les indicaremos en lo que se parece que les resultará mejor y por mas seguridad se contestarán á vuelta de correo. / Sin más por hoy recuerdos de toda la (colla) que prometemos dar un realce á nuestra amada Cataluña se despiden de Vd. la colla los xiquets de Valls, asta la vista y E.S.M por el (cap de colla). Antonio Fabregas”.

El programa d’actes, d’altra banda, va anunciar la presència castellera sota la veu genèrica “Xiquets de Valls”, com tantes vegades en temps pretèrits. Els dies 5 i 6 de juliol de 1921. Així, el migdia del dimarts 5 de juliol va preveure’s l’”Arribada dels Xiquets de Valls, que durant tota la tarde y matí següents recorrrerán carrers y places aixecant els típichs castells y torres” (AMVI). La intervenció, doncs, no es concreta a cap acte protocol·lària d’entrad. Sí anticipa la seva desfilada consuetudinària arreu per exhibir-se i, de passada, per fer bossa a canvi. Als llevants o mangueles.

La resta de divertiments també hi apareixen. Diversos de nostrats. La desfilada dels gegants i el cap de llúpia, elements de seguici de la vila. Els jocs amb braus, aleshores amb el format de “corrida espanyola”. Sardanes perla Principalde Perelada. Castells de focs. Sessions musicals. La modernitat també hi pren protagonisme. Partits de futbol i sessions de cinema públiques. Els actes a les societats locals arrodoneixen la programació.

La publicació local Cap de Llúpia, a banda de transcriure la programació de la festa, també conté l’habitual Crida Oficial de les Festes de Sant Miquel dels Sants. El text va recordar-se d’avançar-hi els Xiquets de Valls amb llurs exercicis de volada: “Per fer les nostres delicies vindrán els Xiquets de Valls, / com que no em vull comprometre / no us diré lo que farán, / pró si que será d’alçaria, / i d’un nivell bastant alt” (Cap de Llúpia: 1921. ABEV).

La lectura d’altres altaveus locals presenta opinions contradictòries en relació a la novetat del número casteller.

La Gazeta de Vich no va entusiasmar-se per la primícia, tot i reconèixer l’animació que va aportar: “En general les festes han sigut més animades que en anys anteriors […] Els xiquets de Valls, número completament nou en els programes de festes majors de Vich, es cosa moguda y animada per veure una tarde y prou”. Aquesta indiferència també s’endevina en el comentari que alentissin el pas de la processó el vespre del dia 6. La circumstància que se’ls reservés l’encapçalament del seguici i que, òbviament, plantessin castells a peu parat en diversos moments va conduir-ho: “La processó sortí a les nou del vespre, y com els Xiquets de Valls anavan al davant fent Castells, aná molt calmosa” (La Gazeta de Vich: 1921. ABEV).

La Comarca de Vich, en canvi, va felicitar-se’n. L’empatia que van despertar entre els veïns va traduir-se en mostres d’emulació, com també és documentat arreu, fins i tot en joves de la mateixa àrea tradicional castellera, que auguraven, generosament, la constitució d’una agrupació local. Aquestes línies també ofereixen altra informació. Constaten la realització de la clàssica actuació castellera el migdia de la diada de la festa major, el dia 5 de juliol, després d’Ofici, davant la Casa de la Vila, tot just arribar a Vic. Entre les construccions, el gasetiller, neòfit, sí va restar alerta al pilar de cinc al balcó de comiat i que l’aixecador i l’anxaneta hi fossin hissats: “El dia 5 després de l’ofici arribaren els Xiquets de Valls, aixecaren algunes torres devant de la Casa Consistorial i per últim un espadat de cinc, pujant a dalt de la balconada de la Casa Comunal dos individus que saludaren a les autoritats. Durant la tarda y el matí del dia següent recorreren els carrers i places aixecant ses torres. Sembla que un altre any per la festa major podran fer-ho xiquets vigatans puix des de la vinguda dels de Valls es veu que nostre jovent ho ha vist amb gust i comensa per aixecar torres als carrers havent arribat a tres d’alçada”. Aquests mots s’han rescatat per transcriure’ls La Crónica de Valls, una publicació vallenca de l’època (La Crónica de Valls: 1921. ACAC).

La Crónica de Valls no va ésser l’única capçalera vallenca al cas d’aquestes línees. Joventut també va copiar-los, afegint-ne de collita pròpia per manifestar l’alegria de saber del ressò dels Xiquets de Valls almenys fora de casa. A Valls, és cert, no s’havien prodigat els darrers anys. De tota manera, no hi havien faltat. La continuïtat d’actuacions a Valls va assegurar-se a cavall de diverses cites del calendari. La darrera, el mateix any, feia poc, per les Decennals. La consideració d’esport per part del gasetiller tampoc no passa per alt. D’acord a l’assimilació o entesa de valors esportius en els castells arran de l’extensió de les pràctiques esportives entre el poble ras d’ençà de primers de segle: “Els castells que tant cars de veure són en la nostra ciutat, s’exibeixen molt durant les temporades d’istiu, recorreguent bon nombre de pobles de Catalunya. / Ultimament han estat a Vich on anaren per primera vegada assolint com es de suposar un esclatant èxit, tant, que aquells vigatans s’han sentit entusiasmats amb tals jocs, i prenent la cosa per son compte és proposen en les seves festes, portar a cap el festiu i superb esport desenrotllant-lo elements d’aquella població” (Joventut: 1921. ACAC).

Ausetania, una altra publicació vigatana, també va ressenyar la presència castellera. El vigatà Oriol Casellas Doménech ha publicitat recentment els seus mots en el seu treball ‘Els Xiquets de Valls a la Festa Major del 1921’, consultant l’única col·lecció complerta d’aquesta capçalera coneguda, que se sàpiga encara a hores d’ara. En mans privades, en el fons de l’antiga impremta vigatana Ramon Campà, els editors d’Ausetania (http://croniquesvigatanes.blogspot.com/2011/03/els-xiquets-de-valls-la-festa-major-del.html).

Una primera gasetilla, afegeix la notícia de l’assoliment de castells de sis pisos al pilar de cinc ja citat davant la Casade la Vilael migdia del dia 5 de juliol. Aquestes fites, ja s’ha dit, entraven a la previsió. El súmmum, a més, també s’ha dit, era aleshores el quatre i el tres de set en places escollides que sumaven l’escalf dels afeccionats. De tota manera, cal recalcar-ho, aquesta actuació dels vallencs tan lluny de casa ja va esdevenir tot un èxit per ella sola. “Hubo tambien sardanas a distintas horas, fuegos japoneses llamó la atención por ser número nuevo en Vich la presencia de los típicos Xiquets de Valls que el día de San Miguel, después del Oficio, frente a las Casas Consistoriales, levantaron su arriesgada torre de seis pisos y mas tarde un espadat de cinco, a la presencia de las autoridades y entre los aplausos del público. Durante la tarde y mañana siguiente recorrieron la ciudad exhibiendo su fuerza y equilibrio y asistieron también a la procesión”.

Una segona gasetilla, situa l’actuació dels novells castellers vigatans a la plaça Major els vespres del dissabte 9 i el dilluns 11 de juliol. Aclareix que va tractar-se de la iniciativa de diverses colles de joves i que no van excel·lir tant com s’ha llegit uns paràgrafs enrere. Estructures reeixides de tres pisos, segons La Comarca de Vich. Flors d’un estiu, de format piramidal i a cura de colles de joves amics joganers: “Hemos tenido en el presente año doble tornaboda y doble castillo de fuegos artificiales; el sábado la tornaboda de las Sardanas que se procura le siga el castillo de fuegos artificiales que costea el Ayuntamiento; el lunes la tornaboda de la Barretina a la que siguió el castillo de fuegos artificiales costeado por sus socios. En ambos nuestra espaciosa plaza Mayor se vió llena de público que salió satisfechísimo de los dos, como de los intentos de levantar torres humanas, a estilo de los Xiquets de Valls, por grupos de jóvenes que distrajeron al público durante el rato de espera a que nos sujetó la Barretina antes de empezar los fuegos artificiales”.

Xavier Güell

 

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Vic i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.