Dues cròniques vuitcentistes de Constantí per Sant Sebastià

Constantí també celebra festa major a l’hivern, el 20 de gener, en ocasió d’honorar a Sant Sebastià, el seu co-patró. La premsa tarragonina vuitcentista conté algunes ressenyes que en parlen.

Una d’elles fa referència a l’edició del 1855. Una desgràcia va sobresortir-hi per damunt de tot. La mort d’un espectador, un adolescent de la població, pel tret imprevist de l’arma d’un integrant d’un ball parlat, provocat per les espurnes d’una carretilla del ball de diables. Una dissort de tantes que explica la mala premsa dels grups de foc ja a l’època i en diversos altaveus per l’ús negligent de la pólvora. En aquella ocasió, la cita també va retardar-se una setmana per la inclemència del temps. La celebració s’escau a redós de la setmana dels barbuts, tradicionalment una de les més fredes de l’any: “Las fiestas de Constanti no tuvieron lugar hasta el último sábado, por motivo del mal tiempo. Ayer con ser dia festivo y haberse despejado la atmósfera se trasladó bastante gente de esta á la inmediata población, y según se nos ha dicho ocurrió en ella un lance desagradable. Parece ser que en una de las danzas en la que se hacian disparos se hubo de cargar una carabina al tiempo de pasar la danza de los diablos quemando algunos fuegos, y que penetró alguna chispa en la citada carabina disparándola repentinamente hiriendo á boca de jarro á uno de los curiosos, el cual, según la version del suceso que vamos relatando, asegúrese haber muerto casi en el acto” (Diario Mercartil de Tarragona: 1855. Aquest mots s’han rescatat a: Diario de Villanueva y Geltrú: 1855. BMVB).

El Llibre d’Òbits de 1832 a 1866 confirma la defunció, “de una desgracia casual”, de Pau Ferrer Rovira, “solter de quinze anys”, el 27 de gener de 1855 (AHAT).

Una altra crònica, del 1871, va avançar les línees generals de la programació. L’habitual aquell temps. Celebracions religioses, intervenció de grallers, sessions de ball a les societats locals i “danzas de cojos”: “El domingo y lunes próximos tendrán lugar en la vecina villa de Constantí las fiestas dedicadas á sus patronos santos Antonio y Sebastián. En la iglesia se celebrarán los divinos oficios y demas actos religiosos como viene verificándose todos los años, asistiendo á los mismos el magnífico Ayuntamiento en corporación. El vecindario tomará parte en la fiesta, teniendo a efecto preparados vários festejos como son las dulzainas y tamboriles, danzas de cojos, y para la noche del primer dia un baile de socios que promete ser muy lucido” (Diario de Tarragona: 1871. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Constantí i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.