La premsa vuitcentista tarragonina també va comentar la festa major de Constantí a llaor de Sant Sebastià diversos cops durant l’últim quart del segle XIX. La celebració també va aplegar els actes en honor de Sant Antoni Abat. La circumstància que la diada de Sant Antoni Abat s’escaigui tres dies abans de Sant Sebastià va dur que es traspassés a la vigília o a l’endemà de Sant Sebastià, per tal de no destorbar-se tant el calendari laboral.
El Diario de Tarragona va avançar els números principals de l’edició del 1877: “Hoy celebran su fiesta mayor anual los pueblos de esta provincia la Riera, Vallmoll y Constantí, con motivo de ser la de San Sebastian. En la última de las citadas poblaciones se verifican varios festejos que creemos atraerán á la misma muchos vecinos de las poblaciones comarcanas y de esta ciudad. Se harán las funciones religiosas con mucha solemnidad, habiendo acudido al efecto una música de esta población. Se han organizado dos danzas del país, la de Serrallonga y de San Antonio Abad, y por la noche habrá bailes públicos en el casino y en un entoldado levantado al efecto” (Diario de Tarragona: 1877. BHMT).
Les celebracions religioses de consuetud, enaltides per la intervenció d’una orquestra de música de Tarragona, és clar, van acomboiar-se de diversos divertiments profans. Sessions de ball. A la societat el Casino i en un envelat, un espai festiu, encara que, efímer a l’alça ja aleshores arreu del territori. Protagonisme d’exercicis de seguicis festius. Dos balls parlats aquest cop. Joan de Serrallonga i Sant Antoni Abat. El primer, com la resta del gènere de bandolers, destacava per l’espetec generós d’armes de foc, un recurs que pretenia atorgar credibilitat a les escenes. L’altre, un de d’hagiogràfic de sants, també un repertori molt en voga a l’època. La representació de la vida d’aquest eremita no va ésser casual. Constantí també ja honorava a Sant Antoni Abat.
La Opinión, un altre altaveu de Tarragona, també va parlar-ne aquell any: “Hoy, conforme recordamos ya en números anteriores, celebra su fiesta mayor el vecino pueblo de Constantí. Según, una carta qué tenemos á la vista, hay dispuestos grandes bailes en algunos establecimientos públicos, danzas del país y otras diversiones” (La Opinión: 1877. BHMT).
El Diario de Tarragona també, més endavant. S’hi cita la programació d’altres números del territori. Els grallers. La comarca acollia a algunes de les millors formacions del país. Els cossos, curses de velocitat d’homes, de dones o amb animals, i que també podien requerir el mestratge d’habilitats: “La fiesta mayor de Constantí se ha celebrado con muchos festejos, según anunciaban varios vecinos de esta capital que pasaron á dicha población. Funciones religiosas, danzas del país, dulzainas, cossos, bailes públicos y otras diversiones han tenido lugar durante los dos últimos días. En la tarde del domingo [21 de gener], mientras se verificaba una corrida, un niño cayó debajo de las piernas de un animal, sin que afortunadamente sufriera daño alguno” (Diario de Tarragona: 1877. BHMT).
Al 1879, el Diario de Tarragona va destacar la bastida de castells, un altre divertiment de la terra que sí apareix documentat a bastament a Constantí a l’estiu, l’1 d’agost, per la festa major a llaor de Sant Feliu. La processó de consuetud el vespre de la diada del sant patró també s’esmenta en aquesta ocasió: “En el vecino pueblo de Constanti se han celebrado con varios regocijos públicos y funciones religiosas las fiestas de San Antonio Abad anteayer [19 de gener] y la de San Sebastian ayer [20 de gener], fiestas ambas populares y que atraen á dicho pueblo multitud de forasteros de los pueblos inmediatos. La colla dels ‘Xiquets de Valls’ ha levantado atrevidas torres ambos dias y en el de ayer tuvo lugar la procesión correspondiente en honor del patrón del pueblo” (Diario de Tarragona: 1879. BHMT).
La notícia de la plantada de castells consta algun cop més, també de la mà del Diario de Tarragona.
Al 1881, se’ls presenten com el més atractiu de la cita, fins l’extrem de convocar a forasters. Aquest neguit al territori també queda palès en què els veïns no se cenyissin al mer paper d’empresaris o espectadors, sinó també al d’actors, com era norma a les poblacions amb substrat casteller. “Pachico de Constantí” és un d’aquests castellers locals que ha traspassat a l’història. Per figurar al pis de baixos del mític quatre de nou net de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Tarragona el mateix 1881: “Hemos recibido varias cartas de diferentes pueblos de esta provincia en que se nos dan detalles de los festejos celebrados estos dias para honrar á los patronos San Antonio Abad y San Sebastian […] En Constantí anteayer [19 de gener] celebráronse varios festejos en obsequio á San Antonio Abad, aplazados también desde el lunes, y ayer [20 de gener] tuvieron lugar los dedicados al patrón de aquel pueblo San Sebastián con bastante concurrencia de forasteros, especialmente para ver las torres que levantaron los ‘xiquets de Valls’ y algunos aficionados de dicho pueblo” (Diario de Tarragona: 1881. BHMT).
Al 1886, els castells també van expressar l’alegria de viure dels veïns. Aquesta vegada, les celebracions van sumar el festeig de la fi de la pandèmia del còlera que l’any anterior havia assotat el Camp de Tarragona. D’altres elements de seguicis també van tenir-hi un forat. El ball de diables i el de la Sebastiana del Castillo, un altre ball parlat sobre les aventures d’un bandoler, aquest, les d’una dona: “Constantí 14 de Enero. / Muchos son los festejos que prepara esta villa para obsequiar á sus patronos San Sebastian y San Antonio los días 20 y 21 del corriente en acción de gracias por haberles librado del terrible azote del cólera. / El Ayuntamiento con los vecinos han acordado celebrar solemnes funciones religiosas con orquesta los dos días espresados. / Habrá también las danzas de Sebastiana del Castillo, de diablos, xíquets de Valls, castillo de fuegos artificales, tronada, cossos, etc. y un gran entoldado. / Como la mayoría de la población se opone á que en tales días se baile, seria de desear que el señor alcalde no diera permiso para levantar el referido entoldado, pues que tratándose de dar gracias á los Santos por el favor que nos han dispensado, no es decorosa tal diversión. / Creemos, pues, que la primera autoridad de la Villa, que es persona caracterizada, satisfará la voluntad de estos vecinos sensatos.—F.” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).
Una gasetilla posterior aclareix que van solucionar-se els estira i arronses de les sessions de ball a l’envelat. El consum ingent de carretilles pel ball de diables local, el més probable, i els premis dels cossos també hi surten referenciats: “Una nota que nos remiten de Constantí dice que está resuelto haya entoldado y baile público para los dias de las fiestas, no obstante el deseo de algunos vecinos de que fuese suprimida esta diversión. / Parece que hay preparada gran cantidad de carretillas que disparará la comparsa de diablos durante la procesión, y que en la corrida de cosos del tercer día se premiará á los vencedores con un carnero, pollos, conejos y cocas, reservando para el mas rezagado un par de cebollas” (Diario de Tarragona: 1886. BHMT).
La darrera notícia pretèrita d’una presència castellera per Sant Sebastià se situa al 1893, a hores d’ara: “En el programa de los festejos profanos figuran castillos de fuegos artificiales, cucañas, torres por la colla dels ‘Xiquets de Valls’, etc. etc.” (El Correo de la Provincia: 1893. BHMT).
Xavier Güell