Castellers afeccionats a Masllorenç

Al 1877 en el diari tarragoní La Opinión va criticar-se la gestió de Josep Borràs a l’alcaldia de Masllorenç. El text va qüestionar la seva intromissió en l’organització de la festa major. A llaor de Sant Ramon de Penyafort, el dia 7 de gener. Però el que aquí interessa rau en el gruix del programa d’actes de la celebració.

La programació segueix l’esquema del territori. Les celebracions religioses s’articulen amb els actes profans. En aquest apartat darrer no falta el paper essencial dels músics. Aquests, una formació de l’Arboç, cridada tant per animar les celebracions religioses, com instants protocol•laris i profans. Seguicis, audicions i sessions de ball. La despesa de la seva estada, com ocorria als llocs amb recursos limitats, se solucionava repartint-los per cases de la població.

Una consuetudinària colla de grallers també havia de resoldre l’apartat musical. A aquesta, és clar, a banda d’altres actes, també se’ls devia reservar l’animació dels castells, un altre exercici de la terra que apareix anunciat. L’expressió utilitzada per anunciar-los, “los típicos castells”, assenyala la pràctica habitual de l’activitat. Aquesta, presumiblement, a cura dels veïns. A diferència de la resta de números, músics, grallers i gegants, aquí no es concreta l’arribada a la vila de castellers. A saber, la seva condició de forasters. Aquesta referència, doncs, situa l’organització dels veïns com a colla d’afeccionats locals, seguint el patró ja conegut en d’altres poblacions del voltant. La comarca del Baix Penedès, Masllorenç hi pertany, esdevé un cas profusament documentat.

Els gegants de l’Arboç es presenten com un altre exercici de seguici festiu habitual a la cita. Aquest cop, però, se n’assenyala la seva incompareixença.

Aquest és el text que se cita: “Ofrecimos en nuestro número anterior algunos detalles referentes á la fiesta mayor del pueblo de Masllorens que han de celebrarse en los dias 6, 7 y 8 de este mes y, consecuentes con lo que digimos, vamos á darlos. El organizador de las fiestas que se preparan es el alcalde de aquella población que trata, como vulgarmente se dice, de matar dos pájaros de un tiro; esto es honrar al santo patrón de Masllorens, San Raimundo de Peñaflor, y obsequiar al diputado á Cortes por el distrito de Vendrell [Joaquim Castellarnau Balcells] que se propone ir al mencionado pueblo acompañado del señor [José María] Alvarez, registrador interino de la propiedad de aquel partido. Por de pronto, cuenta el señor alcalde con la música de Arbós, que es la que ha encontrado más barata; para el pago ha arbitrado el recurso de no conceder permiso para bailar en la plaza, si los jóvenes de la población no la pagaban; y para la manutención de los músicos, durante su permanencia en Masllorens, ha tenido la feliz idea de llamar á algunos vecinos y, después de echarles un discurso alusivo á la fiesta, trató de endosarles un músico á cada uno para que la tuvieran en su casa á pan y á cuchillo. Algunos se hicieron el sueco. Hé aquí ahora el programa de los festejos: —El día de Reyes, vigilia de la fiesta, llegarán á Masllorens la música y las dulzainas que, acto continuo, recorrerán la población. Por la noche habrá completas en honor del Santo; después, baile.—Al día siguiente, recorrerán de nuevo las calles las dulzainas y la música; habrá oficios divinos en los que no faltará el panegírico correspondiente, y á la salida del templo, se formarán los típicos castells.— Por la tarde, nuevas funciones religiosas y baile en la plaza y más tarde serenata frente á la casa del alcalde, donde se hospedará el señor Castellarnau.—Escusamos la publicación de otros detalles en los que resalta la contravención á costumbres antiquísimas, hasta ahora respetadas; de todas maneras, encontramos á faltar una cosa: los gigantes de Arbós; es una omisión lamentable y que nunca perdonaremos al señor alcalde de Masllorens” (La Opinión: 1877. BHMT).

Aquesta notícia castellera, òbviament, planteja la continuïtat dels veïns com a colla d’afeccionats locals. Una pregunta que troba la seva resposta almenys a la dècada següent, a hores d’ara. Al 1895 per festa major, aleshores traspassada al primer cap de setmana d’agost, van anunciar-se “Xiquets de Valls”. La premsa del Vendrell va assenyalar-hi: “contándose entre los festejos Xiquets de Valls y diferentes danzas del país” (El Vendrellense: 1895. BPV). En aquest cas, s’interpreta que s’esperava la construcció de castells, l’expressió era sinònim de castells a l’època, sense necessàriament haver de recorre’s a una colla de fora. La interpretació de diverses “danzas del país” per veïns, de fet, ja era prou coneguda fins ara.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Arboç, Masllorenç i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.