Els passos darrers dels Xiquets de Valls abans de la Guerra Civil

Les últimes actuacions prou contrastades dels Xiquets de Valls abans de l’esclat de la Guerra Civil van succeir els dies 4 i 11 de juliol de l’any 1936 a Valls, en dues festes de carrer.

La premsa de Valls va avançar la celebració d’“una festa de barri” al carrer de la Cort, aleshores Baldrich, “en el lloc comprès entre la plaça del Blat i la costa de la Peixateria”, el vespre del dissabte 4 de juliol. Els organitzadors van preveure-hi una revetlla “amenitzada per l’Orquestrina Saltó” de Valls i que “els castellers que [ana]v[e]n al Bar Catalunya, que es troba[va] en aquella part del carrer Baldrich, aixecar[ie]n diversos castells de set […] per a donar més alicient a la festa” (El Temps: 1936. HCT).

La premsa vallenca també va parlar-ne més endavant. Treball va recollir que s’hi “feren, amb èxit, bon nombre de Castells de 7 i 6 per joves aficionats i professionals” (Treball: 1936. HCT). La Crónica de Valls, que els “joves aficionats” van reeixir amb el “‘tres de sis per sota, tres de set, quatre de set, dos de sis’ i ‘diversos pilars de cinc’ […] amb força traça i solidesa” (La Crónica de Valls: 1936. HCT).

L’actuació, doncs, va anar a cura d’uns clients del Catalunya, un bar del carrer, i no necessàriament tots vinculats a la mateixa colla castellera, la Colla Vella o la Nova. “Un conglomerat de les dues colles, tot jovent, o siguin els assidus concurrents al Bar Catalunya enclavat en el cor del carrer que celebrava la festa de barri”, ja van protagonitzar-hi un episodi similar el 19 d’agost de 1933 (La Crónica de Valls: 1933. HCT). Tot i la volatilitat de l’empresa, els castellers van demostrar ofici, atès que van sortir-se amb els castells de set bàsics i d’altres construccions en sintonia.

La segona actuació de l’any 1936 va ocórrer el vespre del dissabte 11 de juliol, l’endemà de Sant Cristòfor, “al començament” de la “festa de barri” del “troç primer del carrer de Sant Antoni, en el qual hi ha la capella de Sant Cristòfol” (El Temps: 1936. HCT).

La Crónica de Valls va comentar que “La ‘colla nova’ hi aixecà força bé diversos castells” (La Crónica de Valls: 1936. HCT). El vallenc Josep M. Rodon ha afirmat que s’hi van fer “castells de set per tot el carrer i davant de la casa del seu ‘cap de colla’, Ramon Barrufet” Fàbregas, el “Blanco”, i que “fou aquesta precisament, la darrera actuació” d’una colla castellera d’arreu abans de l’inici de la Guerra Civil (Josep M. Rodon: 1986).

La circumstància que el “Blanco” fos veí d’aquell tros de carrer, lògicament, va propiciar-ho. A més, les festes de carrer de Valls van fer lloc de nou als castells en d’altres ocasions d’ençà de l’any 1930, després que s’hi esvanissin a les acaballes del segle XIX, durant el període de la Decadència Castellera.

La represa de les cites veïnals va correspondre’s amb la revigorització de l’activitat castellera vallenca a partir d’aquell mateix any, un cop la ciutat va comptar de nou amb dues colles a plaça després del lapsus entre 1927 i 1929.

La tradició també va seguir-se l’any 1936 pel fet que els vallencs no van gaudir dels castells a les darreres festes grans del calendari local. Ni per Santa Úrsula, la fira, el 1935. Ni per Sant Joan, la festa major, el mateix 1936. La premsa local revela que no es va organitzar per Sant Joan “cap acte d’esbarjo i és de lamentar que almenys no poguéssim veure una modesta exhibició de Castells, ja que per les Fires Comercials [tampoc] no vegérem enlloc els Xiquets de Valls” (El Temps: 1936. HCT).

L’absència d’activitats lúdiques per Sant Joan va obeir al criteri del Govern Municipal, en mans d’elements republicans i socialistes, d’abocar-se en la commemoració de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril, com en d’altres edicions d’ençà de l’any 1932. La intenció dels dirigents era forjar una diada festiva i tradicional que, d’acord als aires laics de l’època, defugís de les connotacions religioses.

Aquestes línies de la premsa opositora a les polítiques governamentals palesen aquest estat de la qüestió: “Enguany, com que l’Ajuntament no ha organitzat cap acte festiu, trencant altra vegada la tradició del nostre poble, la festa major de Valls, dedicada a honorar el seu Patró Sant Joan Baptista, quedarà gairebé reduida a les solemnitats religioses. / Es veritablement de lamentar que a Valls quedem amb una festa major quasi només nominal, quan arreu es celebra amb tota solemnitat, com així també es feia a Valls quan oficialment no imperava el laicisme mal entès” (La Crónica de Valls: 1936. HCT).

Aquest altaveu també va denunciar la mala praxis a l’Ajuntament per les seves repercussions econòmiques. La trava del flux comercial per no programar-s’hi castells i d’altres “festeigs populars”. L’absència de les remuneracions dels castellers, a canvi del seu comés, i dels cabals aportats pels forasters durant la seva estada a la ciutat, atrets pels reclams lúdics. L’organització d’”importants festeigs populars”, sobretot els castells, “que ell sol sempre ha portat importants contingents de forasters a les nostres Festes”, “sempre [han] reporta[t] bons beneficis al comerç. A més les pessetes que costa la sortida dels Xiquets es reparteix entre la gent treballadora de la població” (La Crónica de Valls: 1936. HCT).

Els anhels de superació de la Colla Nova vallenca, a més, també van suscitar les seves ganes de fer castells en aquell moment. La formació necessitava exercitar-se per ultimar el seu estat de forma de cara a superar el seu sostre la tarda del diumenge 19 de juliol en la cerimònia d’inauguració de l’Olimpíada Popular a l’estadi de Montjuïc. La Colla Vella de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell també hi havien de fer cap. El programa d’actes va anunciar-hi a la “Colla Nova i la Vella” de Valls i “Castellers” del Vendrell i Tarragona (La Rambla: 1936. AHCB).

La cita va emmarcar-se en l’acte inaugural dels Jocs previstos a Barcelona com a resposta als Jocs Olímpics de Berlín organitzats per l’Alemanya nazi l’agost del mateix 1936.

La concepció de la cita barcelonina també com una mostra folklòrica, va anunciar-se com “Setmana d’Esport i Folklore”, va afavorir-hi el número casteller. Un article del conegut folklorista Aureli Capmany, sota l’inequívoc títol de ‘El Folklore i l’Olimpíada Popular’, va argumentar que s’ideés com una oportunitat immillorable per a “fer […] compendre i estimar, tant als naturals com als estrangers”, el patrimoni tradicional de casa nostra (La Rambla: 1936. AHCB).

La jornada inaugural dels Jocs de Barcelona, el 19 de juliol, havia de reunir 3.000 actors folklòrics de més de trenta poblacions d’arreu de Catalunya i de les Illes Balears, entre d’altres llocs. La “Parada dels Esportius i Folkloristes” va preveure’s a les quatre de la tarda. Una hora i mitja més tard, la desfilada per l’estadi dels “atletes i grups folklórics”, instants que donarien pas als primers castells. Després d’una curses d’atlètiques de relleus, “les representacions dels Grups folklórics amb il•luminació artística” es reprendrien a les vuit del vespre. A continuació, se succeirien cants d’Orfeons, acompanyats de cobles, seguits de “la manifestació de folklore més gran que [mai] ha[via] tingut lloc a Barcelona. Bastoners, cercolets, xiquets de Valls, nans, moixigangues, gegants”, que conclouria amb l’escenificació de la Patum de Berga (La Rambla: 1936. AHCB).

Josep M. Rodon també ha recollit que la Colla Nova tenia en ment “fer i desfer el tres de vuit” (Josep M. Rodon: 1986). A la Colla Nova no li faltaven arguments. Havia monopolitzat per golejada la consecució dels castells de vuit d’ençà de la seva recuperació els darrers anys. La formació dominava el quatre de vuit i duia al sarró dos tres de vuit carregats, els anys 1934 i 1935 a Torredembarra. El 4 de setembre de 1934, li va caure “quan l’aixecador i l’enxaneta eran als quints” (El Temps: 1934. HCT). El 4 de setembre de 1935, “quan l’enxaneta era a baix i l’aixecador es disposava a baixar” (El Temps: 1935. HCT) i “al segon intent” (La Crónica de Valls: 1935. HCT).

La premsa de Barcelona confirma les pretensions dels vallencs a l’estadi de Montjuïc: “De Catalunya podem manifestar que un dels participants, la famosa ‘Colla Nova dels Xiquets de Valls, ens ha anunciat que per aquestes festes presentaran el més bell conjunt de castells, entre els quals cal remarcar el quatre de vuit i el tres de vuit, que per la seva importància i el difícil que són d’executar, constituiran una novetat per als amants d’aquestes emocionants manifestacions” (La Rambla: 1936. AHCB).

Josep M. Rodon també ha escrit que “l’any trenta-sis tenia d’ésser el del tres de vuit descarregat” i que “la Colla Nova el va assajar amb delit durant setmanes” (Josep M. Rodon: 1986). De fet, la Colla Nova va començar de valent la temporada descarregant el quatre de vuit el 14 d’abril a Valls i el 25 d’abril al Poble Espanyol de Barcelona, les seves dues primeres i úniques actuacions abans de la del carrer Sant Antoni.

Malauradament, tal com Josep M. Rodon també ha publicat, l’esclat de la Guerra Civil el fatídic 18 de juliol va fer que les il•lusions de la Colla Nova s’esvanissin “per un marge d’hores”. La Colla Nova, fins i tot, va dirigir-se a Barcelona. Rodon ha escrit que “dos autocars plens i atapeits de la Colla Nova” van fer el camí de Montjuïc. “El primer autocar enfilà la carretera de Sants i arribà a la Plaça d’Espanya; el segon ja no va poder entrar a Barcelona” (Josep M. Rodon: 1986).

Pere Català Roca també va parlar de la seva “feinada […] per a sortir de la capital” aquell dia i que l’altra colla vallenca es va estalviar aquest tràngol. La Colla Vella “resolgué el dia abans (en oir per ràdio les notícies de la rebel•lió) de no viatjar a la capital” (Món Casteller: 1981).

Els Nens del Vendrell tampoc no van acudir a Barcelona, avisats per Joan Julivert Nin, el seu cap de colla. Julivert va poder “parlar per telèfon i advertir que no es desplacés la colla, perquè els actes s’havien suspès”. Sembla ser que els Nens van sospesar la seva marxa fins el darrer moment, doncs, com en el cas de la Colla Nova, també duien un programa ambiciós en cartera: descarregar-hi la torre de set i el seu primer quatre de vuit. Ell, però, no va poder tornar a casa fins quatre dies més tard (S. Arroyo i P. Ferrando: 1995).

Julivert es trobava a Barcelona, havent-hi marxat en solitari amb el tren de les sis del matí. Havia de ser al migdia a l’Ajuntament de Badalona per entrevistar-se amb el Regidor de Cultura per tal de solucionar els serrells de l’actuació concertada per la festa major, el 15 d’agost (AHC Badalona).

Xavier Güell

Revisió del text publicat a: El Vallenc, Valls, 9 de gener del 2004, pàg. 28.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Tarragona, Valls, Vendrell i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.