Castells republicans en temps d’armes

Aquí es presenten quatre actuacions durant la darrera Guerra Civil que arrosseguen una lectura peculiar arran d’enmarcar-se en aquest drama tan cruent. És prou sabut que els castells s’han creuat amb la política en nombroses ocasions al llarg de la història. Però la seva exposició i la utilització conscient o inconscientment, pel seu discurs, estètica i espectacularitat, en aquest escenari fratricida va suscitar l’oportunitat d’apropiar-se’n en ambdós bàndols contendents. Prou punyent és el que es llegeix a l’edició sevillana d’Abc, en territori insurgent, sobre “l’alliberament” de Valls el 14 de gener de 1939: “No podemos silenciar un deporte típico de esta ciudad, que desde ayer es de España. Nos referimos a los intrépidos ejercicios de los Xiquets de Valls, que levantan torres humanas que a veces llegan a la altura de nueve hombres puestos en pie unos encima de otros. Es un espectáculo único en el mundo” (Abc: 1939. HABC).

Les tres primeres notícies van plegades. Són d’unes actuacions benèfiques a favor dels republicans el 1937 a Barcelona. Les van protagonitzar els “Xiquets de Valls. Colla Barcelona”. Una colla estable de poca volada de la ciutat de Barcelona; activa d’ençà del 1932 i que va reunir a elements originaris de l’àrea tradicional castellera. Diverses han estat les agrupacions castelleres fundades al pla de Barcelona a iniciativa de gent del Camp de Tarragona i el Penedès al llarg del temps. Aquesta s’arrecerava al “Bar del Centro” del carrer Ausias March, núm. 128 i s’enorgullia de comptar amb castellers “del mateix poble de Valls”, com es llegeix a la tarja comercial i a la carta que Joan Castañé, el seu secretari, va adreçar a l’Ajuntament de Badalona el 1932 (AHBDN). El seu desig de vincular-se amb Valls va dur que també s’uniformessin amb camises vermelles, el color predominant a l’escut de Valls, com les dues colles vallenques.

La primera, se situa el matí del diumenge 23 de maig de 1937 a Montjuïc dins dels actes de la Diada de la Bona Voluntat. La festa, organitzada per la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i Ràdio Barcelona, commemorava la conferència de pau de la Haia del 18 de maig del 1899, la primera de la història entre representants d’estats on va plantejar-se la reglamentació de les guerres i la creació d’un tribunal internacional d’arbitratge.

El programa, “Dedicado especialmente a los niños de todo el mundo (y a beneficio de los pequeños refugiados en nuestro país)”, va sumar l’exhibició d’un seguit d’exercicis folklòrics (La Vanguardia: 1937. AHCB).

Una fotografia d’un pilar de quatre al passeig de Maria Cristina provinent de l’Arxiu Nacional de Catalunya, del fons de Comissariat de Premsa de la Generalitat de Catalunya, que Pere Ferrando ens ha fet arribar, amb la seva generositat habitual, també sigui dit, un gest no massa freqüent entre investigadors, confirma que els Xiquets de Barcelona hi van fer cap.

La segona, repporta als Xiquets de Barcelona la tarda del dissabte 24 de juliol de 1937 a la plaça de toros la Monumental en el festival promogut per Socors Roig Internacional a benefici dels damnificats pel bombardeig d’Almeria. Una flota alemanya va bombardejar Almeria la matinada del 31 de maig en represàlia de l’atac de dos avions republicans al Deutschland dos dies abans, en confondre’l amb el Canarias.

A més d’un seguit d’artistes i formacions musicals d’estil variat, a la Monumental va anunciar-se el concurs de “los Xiquets de Valls” (La Vanguardia: 1937. AHCB).

La tercera actuació dels Xiquets de Barcelona va planejar-se per l’endemà, diumenge 25 de juliol de 1937, també a Montjuïc. Aquest cop en la festa grossa de la primera Setmana d’Ajut Català. Durant la Guerra Civil, va constituir-se Ajut Català, una organització femenina dins d’ERC de suport als combatents al front. Les seves activitats anaven encaminades a aconseguir diners i bens.

El programa d’actes va preveure-hi la festa de la cançó i la música a partir de dos quarts de cinc de la tarda a la plaça del sortidor petit. Entre els artistes, “los Xiquets de Valls” hi apareixen citats (La Vanguardia: 1937. AHCB).

La quarta i última actuació va apart. Va ocórrer a Madrid, al teatre del Círculo de Bellas Artes, el 12 de novembre de 1938 en el comiat a les Brigades Internacionals orquestrat pel Comitè provincial del Partit Comunista d’Espanya.

L’edició madrilenya de l’Abc, en territori republicà, recull, a banda dels oradors i d’altres participants, que “Se proyectó una película. El poeta del pueblo, [Rafael] Alberti, recitó algunas de sus poesías, y actuaron los Xiquets de Valls” (Abc: 1938). A Madrid, d’altres publicacions van informar que “actuaron los Xiguets de Valls” (La Libertatd: 1938. BNE). La premsa governamental barcelonina també (La Vanguardia: 1938. AHCB).

Aquests castells van aixecar-los uns soldats catalans melangiosos, enclavats al front de Madrid. Pere Ferrando i Salvador Arroyo n’han parlat en el llibre La Renaixença Castellera al Vendrell (1926-1936).

Ambdós autors hi documenten la reunió d’una vintena de “vallencs, vendrellencs, homes de Sant Jaume i de Vandellós”, molts d’ells ja castellers abans del juliol del 1936, i que la seva dèria els dugués a bastir castells en moments de calma i en alguns actes organitzats. També hi aporten d’altres dades molt sucoses. El seu uniforme “era prou definitori: el vestit de caqui dels milicians, amb gorra militar i una faixa negra que s’havien fet enviar des de casa. També la música fou adaptada segons les necessitats del moment: la tradicional tonada de les gralles fou substituïda pel ritme d’un tabal que augmentava de to quan es feia l’aleta o la figuereta, tot recordant un número de circ. Amb aquests elements s’havia fet, a més del pilar de quatre i el tres de sis, la torre de cinc”. L’anxaneta també solia alçar el puny dret en l’aire enlloc de fer l’aleta, un gest molt expressiu d’aquell temps.

Per imaginar-nos al grapat de soldats aplegats a Madrid, aquí es presenta una fotografia de la celebració de la Inmaculada, la patrona de l’arma d’infanteria, el 1920 a la caserna Conde-Duque de Madrid (Mundo Gráfico: 1920. BNE).

Xavier Güell

Revisió del text publicat a: El Vallenc, Valls, 30 d’octubre del 2009, pàg. 47.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Madrid i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.