Gralles “horribilis” a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú ha esdevingut punt de referència de la gralla al llarg del temps. Per citar una de les seves aportacions ingents, quatre obradors de la vila han aprovisionat d’instruments el país en el transcurs de la història.

Aquest paper, però, no ha estat sempre honorat en temps pretèrits pels dirigents o lletrats locals per no connectar amb els seus anhels socials. L’àmbit d’actuació de la gralla va condicionar-ho. El relegaven a les manifestacions en mans del poble ras. Diverses referències del 1867 a la premsa local palesen aquest desdeny.

La sessió de ball la tarda del 22 d’abril de 1867, dilluns de Pasqua, a Vilanoveta, un escenari tradicional per anar a menjar la mona, reporta la consideració plebea de l’instrument. La colla estava integrada per dues gralles: “El lunes de Pascua salió al campo un numeroso gentío que movido por la costumbre y lo excelente del dia, fué a hacer lo que se llama comer la mona, llenando las vecinas casas de campo, caseríos y hasta no pocos puntos despoblados de nuestra campiña. / En Vilanoveta la concurrencia fue mayor que en otra parte alguna, bailándose por la tarde desaforadamente por ciertas clases al son de dos chirimias y desafiando para ello el polvo que con el sudor ponia a los danzantes y sus ropas como verdaderas ‘ropas de Pascua’” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

Aquest criteri reapareix en parlar-se de les lluminàries, unes festes de carrer que se succeïen després de la festivitat de Corpus. Aleshores, va qüestionar-se l’aportació dels grallers, també dos, els mateixos d’abans?, a la festa dels veïns de la plaça de les Cols el vespre del dimarts 25 de juny de 1867: “La calle de Santa Madrona é inmediatas celebraron con música y tortas la fiesta que les tocó en la noche del martes mientras que en la plaza de la Verdura soplaban a mas no poder dos ingratísimas chirimias” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

Uns mots sobre la festa major de la Mare de Déu de les Neus reprèn aquest judici. La imatge de desgavell en aquesta ocasió, de tota manera, també va supeditar-se al mal fer dels instrumentistes. No cal anar mirar tan enrere. Hi ha tants grups de grallers avui dia que continuen ferint les orelles. Actuen sense dignitat, inconscients del seu mal procedir: “En la mañana de ayer [5 d’agost] volvió a repetirse la agitación de actores y espectadores, y el ruido (que no armonía) de tan variados como estraños músicos que acompañaban las distintas danzas” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1867. BMVB).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.