Caldetes, 1918

La comarca del Maresme va restar al marge del món casteller en èpoques pretèrites. L’activitat va cenyir-se aquell temps, sobretot, al Camp de Tarragona i al Penedès, dues àrees contigües de la Catalunya Nova que comparteixen valors etnogràfics. No va ser fins relativament ben poc, el 1899, quan els castells ja es trobaven del tot definits, que al Maresme van interessar-se’n per primera vegada. Aquell any, una colla de Xiquets de Valls va actuar a Mataró per les Santes.

Mataró va sumar una altra presència castellera al cap de tres anys, el 1902. Així com d’altres poblacions més de la Catalunya Vella, de la vora o no, pels mateixos anys. Les colles de Valls, qui lideraven l’activitat, van materialitzar-les, sobretot.

Bona part del seu èxit cal atribuir-ho a la construcció de línies ferroviàries d’ençà del segle XIX. El ferrocarril va establir una dimensió distinta de les distàncies. La seva arribada a Valls el 1883 va possibilitar l’anada dels Xiquets de Valls a llocs impensables fins aleshores. Les notícies d’aquesta expansió castellera a places tan lluny de Valls a pas de carro, el mitjà de transport dels castellers al seu territori primigeni, referencien el recurs del ferrocarril.

Un altre factor a tenir en compte rau en el paper dels elements catalanistes en certs moments. El desgast del caciquisme i del sistema polític de la Restauració, fonamentat en torns consensuats en el poder entre dos partits burgesos, el Conservador i el Liberal, va atorgar protagonisme a noves opcions polítiques, com la catalanista, a cavall dels segles XIX i XX.

Els catalanistes van exaltar les manifestacions ancestrals del país per legitimar la seva aparició en l’escenari polític i els seus lligams amb el territori. Els castells, a més, per creure que alenaven la noció de comunitat i atresoraven uns valors incommovibles. D’ells van adonar-se que animaven les festes majors, quadres de vida i de color on els individus fidelitzen els seus vincles, alhora que hi expressaven la força i el valor de la gent de la terra.

La posta en escena d’aquests factors, però, no van conduir a una proliferació de les actuacions a la Catalunya Vella. L’extensió del radi d’acció van plantejar-se en un mal moment, durant l’etapa castellera més grisa, entre els anys 1885 i 1926, en què el tempo va decaure a límits catatònics, i que els entesos han batejat com la Decadència.

En aquest context cal situar una altra presència al Maresme, a Caldes d’Estrac, Caldetes, el 1918 per festa major, el 8 de setembre a llaor de la Mare de Déu del Remei. La transcripció del programa va anunciar-hi “A las doce, formación de ‘castells’ por los ‘xiquets de Valls’ en la plaza de la Constitución”. En un altre lloc es llegeix que “Por la comisión de festejos se han contratado los gigantes y cabezudos que durante dichos días y acompañados de los ‘xiquets de Valls’, recorrerán calles y paseos”. La celebració abraçava els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre (La Vanguardia: 1918. AHCB).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Caldetes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.