Esparreguera, 1893

Les colònies tèxtils van caracteritzar el procés d’industrialització a Catalunya d’ençà de la meitat del segle XIX. Una colònia tèxtil és una fàbrica, edificada en zones rurals de les valls fluvials del Ter i el Llobregat, per proveir-se d’energia amb la força de l’aigua dels rius, que reunia al seu voltant els equipaments i els serveis essencials, com un petit poble, pels seus treballadors.

Aquests nuclis poblacionals van destacar per la intensitat de la seva vida religiosa, cultural i social. El capellà va vetllar pel compliment de les celebracions litúrgiques i sagramentals. El conreu del cant, cors de Clavé o orfeons, i el teatre, van sadollar els neguits culturals. La fixació de festes populars i de la festa major en el calendari, l’alimentació d’una identitat col•lectiva entre els veïns. De tota manera, en el rerefons se situava la intencionalitat paternalista i, alhora, controladora dels propietaris. Aquests perseguien perpetuar els escalafons socials i la seva autoritat a tots els àmbits.

La colònia Puig d’Esparreguera, iniciada el 1846, va esdevenir la més gran d’Espanya. El reusenc Antoni Sedó Pàmies va prendre’n les regnes el 1879 en morir el vilafranquí Josep Puig Llagostera. L’explotació va adoptar la denominació Colònia Sedó també a partir d’aleshores.

Els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1893 va festejar-s’hi la inauguració del conjunt d’equipaments bàsics, assolint-se així els elements d’un petit poble. La data de l’efemèride al calendari, el segon cap de setmana de juliol, va fixar-se com la de la seva festa major d’aleshores ençà: “á aquellas 50 casas primitivas, la empresa ha añadido un ensanche compuesto de 200 casas de planta baja y dos pisos, distribuidas en seis calles espaciosas. Ha dotado de buen alcantarillado toda la colonia y ha establecido en toda la población el alumbrado eléctrico; ha construído una rambla ó ‘boulevard’ para esparcimiento de los habitantes, ha levantado una iglesia, construído un hospital, edificado locales para escuelas y montado un casino, y como complemento de éste ha organizado un orfeón compuesto de 120 individuos y una orquesta” (El Diluvio: 1893. AHCB).

Per a l’esdeveniment va organitzar-se un programa complert. El discurs paternalista dels propietaris, de cohesió dels habitants i d’apuntalament dels ordres socials no van obviar-se.

La programació va sumar celebracions religioses i diversos números profans. Aquests darrers, els habituals en el lleure a les colònies i, a més, els castells, excepcionals al territori. Aleshores va cridar-se a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La premsa de Barcelona va anunciar-ho: “En la colonia de Puig de Monserrat, término de Esparraguera, y propiedad de los señores A. Sedó y compañía, se verificarán los días 8, 9 y 10 del corriente, con motivo de la inauguración de la iglesia, hospital y escuelas recientemente construidas en la citada Colonia, buen número de festejos, de los cuales no son los menos importantes los siguientes: / El día 8, bendición de la iglesia, hospital y escuela; colocación y bautizo de una gran campana que se titulará «Elisa»; entrega de un magnifico, pendón bordado en seda y oro, que la señora de Sedó regala á la sociedad coral de la colonia, compuesta de 120 operarios de la fábrica de los citados señores; repique general de campanas y salvas de morteretes. A las ocho de la noche, la orquesta de la Colonia, llevando sus individuos los nuevos uniformes, saldrá á recibir á los invitados de Barcelona y de otros puntos; á las nueve, la orquesta y los coros, saldrán á recibir á la «Colla vella dels Xiquets de Valls», que están contratados para dar mayor realce á la fiesta; á las nueve y media gran serenata vocal é instrumental, ejecutando los «Xiquets» sus atrevidas «Torres». Las calles y los paseos de la Colonia, estarán profusamente iluminados, unos á la veneciana y con luz eléctrica otros. / El 9, salvas de morteretes, trabajos de los «Xiquets»; solemnes oficios, en los que cantarán distinguidos artistas de Barcelona; «Cos de sachs» y juegos de cucaña; concierto en el teatro de la Colonia; bailes de socios en un entoldado y disparo de un castillo de fuegos artificiales. / El 10, pasa-calles; juegos de los «Xiquets»; solemnes oficios; juegos de cucaña; bailes por la tarde y por la noche, y fuegos artificiales” (La Vanguardia: 1893. AHCB).

La procedència del propietari de l’empresa, Sedó era fill de Reus, és clar, va propiciar la contractació d’una colla castellera. L’amo, amb condescendència, va voler obsequiar a la seva tropa amb un divertiment de casa seva. De l’anterior, coincideix que també provenia del territori històric casteller. Puig va néixer a Vilafranca del Penedès. Potser un gruix significatiu dels treballadors també eren fills del Camp de Tarragona o del Penedès.

D’altres publicacions de Barcelona també van estar al cas de fer-s’hi lloc als castells (La Publicidad: 1893. AHCB. El Diluvio: 1893. AHCB). De Tarragona i, és clar, també de Reus, Sedó va néixer-hi (Diario de Tarragona: 1893. BHMT. Lo Somatent: 1893. ACBC).

La premsa de Reus va recollir més endavant la materialització de la intervenció castellera. L’origen de Sedó va suscitar la concurrència de reusencs a la cita, aquest va acomboiar-se d’amics i convilatans, i, arran d’això, un cert seguiment de la premsa de Reus. La nota també desvela que no tots, sinó “la mayoria” dels presents desconeixien els castells. A qui els van ser familiars potser provenien del territori històric casteller: “Lo que más llamó la atención de la mayoría de los habitantes de la citada Colonia fueron los ‘Xiquets de Valls’, por ser la primera vez que presenciaban aquel espectáculo” (Las Circunstancias: 1893. ACBC. Transcrit a Diario de Tarragona: 1893. BHMT).

Una altra aportació del Camp de Tarragona a la festa, de Reus mateix, també hi apareix referenciada. Es ratifica, doncs, que Sedó va refiar-se d’allò proper a ell: “Les sorprendieron extraordinariamente los fuegos artificiales, que se quemaron el domingo por el pirotécnico de Reus D. José Murgades (a) Escala”.

La mateixa publicació també va encabir un versos de l’escriptor Francesc Gras Elias, també reusenc, coneixedor dels castells, i convidat a la cita, que constaten de nou el concurs dels castellers. Els mots són a la poesia ‘Un Día de Júbilo’, dedicada a Elvira Vázquez, l’esposa de Sedó, en ocasió de “las fiestas de la Colonia Puig de Montserrat, de los señores A. Sedó y Cia.”: “La vibrante campana / de la nueva capilla, / por vez primera llama / á los fieles á misa, / los coros sus canciones / á las mozas dedican / los ‘chiquets’ de mi tierra / sus torres atrevidas / al son de la dulzaina / con aplauso improvisan” (Las Circunstancias: 1893. ACBC).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Esparreguera, Reus i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.