La Bleda, 1883

Al 1883, la premsa va anunciar els trets principals de la festa major de la Bleda, un nucli poblacional al terme de Sant Martí Sarroca. El dissabte 8 de setembre, el segon dissabte de setembre. Entre els diversos exercicis de seguicis festius, en aquella ocasió va preveure’s la plantada de castells sota la veu genèrica “Xiquets de Valls”: “El día 8 de setiembre celebra su fiesta mayor el pueblo de Bleda. A más de las funciones religiosas, se han contratado los «Xiquets de Valls», varias «muxigangas» y demás regocijos. La sociedad «La Juventud» está levantando un magnífico entoldado, y las piezas del programa del baile que se dará en el mismo corren á cargo de la acreditada orquesta «Los Munners», de Martorell” (La Publicidad: 1883. AHCB. Una nota similar a: La Vanguardia: 1883. AHCB).

Aquesta suposada presència castellera, doncs, se situa al Penedès, a tocar de Vilafranca del Penedès, de ple al territori històric casteller. Però alhora esdevé excepcional. És l’única de castells al municipi i de les poques a l’Alt Penedès, sense comptar Vilafranca del Penedès, fins al 1926, que se sàpiga.

Això, en canvi, es contraposa amb el què se sap d’altres manifestacions de seguicis festius. Les “varias ‘muxigangas’” també citades al 1883. Aquestes sí es constaten a la Bleda en temps pretèrits.

Aquestes variants es repeteixen a la resta de l’Alt Penedès, tret, és clar, de Vilafranca del Penedès. No hi falten les referències d’exercicis festius. Però les de castells no abunden. A hores d’ara només es documentaven per festa major al Pla del Penedès en anterioritat al 1926. Almenys al 1880 i 1925, segons la premsa. Durant la dècada de 1910, a partir de testimonis orals i fotografies recollits per Pere Ferrando (P. Ferrando: 1999).

La capitalitat de Vilafranca que es tradueix en tants àmbits, doncs, també va manifestar-se en els castells. Vilafranca va sumar tots els neguits castellers dels pobles del voltant. La gent de l’Alt Penedès va dirigir totes les seves energies cap a la cita de Sant Fèlix.

La subordinació de l’Alt Penedès explica, n’és una de les raons, l’extraordinària continuïtat del fet casteller a Vilafranca. Vilafranca va garantir la supervivència de números festius amb patrons antics, entre ells els castells, per seguir acontentant als veïns dels pobles d’influència per Sant Fèlix. Aquests, provinents d’un àmbit rural, no estaven tant predisposats per les novetats. Als elements dirigents vilafranquins, a més, ja els va anava bé la perpetuació dels exercicis de consuetud. Uns, conscients del seu valor patrimonial. D’altres, per no trastocar esquemes i així mantenir l’estatus.

Xavier Güell

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Bleda, Vilafranca del Penedès i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.