La Pobla de Montornès durant els primers anys de la Renaixença

La Pobla de Montornès va fer lloc als castells en tres ocasions durant la primera dècada de la Renaixença. Els anys 1927, 1930 i 1933. Sempre a la festa major i a cura dels Xiquets de Valls.

El 1927, una correspondència a la premsa de Tarragona va adjudicar-ne l’autoria als “autèntics «Xiquets de Valls»”. A una colla castellera vallenca. L’única a plaça els anys 1927, 1928 i 1929. L’unió de la Colla Vella i la Colla Nova de l’Escolà, com la premsa contemporània assenyala, o la Colla Vella, com defensen des de la mateixa Colla Vella. L’ús de l’adjectiu “autèntics” va obeir a la desaparició del protagonisme de les colles vallenques per l’activitat manifesta d’agrupacions d’altres poblacions d’ençà de l’any anterior. De Tarragona i el Vendrell. Els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. Aquests darrers ben aviat, el mes següent, desglossats en Mirons i Caneles: “Amb una gran gernació de forasters, s’ha celebrat enguany la Festa major. Les festes religioses han resultat solemnials com de costum, i en gran manera el solemnial ofici del dia de la Mare de Déu i la Processó del mateix dia. / Hi hagueren atraccions en diferentes societats, un envelat i ball a «La Violeta», molt concorregut tot. / Els autèntics «Xiquets de Valls», alçaren durant el primer dia els seus castells, tan arriscats com celebrats” (La Veu de Tarragona: 1927. BHMT).

La premsa vallenca va recollir les principals construccions assolides. Totes descarregades, se sobreentén. El tres i el quatre de set acompanyat de la torre de sis, el tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc. Els asos del moment. La tradició de la plaça i l’empatia dels veïns pels castells van exigir-ho. L’actuació en una població entesa havia d’incentivar les ganes de quedar bé. L’ajut dels veïns també va contribuir a l’èxit de l’empresa. La quarantena de Xiquets de Valls mobilitzats, és clar, va haver de menester-lo per sortir-se’n. La Pobla cridava regularment als Xiquets de Valls, el darrer cop, l’any anterior, el 1926, entre d’altres raons, per sumar una forta afecció local: “Anteayer [8 de setembre] se celebró la fiesta mayor de la Pobla de Montornés. / Los Xiquets de Valls levantaron el tres y el cuatre de set, el dos de sis, el tres de sis aixecat per baix y el pilà de cinc, el cual fué descargado en el balcón del Ayuntamiento. Dichos ejercicios despertaron mucho entusiasmo” (La Crónica de Valls: 1927. HCT).

Els castells van tornar-hi el 1930. Un altre cop de la mà dels Xiquets de Valls. De la Colla Nova una vegada va reaparèixer la dualitat de colles a Valls. El mateix 1930. No sorprèn. Aquesta formació atresorava més afinitats a la Pobla aquell temps. El 1926, abans de l’existència d’una sola colla, ja va acudir-hi la gent de l’Escolà.

La premsa vallenca va fer-se’n ressò. Però no va ressenyar-ho a l’hora de la veritat (Joventut: 1930. HCT. La Crónica de Valls: 1930. HCT). Se suposa que van assolir-se els registres del 1927. A l’abast de la Colla Nova, encara que fos el seu sostre aleshores.

La premsa vallenca, quan va comentar-ho, sí va destapar els vincles de la Pobla amb el Penedès. Aquests lligams beuen d’un pòsit profund, a més de la proximitat geogràfica. La població va emmarcar-se dins els límits del Penedès pretèrit. A la vegueria de Vilafranca del Penedès entre el 1304 i el 1716. A continuació, al corregiment de Vilafranca entre el 1716 i 1833 (A. Virella: 1980): “La colla nova es traslladarà a Pobla de Montornès on novament sentirà l’escalf de l’entusiasme dels aficionats del Penades” (Joventut: 1930. HCT. La Crónica de Valls: 1930. HCT).

La Colla Nova, és clar, va protagonitzar la següent presència castellera el 8 de setembre de 1933. D’aquest cop se saben de nou els registres. Hi destaca el quatre de vuit descarregat, el segon del període de la Renaixença. El primer dies abans a Vilafranca el 30 d’agost, també per la Colla Nova. La fita assenyala l’estat de forma de la formació i el solatge de la plaça. Diverses publicacions van estar-ne al cas.

Treball, de Valls, va centrar-se en ressaltar l’èxit en el quatre vuit: “La ‘Colla Nova’ s’ha apuntat un altre triomf. Ahir a la Pobla de Montornès carregà i descarregà –a més dels castells ja acostumats– el quatre de vuit. Amunt, valents xiquets!” (Treball: 1933. HCT).

La Crónica de Valls va citar, a més, “els castells ja acostumats”. El cinc de set, el tres de set aixecat per sota i el quatre de set amb l’agulla. Va faltar-hi la torre de set. La Colla Nova no la tenia del tot apamada aleshores. En duia tan sols una de descarregada. A Vilanova i la Geltrú el 7 d’agost de 1933: “Aquest dies la colla nova ha actuat a Torredembarra i La Pobla de Montornès. / Al primer dels dits pobles es féu el cinc de set, el tres de set aixecat per baix i quatre de set amb el pilar de cinc al mig. / A la Pobla, hi havia tota la colla i es féu amb gran seguretat, el quatre de vuit que com a Vilafranca es descarregà fàcilment. / Amb aquesta gesta la colla nova assegurà el prestigi que guanyà a Vilafranca. / Ens congratulem per les gestes que realitzen nostres castellers” (La Crónica de Valls: 1933. HCT)

D’altres capçaleres aporten aquestes i més dades. Però no ratifiquen la consecució del quatre de set amb l’agulla. La seva redacció acurada, ressegueixen ordenadament la jornada, atorga molta credibilitat. La Crónica de Valls es devia equivocar.

El Temps, de Valls, va constatar un cert patiment en la construcció del quatre de vuit. No la facilitat apuntada per La Crónica de Valls. Les construccions plantades. Totes descarregades. El tres de set, el quatre de set, la torre de sis i el pilar de cinc, per aquest ordre, davant la casa de l’alcalde. Abans, el protocol imposava actuar-hi tan bon punt s’arribava a lloc. A plaça, la plaça de l’Església, al migdia, el cinc de set, el quatre de vuit, el tres de set aixecat per sota, la torre de sis i el pilar de cinc, també per aquest ordre. No se cita, doncs, el quatre de set amb l’agulla: “Bona setmana també pels anuals castellers. La Colla Nova en les dues sortides que ha fet aquesta setmana ha lograt coronar tots els castells sense que ens hi caigués tant sols un. / Ahir a la Pobla de Montornès aixeca novament el quatre de vuit carregant lo, descarregant-lo i aguantant una forta verdugada que s’esdevingué a mig castell. Aquesta nova gesta constata que el quatre de vuit que féu la mateixa colla a Vilafranca, no fou obra de la casualitat, sinó de la preponderancia dels nostres xiquets […] Pobla de Montornès, dia 8 Colla nova.—A casa el senyor Alcalde s’aixecaren al arribar, el tres de set, quatre de set, dos de sis i pilar de cinc. A la plaça: Cinc de set, quatre de vuit, tres de set aixecat per sota, dos de sis i pilar de cinc” (El Temps: 1933. HCT).

Una correspondència a La Veu de Tarragona va filar més prim: “Ha transcorregut la festa major, durant la qual s’han vist molt concorreguts els divins oficis a desgrat del laicisme de l’Ajuntament. / A l’envelat hi ha hagut també molta animació, tant dels veins de la població com dels forasters, que enguany ens han visitat, en ocasió de la festa, en nombre extraordinari. / Un dels números de festa que cridà més l’atenció, fóu el dels Xiquets de Valls. La colla Nova, dirigida pels seus caps Ramon Barrufet i Ramón Fontanilles, feu el que no s’havia vist ací des de molts anys. Ja d’arribada, a l’Ajuntament aixecà el 4 de 7 i al davant de casa l’Alcalde el 3 de 7 i el pilar de 5, guanyant-se fortes ovacions cada vegada. / Al migdia a la plaça de l’Església aixecà el 5 de 7 i a seguida el 4 de 8, carregar i descarregar, amb el que es desbordà l’entusiasme. En mig dels aplaudiments, que mai cessaven, vegèrem les llàgrimes als ulls a molts entusiastes. Després vegèrem el 3 de 7, aixecat per sota, el 2 de 6 i el pilar de 5. / A la tarda també davant del local de la Cooperativa i del Cafè de l’Agustinet, feren el seu treball entusiasmant els presents, especialment en el pilar de 4, en el que pujà de segon un ‘jove’ de 81 anys, del poble de Riera, i que, com els joves de dalt, des del pilar, s’enfilà pel balcó, al qual amb prou feines arribava des del seu lloc. / Preguntàrem si al concurs de Tarragona farien totes aquelles coses i ens contestaren resolts: Si deixen baixar, al terreny els aficionats, si; altrament, no es pot fer, perquè els aficionats, posant-se al costat dels castellers, els treuen tota por, mentres que els que pujen, sinó veuen el poble al seu costat, la terra que veuen més avall de cinc metres dels seus peus, els fa perdre la seguretat i la tranquilitat amb que avui heu vist feien les torres” (La Veu de Tarragona: 1933. BHMT).

El text va informar de la direcció de la colla en mans de Ramon Barrufet Fàbregas, “el Blanco”, nét del cap de colla Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, i de Ramon Fontanilles Serra. L’execució d’un quatre de set a l’arribar, no davant la casa de l’alcalde, sinó enfront l’Ajuntament. Sí coincideix amb els castells completats a plaça i en l’ordre publicat a El Temps. El cinc de set, el quatre de vuit, el tres de set aixecat per sota, la torre de sis i el pilar de cinc. Tampoc no hi apareix el quatre de set amb l’agulla.

La correspondència també va restar alerta a la plantada de més castells, menors, per la tarda. A l’hora de voltar els carrers i les seus socials, també amb la intenció d’engruixir la bossa. A la Cooperativa i al Cafè de l’Agustinet. L’anècdota protagonitzada per un avi de la Riera de Gaià davant Ca l’Agustinet, parant a segons un pilar de quatre al balcó, va destacar-hi.

Els forts aplaudiments i les llàgrimes suscitades pel quatre de vuit rebla el substrat de la Pobla. Els veïns, gent entesa, van adonar-se de la transcendència de la fita.

Les línees darreres recullen la impressió dels dirigents de la Colla Nova de cara al proper concurs de Tarragona. La tarda del 24 de setembre a la plaça de toros. La percepció que les fites assolides al migdia hi eren possibles amb afeccionats a la pinya, com a la Pobla al migdia, rebla la significació dels veïns aquell temps. L’existència d’afeccionats locals. El primer redactat de les bases del concurs va prohibir-los de participar-hi.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Pobla de Montornès, Riera de Gaià i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.