Lleida, 1860

L’estada de la reina Isabel II a Lleida els dies 5 i 6 d’octubre de1860 a Lleida, camí de Saragossa, va propiciar l’exhibició d’exercicis de seguicis festius. Com en d’altres ocasions i seguint-se la norma d’arreu del país, la població va manifestar la seva adhesió a l’autoritat, d’una manera més o menys entusiasta, amb les expressions a l’abast, entre elles també, les en voga entre el poble ras.

El govern municipal va orquestrar totes les parcel·les del programa d’actes. La dels exercicis festius també, és clar. Durant la sessió municipal del 20 d’agost va constituir una comissió per endegar l’empresa: “Para las Danzas ó bailes populares se comisiona á los SS. Mestre, Cantarell y Hortet” (AML). Set dies més tard, durant la sessió del 27 d’agost, va aprovar-se’n la previsió econòmica: “dos mil reales para vestir los Gigantes […] otros mil reales para tres danzas ó bailes populares” (AML). El ball de bastons i la moixiganga, segons les notícies fefaents, a hores d’ara. Aquests diners van incrementar-se a l’hora de la veritat.

El vestuari dels ballarins va merèixer més atenció. És clar. Unes robes desendreçades haguessin deslluït l’honorabilitat de la ciutat. Les danses actuaven en representació de la comunitat, a banda d’obrar sota l’empara de l’Ajuntament. Els gremis ja no es responsabilitzaven d’aquest apartat. La gestió s’havia municipalitzat. Durant la sessió del 9 de setembre va garantir-se l’uniformitat immaculada de dues danses. El ball de bastons i la moixiganga. L’Ajuntament va preveure la confecció de les robes a qui guanyés l’encàrrec en subhasta. El dimecres següent, dia 12 de setembre. La notícia també revela el nombre de dansaires. 24, pel ball de bastons. 16, per la moixiganga, el nombre referenciat en d’altres ocasions, si fa no fa: “el objeto de la sesion era para tratar del estado en que tenian las diferentes comisiones los preparativos de los festejos publicos para la venida de S.M. y despues de haberse manifestado el estado en que se encontraban dichos preparativos, el Consistorio habiendo examinado dos figurines que se han construido para los bailes de paloteo y mugiganga acordó fijar en doce el número de parejas del primero, y en ocho el del segundo y que se de la construccion de dichos trages en publica licitacion anunciandose la subasta para las once de la mañana del miercoles próximo” (AML).

El ban de la convocatòria es guarda: “El miércoles próximo 12 de los Corrientes á las once de su mañana se rematará en pública subasta la construccion de veinte y cuatro trages para el bayle de paloteo y diez y seis para el bayle de la mogiganga con arreglo á los modelos que están de manifiesto en la Secretaria del Excmo. Ayuntamiento y lo estarán tambien en el acto de remate. / Lo que se anuncia al público para que los que quisieran interesarse en dicha subasta se presenten en el sitio dia y hora señalados que se librará á favor del que haga mas ventajosa proposicion. / Lérida 10 setiembre 1860 / El Alcalde / Publicado el dia 11” (AML).

El document també conté una anotació amb la identitat de qui va endur-se-la i el preu assolit: “Quedo el remate á favor de D. Antonio Poch por 155 reales cada trage” (AML).

Els comptes de la celebració també recullen aquests diners, com tots els destinats a exercicis festius. Aquests darrers, per recompensar als actors participants i també per renovar el vestuari dels gegants: “Destinado para fiestas / Para vestir los Gigantes 2000 […] Dos bayles 40 trages 6200 […] Para gratificar al personal de los bayles y musica 1000” (AML). Els números quadren. 40 vestits, 24 pels bastoners i 16 pels moixiganguers, a 155 reals cadascun puja a 6.200 reals.

La intervenció no va cenyir-se a apriar les robes de la moixiganga. Altres estris necessaris, els cèrcols, també van dignificar-se. Les monges del Convent de Nostra Senyora de l’Ensenyança, al carrer de la Palma, van realitzar la feina. Desinteressadament. A la sessió municipal del 13 d’octubre va parlar-se’n: “Habiendo manifestado el Señor consejal comisionado D. José de Gomar que las M.M. de la Enseñanza habian reusado cualquier gratificacion que se les quisiera dar por su trabajo en arreglar los arcos del Bayle de la Mogiganga, Su Excelencia acordó que se les oficie por conducta de la Madre Priora dandoles las gracias” (AML). Sis dies després, el 19 d’octubre, va redactar-se l’ofici d’agraïment a les monges “por el trabajo empleado en adornar los arcos del bayle de la Mogiganga” (AML).

L’afer no va acabar aquí. Les autoritats municipals van decidir salvaguardar la inversió. Les Monges de la Caritat o de Sant Vicenç de Paül, de l’Hospital de Santa Maria, al carrer Major, havien de custodiar l’habillament nou mentre no es fes servir. El 10 octubre, l’Ajuntament va adreçar un ofici a la Mare Superiora de la comunitat religiosa perquè acceptés la proposta: “Para los bayle populares que se han organizado para obsequiar á SS. MM. y AA. Durante su permanencia en esta Capital se han construido trages de algun valor que dejandolos desempleados muy pronto se echarían á perder porque muchas de sus piezas son de lana […] no hay una persona á la que pueda encargarse el cuydado de su conservacion” (AML).

La reina Isabel II i la seva comitiva van fer cap a Lleida la tarda del dia 5 d’octubre. En tren. El programa d’actes va anunciar l’organització d’un seguici de benvinguda des “de las Casas Consistoriales, precedido de los Gigantes, danzas del país, vestidos con elegante y sencillo gusto, y banda de música municipal” (AML). La novetat del vestuari, s’ha llegit, també va adquirir-hi un lloc.

La premsa va ressenyar l’esdeveniment. El Diario de Barcelona de la mà del periodista Gaietà Cornet Mas, enviat a Lleida. El seguici va dirigir-se a continuació a la Catedral Nova per a la celebració d’un Te Deum: “los augustos viajeros, que apeándose del tren fueron recibidos en el salon de descanso, ricamente adornado por el Excmo. Ayuntamiento de esta ciudad. SS. MM. ocuparon una lujosa carretela tirada por seis briosos caballos con penachos blancos, y se puso en marcha la comitiva. Precedíanla los gigantones secretamente restaurados, el ball de bastons, cuyo traje sumamente elegante ha gustado mucho, y la mogiganga, cuyos individuos han estrenado trajes nuevos de Rigoletos, que son muy vistosos. Debian preceder al coche real todas las autoridades, corporaciones y personas invitadas; mas ha sido tal la confusion producida por el inmenso gentío que se ha agolpado fuera de las murallas, que ha sido imposible organizar otra cosa que los bailes y gigantes; los demas han llegado como han podido á la catedral que se hallaba iluminada interior y esteriormente” (Diario de Barcelona: 1860. AHCB.  Transcrit a: La España, La Época: 1860. BNE).

Els mots, doncs, reporten la multitud congregada a les set de la tarda a l’estació del ferrocarril, en el moment d’arribar el tren real. El paper preeminent dels gegants i de dues danses. No tres com el pressupost inicial assenyala. El ball de bastons i la moixiganga. La notorietat de les seves noves robes. Les de la moixiganga, a l’estil dels personatges del “Rigoletto”. El famós melodrama musicat per Giuseppe Verdi i estrenat el 1851 al teatre La Fenice de Venècia. Vestuari d’època, suposadament, del segle XVI, el període en què transcorre l’argument del “Rigoletto”.

Les comparses van exhibir-se també l’endemà, el segon i últim dia d’estada de la monarca. Gaietà Cornet va comentar al matí. Al besamans. Al Palau del Bisbe, a la plaça de Sant Llorenç. Aleshores, el lloc habitual d’hospedatge de les personalitats que sojornaven a Lleida: “A eso de las diez una comision de la provincia ha presentado á SS. MM. por manos de unas treinta niñas de la ciudad, elegantísimas vestidas de blanco, y precedidas de los bailes y gigantones, las producciones del país [una mostra de fruites], de cuya galantería han quedado sumamente complacidas las Reales Personas” (Diario de Barcelona: 1860. AHCB).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Lleida i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.