El 1901, una colla castellera vallenca va exhibir-se a Lleida. Els dies 10, 11 i 12 de maig per la festa major a llaor de Sant Anastasi. La premsa vallenca va estar-ne al cas: “Para tomar parte en la próxima fiesta mayor de Lérida, que se celebra el día 11 del actual, ha sido contratada una de las collas de Xiquets de Valls” (La Actualidad: 1901. ACAC. Transcrit a: Lo Somatent: 1901. ACBC).
Una carta d’Isidre Tondo Ballart, “Rabassó”, cap dela Colla Vella dels Xiquets de Valls, descobreix que la seva formació, la millor aquells anys, va protagonitzar aquest retrobament dels lleidatans amb els castells. Aleshores, els organitzadors van apostar una mica més pels números nostrats. Diversos factors avalen el substrat casteller de la població. Lleida va acollir balls de Valencians fins la meitat del segle XIX, la moixiganga local va heretar la tradició de les torres dels Valencians i colles castelleres van actuar-hi de tant en tant.
La lletra de Tondo és datada a Valls el 16 d’abril de 1901. Adreçada a Ramon Sol Mestre, l’alcalde de Lleida: “Tomo la pluma para decirle que hemos recibido la apreciada Carta de la fecha 12 Corriente y enterada de hella como lo que dice. / Las condiciones dels Xiquets de Valls el precio de 12 Reyales cada uno des del dia que se sale asta el dia se vuelva y francos de vida y viaje y si Vds. Quieren que la vida y el viaje que baia á cuenta del Xiquets tienen que dar 1 peseta por cada uno todos los dias durante las fiestas cada comida que son 3 comidas al dia. / de los viajes no se puede decir por que no estoy enterado de nada, y si es us Vds quieren cargaren del viaje pordian mirarlo en la Cia. De Ferro Carrils que le haran la rabaja y espodran horrar algunos gastos y si Vds. V quieran lo viaje baia cuenta nuestra tienen que dar 8 peseta por cada uno que son 4 la hida y 4 la vuelta y si us tedes no quieren tener ningun mal de cap el precio es 225 Duros debiendo lo jar el para dormir todos quntos. / Si fuse pacible poder áblar con vosotros será á mas facil de quedar á rreglados. / Durante las fiestas al 10, 11, 12 Llegando nosotros al 10 por el primer tren asta el 12 por la noche. / la colla de Xiquets se copende de 36 40 hombres. / Nada particular. / Isidro Tondu. / Direccion Colla Santa Margarita Nº 19 / Director de la Colla Vella / Contestación ábuelta de correo / porque de otra parte se estan esperando” (AML).
El document, s’ha llegit, revela d’altres dades. El nombre d’efectius mobilitzats. Entre 36 i 40. Els habituals a l’època. El cost de la contractació. Un ventall d’opcions en funció de responsabilitzar-se o no l’organització del pagament de les despeses del transport i l’estada. Cada casteller sí havia d’assegurar-se dotze reals nets de sou. Tres pessetes. Una per cada dia de romandre fora de casa. Es marxava a primera hora del dia 10 de maig i es tornava, suposadament, el vespre del 12. La colla havia de prendre el tren. La construcció de línies ferroviàries d’ençà del segle XIX va dimensionar les distàncies de manera distinta. L’arribada del ferrocarril a Valls el 1883 va facilitar els viatges dels Xiquets de Valls.
Tondo també va oferir-se de fer cap abans a Lleida per parlar dels tractes. Per mirar d’aplanar la contractació, com succeïa allà on s’interessaven pels Xiquets de Valls i no comptaven amb un veí un afeccionat local amic, encarregat d’aquesta gestió. I va fer-hi saber que l’actuació ballava pel compromís quasi lligat en una altra població els mateixos dies. Una estratègia també repetitiva per apressar l’acord.
El programa d’actes va anunciar la intervenció dels Xiquets de Valls. El document concreta el migdia del dia 10 de maig, vigília de festa major. Amb la resta d’exercicis de seguicis festius participants. En el seguici habitual d’inici de la festa que parteix de la Paeria: “Dia 10.–Comenzarán las fiestas á las 12, saliendo de las Casas Consistoriales los clarineros de la Ciuda en pasacalle de anuncio al vecindario, precedidos de los timbaleros, tres parejas de Gigantes, enanos, Xiquets de Valls, Ball de bastonets y acompañados de la Banda Popular. A la misma hora se echarán las campanas á vuelo y se dispararán en distintos puntos de la población, gran número de morteretes” (El Pallaresa, Diario de Lérida: 1901. IEI. Diario de Reus: 1901. ACBC. La Vanguardia: 1901. AHCB).
La presència castellera va abraçar també els dos dies següents. El programa d’actes no assenyala a quins actes. Sí s’hi llegeix que: “Durante este día [10 de maig] y los dos siguientes los Xiquets de Valls ejecutarán sus arriesgados ejercicios”. Se suposa que van concorre als seguicis d’anada i sortida d’Ofici el dia 11. A la tarda a la processó.
La premsa va comentar la desfilada del migdia del dia 10. El Diario de Lérida va fer lloc a una enumeració entusiasta dels elements participants. Els castells, un d’ells: “Al mediodía anuncióse el comienzo de las fiestas con el disparo de dos cañonazos liliputienses, pero que dieron juego y metieron ruido mientras duró el pasa-calle de la pintoresca y numerosa comitiva. Esta se organizó en la Casa Consistorial, ante la que los dos pregoneros municipales anunciaron la fiesta al son de sus clarines y de las trampas municipales. / Abrían la marcha los enanos cabezudos, á aquienes seguían las parejas de gigantes de la Santa Infancia, que son magníficos, los de la parroquia de San Andres y los municipales, que iban muy bien prendidos ayer. / Después iban las comparsas del Ball dels bastonets y de los Xiquets de Valls y luego el timbalero municipal con las trampas idem sobre una mula de buena estampa, guiada por dos palafreneros. El grupo de las trampas llamó justamente la atención por la propiedad y relativa riqueza de su indumentaria. Cerraban la comitiva los clarines de la ciudad y la Banda Popular dirigida por el eminente Maestro señor Ribera, la cual ejecutó airosas marchas de su joven hijo Enrique y de don Salvador Revès. / Un público inmenso presenciò con vivas muestras de complacencia la salida del cortejo y le siguió, en parte, por la carrera de costumbre, que no es corta” (Diario de Lérida: 1901. IEI).
A El Pallaresa va publicar-se un text similar: “Y por la mañana empezó ya la animación … La curiosidad del público manifestase con muestras de regocijo, las calles viéronse concurridas y las doce, la hora crítica y solemne llegó también. Fue el momento culminante del día. Un inmenso gentío hallábase apiñado en la Plaza de la Pahería, aumentaba por instantes la concurrencia en las calles vecinas, moviéronse animados por un resorte mágico, empezaron á andar, seguidos de una escolta de pigmeos pastores, del ball dels bastonets; sonaron las grallas y tamboriles de los Xiquets de Valls y entonces, entonces una salva de aplausos, calurosos y espontáneos de la multitud, señaló la salida del timbalero. / Fue la nota más saliente de la inauguración de las fiestas” (El Pallaresa: 1901. IEI).
La resta de notes de premsa a l’abast descriuen la intervenció castellera també amb fórmules vagues, com tantes vegades en temps pretèrits. Aquesta n’és un exemple: “Los Xiquets de Valls con sus torres, y sus Hércules diminutos [els enxanetes], han sido uno de los principales atractivos de las fiestas” (Diario de Lérida: 1901. IEI).
Sí constaten la permanència dels vallencs durant els tres dies. El 10, 11 i 12 de maig.
Un breu els situa resseguint Lleida la tarda del 10. Exhibint-se d’un lloc a un altre. Uns moments, és clar, també per fer bossa: “Ayer tarde [10 de maig] los Xiquets de Valls recorrieron las calles de la ciudad, llamando la atención por sus arriesgados ejercicios. Los chiquillos del ball de bastonets también recorrieron la población, acompañados de una charanga” (El Pallaresa: 1901. IEI).
Un altre, aquella tarda a la Rambla. Un escenari propici per exercitar-se i també, per fer calaix atesa la gernació congregada: “La feria de la Rambla de Fernando vióse muy concurrida y los Xiquets de Valls con sus torres humanas y su típico acompañamiento musical, hicieron las delicias de los forasteros y vecindario” (Diario de Lérida: 1901. IEI).
La premsa també va recollir-los la tarda del 12. Animant la festa de l’arbre. Els protagonistes, alumnes de les escoles municipals, van reunir-se al pati de l’Institut Provincial per dirigir-se en comitiva a la riba del Segre: “Más de 200 [nens], pertenecientes á las diferentes escuelas municipales de la ciudad, con sus estandartes, precedidos de los gigantes, ball dels bastonets y xiquets de Valls y precedidos por el Sr. Alcalde, maestros y comisiones, cerrando la Banda popular, se dirigieron al soto de la izquierda del Segre, sitio destinado para la ceremonia. / Mientras los niños plantaban aquellos arbolitos, la banda y los Xiquets amenizaron el acto” (El Pallaresa: 1901. IEI).
Xavier Güell