El 1934, la Colla Nova dels Xiquets de Valls va actuar a Lleida. L’11 de maig. A la festa major a llaor de Sant Anastasi. Aleshores, les “Festes de la Primavera”, en sintonia al corrent laic imperant. Els dies de gresca van traspassar-se al cap de setmana proper a la diada del Sant patró. L’inici, al divendres, en aquella ocasió, circumstancialment, el mateix 11 de maig, diada de Sant Anastasi.
Diversos factors van propiciar la presència castellera. Les directrius municipals de promoció de la ciutat. Un objectiu que reclamava la disponibilitat d’un calendari festiu potent (El Correo: 1934. IEI). En aquest sentit, la parcel·la dels números nostrats va enriquir-se amb els castells. Aleshores, en efervescència i que, a més, entroncaven amb el substrat de la població. No feia massa anys de la darrera intervenció de la moixiganga local. El 1928. Per Sant Anastasi. La revivificació de l’activitat castellera era palesa arreu del país. A Lleida també n’estaven al cas. Els mitjans de comunicació d’abast nacional en feien ressò. Així, un retall del Día Gráfico amb una fotografia del quatre de vuit assolit per la Colla Nova el 1933 al Concurs de Tarragona apareix entre els papers dels organitzadors de la festa major de Lleida del 1934 (AML).
Des de l’Ajuntament de Lleida van dirigir-se als dirigents de la Colla Nova vallenca. L’expedient de la celebració conté diversos documents que recullen les passes seguides.
El primer, una carta del 19 d’abril del regidor de festes lleidatà. Adreçada al Bar Bota, d’Esteve Bota Sasplugas, al Portal Nou número 4 de Valls, lloc de reunió de la Colla Nova aquell temps. La lletra recull la demanda següent: “el mes prompte posible, trametessin preu i condicions per un desplaçament aquesta Ciutat de la Colla dels Xiquets de Valls per tal d’actuar en les properes Festes de Primavera” (AML).
La contesta no va trigar. Ramon Barrufet Fábregas, el cap dela Colla Nova, va escriure l’endemà, 20 d’abril, per concertar una entrevista per parlar-ne. El proper diumenge. 22 d’abril. A l’Ajuntament de Lleida. A les 11 del matí, tant bon punt arribés amb el primer tren del dia (AML).
Ramon Barrufet va exterioritzar encara més les ganes de no deixar passar l’actuació a Lleida. Amb diligència i celeritat va proposar un ventall d’opcions amb la intenció de satisfer qualsevol expectativa. Per carta, el mateix 22 abril. Se sobreentén, havent tornat a casa i després de sospesar-ho amb d’altres dirigents de la colla. Quatre possibilitats amb cost distint. El preu va obeir al nivell de les construccions i als dies d’actuació. Els catxets van incloure totes les despeses. Viatge, allotjament i músics: “Complimentat l’encarreg fet per el Sr. President, plau-me posarlos de manifest qu’els preus per desplaçarse la Colla a aquesta de Lleida son tal com segueixen. / Primera Categoría de castells. / Preu per un dia pessetes 1250, per dos dies 2000 pessetes. / Castells (Quatre de Vuit) Especial d’aquesta colla, (Dos de Set), (Cinq de Set), (Tres de Set aixecat per sota), i espedat de cinq. / Segona Categoría. / Preu per un dia pessetes 1000, per dos dies 1750 pessetes / Castells (Cinq de Set), (Tres de Set aixecat per sota), (Quatre de Set amb el pilar de Cinq al mitx), (Dos de Sis) i espedat de cinq. / Com podran comprobar la diferencia sols existeix en el Quatre de Vuit, i el Dos de Set, els demes son els mateixos. / No ducteu que el nostre Número a Lleida a de tenir l’exit mes gran. / […] Nota. Totes les despeses a cárreg de la Colla” (AML).
Barrufet, doncs, va proposar quatre plans. Els dos més cars, amb els castells més reeixits del moment. El quatre de vuit –va recalcar-se que eren els únics que hi excel·lien-, la torre de set, el cinc de set, el tres de set aixecat per sota i el pilar de cinc. 2.000 pessetes per dos dies de presència. 1.250, per un. Als dos restants, més econòmics, va substituir-se el quatre de vuit i la torre de set pel quatre de set amb l’agulla i la torre de sis. 1.750 pessetes per dos dies. 1.000, per un.
Un altre full recull l’esborrany del programa d’actes. L’apartat casteller seguit a l’hora de la veritat i que coincideix amb el text del programa d’actes. La Colla Nova havia d’enaltir la jornada inaugural de consuetud. Aquell cop, el divendres 11 de maig. Els exercicis de seguicis festius hi atresoren un rol destacat. Les línies també subratllen el lideratge de la Colla Nova. Per obtenir el Concurs de Tarragona el 1933: “Dia / A les 9,30 del matí la Colla Nova dels Xiquets de Valls, faran la seva arribada a nostre ciutat entraran per l’Avinguda de la República seguint per el carrer de Gatrinetty fins a Casa la Ciutat, ahon faran els Quatre de Set i espedat de Cinq, com a salutació de l’Excelentisim Ajuntament. Tot seguit recorreran els domicilis particulars de les primeres Autoritats. / A les 12,30 devant l’Ajuntament exibiran els seus atrevits i dificils castells torres i espedats. Per la tarda visitaran llocs públics com son places, Societats, Cafés, i el nostre camp de futbol. / Nota. / Del Concurs Casteller de Tarragona la Colla Nova de Valls, guanya el primer premi, del qual exibeix el títol de campions de totes les colles de Xiquets” (AML).
Una carta del regidor de festes de Lleida, del 27 d’abril, concreta l’acord definitiu. La contractació de la Colla Nova per la proposta més econòmica i senzilla. 1.000 pessetes. Un dia d’actuació sense el quatre de vuit i la torre de set, els dos castells estrella del moment. L’11 de maig, divendres. El text també es correspon amb el programa d’actes. Arribada a dos quarts de deu del matí, per encaminar-se a la Paeria, per plantar-hi el quatre de set i el pilar de cinc, i honorar les autoritats locals a casa seva després. Al migdia, a dos quarts d’una, el compromís de protagonitzar una exhibició complerta, de nou davant de la Paeria. Se sobreentén, amb els millors castells concertats. La resta de la jornada es destinava a resseguir la resta de llocs preeminents i concorreguts de la població. Uns instants on els castelleres engruixirien la seva bossa. Els enxanetes passaven la safata entre el públic: “S’aprova el concurs de la Colla Nova pel dia 11 de maig proper, fent l’arribada a les 9,30 del matí per l’Avinguda de la República, Plaça de Macià fins a la Paheria on es fará el Quatre de set, espedat de cinq com a salutació a l’Excm. Ajuntament. / Tot seguit recorrerán els domicilis particulars dels primeres Autoritats. A les 12,30 exhibició dels atrevits Castells davant de l’ajuntament (Paheria) i visita per la tarda als llocs públics. / El que li comunica pel seu coneixement i afectes, assabentant-los la conctractació de dita colla pel desplaçament de segona categoría i per un dia o sigui preu de mil pessetes” (AML).
Ramon Barrufet va escriure el 2 de maig per ratificar el tracte i les condicions d’aquest: “En Ramon Barrufet Fábregas en representació de la colla Nova dels ‘Xiquets de Valls’ contracta a la mateixa, per a desplaçarse a la ciutat de Lleida el dia 11 del mes corrent, per la quantitat de ptas. 1000 MIL PESETAS, quedan comprometa de aixecar els castells de segona categoría, com siguin el cinq de set, el tres de set aixecat per sota, el quatre de set amb el pilar de cinq al mitg, el dos de sis i espedat de cinc. / Fará la seva arribada de l’indicat día a les 9,30, i tot seguit aixecarà devant de la casa la ciutat el quatre de set, i el pilar de cinc” (AML).
Els comptes de la festa confirmen els números, i, òbviament, les condicions contractuals. Les 1.000 pessetes pels “Xiquets de Valls, per exhibicions amb llurs torres”. Altres diners per element participants són 82 pessetes al “Majordom, per a pagament jornals comparsa gegants” i 130, a la Mare Superiora de la Casa de Misericòrdia per “espardenyes i corbates per als balls dels ‘bastonets’” (AML).
Ramon Barrufet també va mirar de lligar l’anada a Lleida en més edicions. Adreçant-se cortèsment a Antoni Vives Estover, l’alcalde, un cop passada la cita (AML). Aquest li va respondre amablement el 21 de maig (AML). La gestió no va fructificar.
El programa d’actes va anunciar la presència castellera, com ja s’ha vist, pel divendres 11 de maig. Els mots ja són familiars: “9’30 matí.–La ‘Colla Nova’ dels XIQUETS DE VALLS, faran la seva arribada a la Ciutat per l’Avinguda de la República, seguint per la Plaça Macià fins a la Paeria, on faran el ‘Quatre de Set’ i l’’Espadat de Cinc’, com a salutació a l’Excm. Ajuntament. Tot seguit recorreran els domicilis particulars de les primeres Autoritats […] 12’30 tarda. – Els XIQUETS DE VALLS, exhibiran els seus atrevits castells, torres i espedats, davant del Casal de la Paeria, visitant a la tarda els llocs públics, places, societats, cafès i Camp de Futbol, acreditant el títol de Campions de totes les Colles, guanyat en el Concurs Casteller de Tarragona” (UdL Fons Sol-Torres)
La notes a la premsa lleidatana no aporten més dades. A hores d’ara. La constatació, tan sols, de l’actuació castellera. Recorrent-se a les línies del programa d’actes: “Ayer por la mañana llegó a nuestra ciudad la ‘Colla Nova’ de Valls que ganó el campeonato de Castellers en el concurso celebrado en Tarragona. / A su llegada fueron a saludar al ayuntamiento. En la plaza de la Paheria hicieron una exhibición de sus atrevidos ejercicios, formando el castell de quatre de set. / Después recorrieron las calles levantando varias torres ante las casas de varias personalidades oficiales” (El Correo: 1934. IEI).
La premsa vallenca no va dir massa cosa més. Se suposa que la Colla Nova va complir els objectius pactats. Els tenia més que consolidats. Si n’hagués completat de superiors, haurien transcendit. La colla, de la mà d’un cronista amic, no els hauria menystingut. Això va publicar-se a Valls: “Aquests passats dies la Colla nova de castells ha estat a Lleida per tal d’actuar durant la festa major” (El Temps, La Crónica de Valls: 1934. ACAC).
Un altre breu sí va subratllar que Victorià Casaprima Martínez, l’alcalde de Valls, va sumar-se a l’expedició: “Ahir la ‘Colla Nova’ estiguè a Lleida per a pendre part a uns festivals organitzats en aquella ciutat. L’acompanyà l’Alcalde, amic Casaprima” (Treball: 1934. ACAC).
La idea va partir de la mateixa Colla Nova. L’Ajuntament de Valls va aprovar-ho durant la sessió municipal del 7 de maig: “Accedint al desig de l’entitat castellera ‘Colla Nova’, s’acorda que l’acompanyi en les actuals festes de Lleida una representació municipal” (La Crónica de Valls: 1934. ACAC).
La Colla Nova, és clar, va jugar les cartes del suport institucional. Com d’altres vegades durant la Segona República, no va amagar els seus lligams polítics. Del costat de l’esquerra. En correspondència al rebrostament de les etiquetes polítiques de les colles dels Xiquets de Valls aquells anys. Un recurs, en definitiva, per suscitar simpaties (actuacions) en polítics afins. A Lleida cabia la possibilitat. Victorià Casaprima, l’alcalde Valls, era regidor per ERC. Antoni Vives, el seu col·lega lleidatà, també. Provenia de la Joventut Republicana de Lleida, els membres de la qual van integrar-se a ERC.
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 