Els darrers castells a Constantí

L’activitat castellera també va decaure a Constantí a cavall dels segles XIX i XX. La davallada va significar que no s’hi plantessin actuacions durant dècades. A hores d’ara, les darreres notícies pretèrites se situen a la primera dècada del segle XX. A la festa major d’estiu els anys 1903, 1904, 1905 i, suposadament, 1908.

Els castells van esvanir-se a Constantí en sintonia a la desbandada general arreu del territori. Per la confluència d’un conjunt de factors socials, polítics i econòmics. Però sobretot, per l’aposta del poble ras, el consumidor i el responsable principal de les comparses dels seguicis de festa major, per d’altres opcions lúdiques i festives. Les proposades per la burgesia, la classe social emergent. On el poble ras s’emmirallava, gelós del seu ascens. Sessions literàries, de ball, de sociabilitat, sardanes o esports.

Una ressenya constata la plantada de castells el 1903: “Durante el día [1 d’agost] se celebraron diferentes festejos populares, entre otros los Xiquets de Valls que levantaron sus atrevidas y arriesgadas torres, y la serenata que se efectuó por la noche frente á la Casa de la villa” (La Cruz: 1903. BPT).

L’actuació dels Xiquets de Valls va materialitzar-se perquè els veïns encara van recordar-se’n quan van responsabilitzar-se d’organitzar i costejar la festa. Els cabals van recaptar-se per subscripció, com en d’altres ocasions i llocs a l’època. L’Ajuntament tan sols hi col·laborava. De fet, la programació va seguir les pautes vigents al segle XIX, on, entre d’altres números, els castells no fallaven: “Mañana [1 d’agost] celebra esta villa la fiesta mayor, que este año será muy lucida, pues gracias á una comisión que pasó por las casas de los vecinos de esta villa y que recogió 480 pesetas de suscripción, tendremos un magnifico entoldado, con entrada gratis para los suscritores, una orquesta de primera, con obligación de cantar los dos días en la misa mayor y en la procesión; predicando el primer dia el Dr. Faulí, beneficiado de esta santa Catedral, y el segundo día el Dr. Soler de Reus; habrá danzas del pais y los Xiquets de Valls” (Diario del Comercio: 1903. BHMT).

Poca cosa més pot dir-se de les presències castelleres següents. Les últimes durant força temps. No en van haver més fins després de la Guerra Civil.

Al 1904, el programa d’actes conté l’anunci de l’exhibició principal. El migdia de l’1 d’agost, diada de Sant Feliu: “al salir del oficio los ‘Xiquets de Valls’ levantarán sus atrevidas torres frente á la Casa Consistorial (Las Noticias: 1904. AHCB).

Al 1905, els castells figuren entre les diversions previstes, en un avanç de la programació de la festa major. Els veïns, doncs, encara van refiar-se de les distraccions habituals durant el vuit-cents: “Nos escriben de la inmediata villa de Constantí, que la fiesta mayor que celebrará el día 1.° de Agosto en honor á su patrón San Félix mártir promete ser de las más lucidas. Además de las funciones religiosas que se celebrarán con gran pompa y explendor, habrá las collas dels xiquets de Valls, cosos, cucañas y otras muchas diversiones públicas. En la espaciosa plaza del Castillo se levantará un grande y magnífico entoldado, amenizando los bailes la tan celebrada orquesta barcelonesa Escalas, compuesta de reputados profesores solistas. / Probablemente se dará una gran función en el teatro Maginet, en las noches del primero y segundo dia, en la que tomarán parte distinguidos actores” (Diario de Tarragona: 1905. BHMT. Un breu similar a: Heraldo de Tarragona: 1905. BHMT).

El programa d’actes assenyala el concurs casteller en els instants preeminents d’habitud: “Dia 31 Julio.—Solemnes completas. / Dia 1.° Agosto.—Por la mañana recorrerán las calles de la población las típicas dulzainas acompañando a los Chiquets de Valls que levantarán atrevidas torres. / A las nueve repique de campanas, oficio solemne y sermón a cargo de un distinguido orador sagrado. / A las doce los Chiquets de Valls elevarán frente a las Casas Consistoriales sus arriesgadas y atrevidas torres. / A las cinco de la tarde solemnes vísperas y procesión que recorrerá las calles de costumbre. / A las once de la noche la aplaudida orquesta «Escalas» de Barcelona dará una brillante serenata frente a las Casas Consistoriales. / Terminada, esta se celebrará en un hermoso entoldado situado en el sitio denominado «EÍ Castillo», un lucido baile. / Dia 2.—Alborada por las dulzainas. / A las nueve funciones religiosas. / A las tres de la tarde carreras de hombres / adjudicándose los siguientes premios. / Primero.—Un carnero. / Segundo.—Dos pollos. / Tercero.—Dos conejos. / A las cinco gran repique general de campanas y después la función de costumbre. / A las seis un lucido baile público. / A las once serenatas por la indicada orquesta y después baile” (Diario del Comercio: 1905. BHMT).

Al 1908, les notícies preliminars de la festa major recullen la intervenció d’unes “collas”, suposadament, de “Xiquets de Valls”: “Según dijimos, hoy y mañana celebra su fiesta mayor el vecino pueblo de Constantí, y se trata este año de celebrarla con esplendor inusitado, habiendo contratado al efecto la renombrada Orquesta Pó, de Olesa de Montserrat, que tomará parte en las funciones religiosas, que revestirán gran solemnidad. / Se cuenta además con las típicas dulzainas, collas, variados cossos, fuegos de artificios, retretas, serenatas y otros muchos festejos” (La Cruz: 1908. BPT. Un breu similar a: Diario de Tarragona: 1908. HCT. Diario de Reus: 1908. ACBC).

Aquesta referència, a hores d’ara, fixa la darrera presència castellera a la població durant força dècades. Ni tan sols la revifalla de l’activitat castellera arreu del país d’ençà del 1926 va traduir-se en noves actuacions a Constantí durant la primera dècada dela Renaixença Castellera.

Malgrat el descontent dels veïns. A Constantí no han faltat mai afeccionats al llarg del temps. Al 1930, durant els primers anys de la Renaixença, van expressar-se abans de la festa major. Per no satisfer-los del tot els divertiments en voga. Per atresorar l’empatia per les disputes dels Xiquets de Valls encara al seu imaginari: “Solo faltaría que nuestro digno Ayuntamiento contratara las típicas ‘grallas’ y  Xiquets de Valls para alegría de los pequeños y hacernos recordar a los viejos, aquellos tiempos de nuestra juventud, en que nuestros abuelos se lo jugaban todo en pro de la ‘Colla Vella’ o de la ‘Colla Nova’” (Diario de Tarragona: 1930. BHMT).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Constantí i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.