Corpus a Vilanova i Cubelles el 1572

La festa del Corpus Christi és la celebració del cos de Crist. La seva institució va sorgir al segle XIII. La festivitat va destacar ben aviat per la solemnitat i l’espectacularitat de la seva processó. L’església va decidir-hi l’exhibició pública del cos de Crist pels carrers i places de la població, per recordar el triomf de l’eucaristia als fidels. La mostra va derivar en una rua de manifestacions amb intencionalitat litúrgica que aglutinaven trets religiosos i teatrals, molts dels quals provinents d’un substrat preexistent. Aquestes, diversos balls i entremesos, van ésser assumides i interpretades pels gremis.

A casa nostra, a les principals ciutats dels Països Catalans, les primeres notícies de la processó de Corpus s’han datat al segle XIV. A Vilanova i la Geltrú i, alhora, a Cubelles la celebració de la festa al 1572, a hores d’ara. Els acords del 24 de maig de 1572 del Consell dels Trenta, que aleshores representava els territoris de la Geltrú, Cubelles i Vilanova, en parlen. La Universitat de Cubelles no va separar-se de les de Vilanova i de la Geltrú fins el 1610.

La referència apareix perquè els representants de Cubelles van reclamar i aconseguir que el municipi costegés els músics de la festa, com succeïa a Vilanova. Els músics són citats encara com “Jutglass”, joglars, que a final de l’època medieval van anar coneixent-se com ministrers. El document assenyala que els cubellencs feia temps que patien el desgreuge i, és clar, que la festa del Corpus ja se celebrava en ambdós nuclis abans de la data, abans del 1572. Amb la processó de consuetud i suposant-hi també la participació de balls o entremesos. La constatació d’això darrer depèn del que contingui la documentació conservada: “hen presencia dels demunt dits dien y propossen lo Senyors de Jurats com los de cubelles volen ques pagen lo Jutgllas del dia de corpus del cumu de la vila perque la Vilanova los paga del cumu y haxi lo present consell vista la preposasio justa dellibera que tots temps que hagi ni haura per tal diada que hels ceajen y quels hejen de donar 2 lliures sous dic quaranta sous del cumu de la vila tots anys que ni haura” (ACGAF).

La notícia, d’altra banda, s’emmarca en l’enuig que estava encenent les aspiracions secessionistes dels cubellencs. La major demografia a Vilanova duia que els vilanovins copessin els òrgans de gestió. Cubellencs, vilanovins i geltrunencs s’aplegaven en una mateixa universitat. Cubelles va independitzar-se finalment el 1611 (L. Garcia: 2011).

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Cubelles, Vilanova i la Geltrú i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.